Un arròs a la cassola

Em llevo de matí, animat, i com que em sento de bon humor, em pregunto què podria fer avui per contribuir a la felicitat de l’espècie humana? Què podria fer per aconseguir que la humanitat sencera participés del meu humor matinal. Aquest envit de filantropia, no massa habitual en mi, ho confesso, em sorprèn, però m’encoratja. Què podria fer? Ja ho sé, donaré un toc familiar a l’article que he de redactar avui. I aquí el teniu, per a tot l’univers: com fem una arròs a la cassola, a casa meva.

Comencem pels Ingredients:

D’acord amb els que serem a taula agafarem una quantitat d’arròs del gra rodonet, del denominat bomba (vull dir que no sigui d’aquell arròs del gra llarguet, que em sembla que és de la Índia ─i no és que tinguem res contra els indis, eh!─, entre 80 i 100 grams per persona (una tassa de cafè).

Haurem anat a comprar marisc (gambes, escamarlans i altres crustacis no gaire grossos ─si és temps de galeres, afegiu-ne─, també uns quants musclos, quatre o cinc per persona.

També, pollastre (tallat a trossos no gaire grossos). Si afegim marisc, dos talls per persona, si no hi ha marisc, quatre o cinc talls per persona.

Pelarem escarxofa (d’una en fem sis o set tallets), tres o quatre tallets per persona.

Pèsols, deu o vint pèsols per persona. ─Podem prescindir dels pèsols i de l’escarxofa, però jo no ho faria.

L’arròs pot fer-se només amb marisc, o barrejat amb pollastre, o de pollastre sol.

Emprendrem el sofregit (per a cinc o sis persones):

Dues cebes grosses i mitja tomaca madura per persona.

Pebrot verd o vermell (un pebrot gros per cinc o sis persones).

Oli, i aigua bona (preparar-ne un litre i mig, o més).

Ja tenim tot això sobre la lleixa dels fogons, ara:

primer pas: posar bullir l’aigua amb el cap de les gambes i uns quants musclos (i uns quants crancs, si la peixatera, estant de bones, ens n’ha posat un grapat).

Mentre l’aigua bull, a poc foc, talles les cebes a trossets petitets ─com més petitets millor─ talles el pebrot d’igual manera, ratlles la tomaca i la deixes en un plat.

Poses la cassola al foc, no gaire alt.

Poses l’oli (d’oliva, eh!).

Poses la ceba i la vas remenant amb una cullera (de fusta, si pot ser).

Tot seguit hi poses el pebrot tallat a trossets petits.

Ara la qüestió més important és que no se’t cremi el sofregit.

Quan la ceba i el pebrot estiguin una mica rossos, hi tires la tomaca i la deixes que es cogui una mica, ocu, no paris d’anar-ho removent!

Ara hi tires les gambes i els crustacis i el pollastre.

Ho remenes tot que es vagi barrejant i a foc lent.

Quan et sembli que ja està una mica cuit, hi tires l’arròs i ho remous.

Ara tot se’t farà una mena de pasta.

Quan li hagis donat sis o set tombs amb la cullera, ho retires del foc una estona.

Ara mira com està l’aigua que has bullit amb els caps de gamba, els quatre musclos i els crancs. Si et sembla que en tindràs prou perquè cobreixi l’arròs que tens, i una mica més per si a cas, endavant.

Tornes a posar la cassola de l’arròs al foc i si s’havia refredat, deixa que s’escalfi tot una mica, i ràpidament hi tires l’aigua fins cobrir-ho. Cobrir-ho vol dir que l’aigua just cobreixi l’arròs i una mica més, un dit.

Puges el foc i ho deixes que bulli. A meitat de cocció baixa una mica el foc i deixa que vagi fent un xup, xup; és possible que hagis d’anar afegint miques d’aigua de la què has bullit (en 20 minuts ha d’estar fet). Prova, amb la cullera, que l’arròs no s’aferri a la cassola.

Si veus que en 20 minuts, el gra encara és un punt dur, apaga el foc, tapa la cassola i deixa-ho estar una estona fins que el gra es begui el suc que s’ha fet.

Espero que us hagi sortit bé.