La fiesta del oso

Nova novel·la amb el rerefons de la guerra civil de Jordi Soler. Emparant-se en les seves arrels familiar i els fets que van succeir a l’any 39 l’autor ens situa de nou en un marc en que, barrejant realitat i ficció va seguint el rastre dels personatges que desapareixen als Pirineus en plena retirada de les tropes republicanes en les acaballes de la guerra civil espanyola.

És la tercera novel·la, d’aquest autor, que s’emmarca en la guerra civil ,abans i seguint aquesta mateix recurs real del record, de la de ficció i d’una gran imaginació va publicar: “Los rojos de ultramar” y “La última hora del último dia” que són així mateix aventures, si voleu, de la seva família en l’immediat temps del final de la guerra civil i la diàspora corresponent.

Jordi Soler va néixer a la colònia La Portuguesa, una comunitat d’antics republicans catalans que es va establir a la selva de Veracruz a Mèxic després d’haver-se d’exiliar. És dissenyador industrial però mai no ha exercit la seva professió ja que ben aviat va dedicar-se al periodisme i a la literatura. Ha fet també programes  de ràdio. Viu des de fa anys a Barcelona, d’on era la seva família abans d’haver de marxar amb el final de la guerra. Ha viscut també forces anys a Irlanda.

Ha escrit poesia i col·labora habitualment en els diaris Excelsior i La Jornada i en la revista Reforma. Com a novel·lista té una llarga producció malgrat que a Espanya només s‘han publicat tres de les seves obres que esmentàvem abans. La primera va ser “Los Rojos de Ultramar”, en que narra la vida i peripècies d’Arcadi des de la seva incorporació a l’exèrcit roig fins la seva marxa a l’exili i el naixement de l’obsessió de matar la dictador. L’altra novel·la publicada a aquí és “La última hora del último dia” en que reprèn la seva narració dels fets, esdeveniments, sensacions i vivències de la colònia d’exiliats catalans. En aquesta darrera obra “La fiesta del oso” reprèn la història de la saga familiar i ens planteja la recerca del seu oncle Oriol perdut a les muntanyes del Pirineus al llindar entre el Ripollès i la frontera francesa, després de la derrota republicana i una fugida, en mig de la desorganització, d’un grup de ferits que, per ells mateixos, i davant l’abandó de l’exèrcit, decideixen intentar el pas de la frontera en unes condicions diverses. 

Aquest és el tercer llibre, com hem dit, que té com a protagonisme la recerca de la saga familiar en l’ambient concret de la guerra civil i de la posterior necessitat d’acomodació dels exiliats que, derrotats han de crear una nova vida, amb l’amarg regust d’haver perdut, els ideals, de ser vençuts i d’haver perdut la majoria dels bens materials i fins hi tot la família i com, des d’aquesta situació, han d’emprendre una nova vida en un país desconegut. Evidentment aquesta situació marca els personatges que es mouen entre la necessitat d’oblidar però sempre amb l’esperança del retorn i la represa d’una vida al seu país pel qual van donar tants esforços

“La fiesta del oso” com hem dit tracta de la desaparició de l’Oriol,oncle del narrador, en mig d’una tempesta de neu en els Pirineus i en mig de la retirada republicana, anys més tard el nebot del desaparegut fa un descobriment inesperat que porta a rememorar els fets i intentar descobrir l’entrellat de la desaparició. Ressegueix la vida del seu oncle Oriol i emportant-se’n més d’una sorpresa i la desmitificació d’un personatge que tothom tenia per desaparegut i en canvi ha tingut una presència estrafolària i lluny del mite que la família havia construït. Segueix en aquest llibre d’univers creat per l’autor a través de la colònia de catalans a la selva mexicana. Els records i vivències de la guerra. El llibre ve a ser com una  mena de comparació entre els fets que viu el protagonista i la seva recuperació a través de refer la memòria amb la recuperació d’una Espanya que va perdre una part de si mateixa amb la guerra i la posterior dictadura i l’esforç col·lectiu per recuperar-la.

És un llibre a on es mostra amb tota al cruesa possible l’enviliment de les persones que ha sofert i patit. Les conseqüències de la guerra, la dissort personal, la manca d’escrúpols converteix a persones que havien tingut una vida amb enorme futur en personatges desgraciats en ells mateixos i també amplien aquesta dissort a aquells que els rodegen. La novel·la entronca també amb elements mítics dels Pirineus com poden ser personatges com el gegant, les bruixes, els curanderos.. Tot plegat situa en un marc hostil com és la muntanya en els seves pitjors condicions tot un mon que condiciona la vida, la manera de viure-la però també a vegades les maneres de ser i d’actuar.

Es una novel·la que reivindica la memòria històrica però que també parla del present i els esdeveniments que han passat entre passat i present justifiquen ja la narració, la descripció memorable dels ambients, els paisatges i els protagonistes.

El final és memorable.

La fiesta del oso
Jordi Soler
Literatura Random House
Barcelona, 2009