La penúltima patinada...

El ministre d’educació Méndez de Vigo treu pit i anuncia que en el procés de matriculació pel curs vinent caldrà revisar el sistema d’immersió lingüística. Ho amaga sota la premissa del compromís pres per part de l'Executiu central amb la voluntat de garantir el dret dels pares perquè els seus fills rebin en castellà les matèries que fixen diferents resolucions legals a Catalunya.

Vale! Tornem-hi que no ha estat res.

Naturalment a la brama del ministre s’hi afegeixen altres alts càrrecs del ministeri (cal fer punts), el mateix Rajoy en diu quatre coses sense concretar, com sempre clar, i la ministra de sanitat la sadurninesca Dolors Montserrat i concreta que hi haurà una casella per triar llengua...i ho justifica:

La ministra de Sanidad, "Nuestra prioridad es el derecho de los padres a escoger libremente la educación de sus hijos”. 

Tot plegat però s’ha esvaït com s’aixeca boira.

Tot s’ha dissolt com el sucre al cafè calent.

I això, el més calent és a l’aigüera.

Aquets cop algú amb una mica de seny els deu haver dit que no podien fer-ho, que no tenien ni la raó (per descomptat) ni la llei al seu costat, ni tenien tampoc la força parlamentaria suficient per canviar la Llei d‘Educació de Catalunya. Així ho ha reconegut el mateix ministre d’Educació: “No es canvia el model lingüístic aprovat per un Parlament perquè el Govern [espanyol] no pot modificar una llei aprovada per la Cambra autonòmica” i encara ha volgut matisar el que va dir afegint que “No hi ha cap atac al català, deixin el victimisme”.

Ni els mateixos de C’s, llevat del primer moment, han insistit en el tema. La unanimitat catalana ha estat alta, que ningú gosi posar les mans a l’escola de manera intencionadament interessada per trencar al cohesió.

Però a més hi ha una fal·làcia en tot aquets discurs de la llibertat d’elecció. A on està consagrada aquesta llibertat d’elecció?. No hi ha cap sentencia de cap tribunal que reconegui aquest dret d’elecció.

Si fos així perquè la llengua i no les matemàtiques?

La nostra escola pública –que és el model canònic- es mou pels paràmetres que des de l’administració i des dels professionals educatius marquen i  decideixen els objectius educatius, els continguts i els currículums acadèmics. I això ja s’ha fet al nostre país. Una Llei d’Educació majoritàriament acceptada al país, una escola que sortosament i malgrat les retallades que ha sofert en els darrers anys manté uns nivell altíssims de professionalitats i rigor i per tant ja sap com ha d’interpretar la pròpia llei fer els compensacions necessàries i adequades per mantenir els nivells formatius en matèria lingüística  adequats com així ho demostren la totalitat les estudis comparatius sobre coneixements i competències en llengua  realitzats.

I així ho posava de manifest el document que “Som escola” feia públic en les manifestacions de rebuig contra la voluntat del Gobierno de España davant dels ajuntaments de la setmana passada:

Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

S’acosta el temps de la matriculació i per tant veurem si tot el que ha dit el Gobierno de España es compleix o simplement va ser una sortida de to. Sigui com sigui la resposta des de Catalunya està clar que tot quedarà en un nou intent de destruir el patrimoni de l’escola catalana, que curiosament –amb perspectiva del govern espanyol- com diuen les enquestes set de cada deu pares prefereixen portar els seus fills a un centre públic o concertat amb la corresponent immersió lingüística malgrat la retallada que ha sofert en recursos i amb serveis i personal.

Però si aquest cop no ha estat possible modificar una de les baules sòlides de l’escola del país, però el PP i el seu govern o renunciaran en una altra ocasió d’intentar novament carregar contra la immersió política.

Wert, va triomfar al sí del seu partit i la voluntat espanyolitzadora que proclamava orgullosament està ara ja en l’imaginari del PP i s’anirà potenciant a mesura que C’s li retalla espai electoral.

Així doncs el penúltim intent de soscavar la cohesió al país a través de l’escola ja l’hem superat, però alerta perquè no serà la darrera, segur.