El sueño de Whitman

“Es una historia extraordinariamente bien escrita, un libro muy trabajado con una escritura compleja. No es la novela habitual sobre la Guerra Civil. Ferris nos cuenta la búsqueda personal de una mujer condicionada por su pasado y una pasión tardía que sobrecoge por la manera en que está narrada", Aquesta és la reflexió per definir de manera global el llibre qui la fa és l’editor i membre del jurat del Premio Màlaga, Ignacio F. Garmendia.

Aquesta encertada definició i aproximació a la novel.la ens dona la clau per treure l’entrellat d’una narració amb força complexitats amb com a mínim tres nusos diferents que acaben confluint donant una estructura narrativa prou interessant i una trama molt ben lligada. Per una bada la història personal dels dos protagonistes amb les seves situacions personals. Un segon pla amb la narració dels fets que donen peu a la història, la recerca de la biografia d’un dels protagonistes de fets luctuosos a la ciutat de Larache en els moments previs a l’aixecament militar franquista i en tercer lloc la història del militar protagonista dels fets i la seva turbulenta vida. Aquest tres nivells podrien donar per tres històries diferents però en situar-les en la mateixa narració li dona una capacitat d’atracció i alhora ens dóna mostra de la capacitat de l’autor de confegir una excel·lent història.

Ferris però no és un desconegut en la literatura castellana. Nascut a Alacant al 1960 és un poeta reconegut en els àmbits literaris. Ha obtingut diversos guardons per les seves obres, així amb Piélago va guanyar el premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana, Cetro de Cal va ser finalista del premi Adonais a l’any 1984 i ha publicat també Niebla firme. Però Ferris destaca també per ser el principal estudiós i biògraf del poeta Miguel Hernández a més de publicar una antologia de poemes d’Hernández ha escrit l’assaig Pasiones, cárcel y muerte de un poeta a l’editorial Temas de Hoy. També ha escrit diverses obres reivindicant les figures de les escriptores Maruja Mallo y Carmen Conde. En obra de ficció va publicar una primera novel·la Bajarás al reino de la tierra amb la que va guanyar el premi Azorín y després El amor y la nada. Segurament amb aquesta obra El sueño de Whitman li portarà un salt qualitatiu pel coneixement i al difusió que tindrà.

La novel·la com hem comentat té nivells diferents, comença amb els preludis de l’aixecament militar contra la república i en mig d’aquest fets es produeix l’assassinat de tres suboficials addictes a la república per ordres d’un capità compromès amb el cop d’estat. El capità que secretament desitja a la dona d’un d’aquest suboficials. La filla d’aquesta dona intenta recuperar la memòria històrica del que va passar fruit d’haver trobat entre les deixes de la seva mare un manuscrit d’un diari del capità colpista a on explica amb detall i amb tota cruesa els fets que es van produir i com la història personal va anar evolucionat sempre amb l’obsessió de la dona, Paulina,que no ha correspost mai als seus desitjos. A partir d’aquest fets la filla de Paulina, Júlia, inicia un procés per veure si pot publicar aquest dietari per fer justícia a aquells lleials a la república que va morir pels seus ideals.

A partir d’aquesta tram inicial la novel.la es presenta a un altre personatge, un escriptor frustrat, Claudio que acaba treballant en una  petita editorial de províncies i arriba a les seves mans aquesta història que l’atrau fortament i es capbussa en ella alhora va sentint també una atracció per Julia. La història d’amor dels dos personatges, la recerca de la memòria a través d’alguns protagonistes secundaris, els viatges a través de la geografia de la història, els girs que va donant la recerca, i l’evolució personal dels propis personatges.

Aquesta narració s’estructura formalment alternant els capítols del llibre per tant dos històries discorren paral·leles fins a trobar-se amb un final que sorprès no per inesperat –en algun moment ja es pot intuir- sinó perquè no esdevé gens forçat sinó que flueix amb lògica. Altrament la novel·la, com en moltes que narren episodis de la història, l’autor fa conviure amb tota normalitat persones reals i els personatges de la ficció sense que això representi ni forçar situacions ni perdre cap mena de credibilitat en la història. L’autor ho planteja d’aquesta manera: "Otro de los aspectos que me interesaban era mezclar realidad y ficción, de esta forma los personajes de la historia conviven con los ficticios de un modo que me fascina, porque siempre he defendido que todos somos producto de nuestra realidad y nuestra propia ficción”.

L’obra de Ferris s’insereix en un moviment de forces autors de recuperar la veu de moltes persones que van haver de fer un silenci forçat o bé van patir la repressió per els seves idees. En l’obra de Ferris aquesta voluntat es complementa amb un exercici molt ben resolt d’aprofundir en al personalitat dels personatges i que se la seva participació en al història fos també reflex de les vivències col·lectives de molts altres ciutadans i ciutadanes.

En definitiva una novel.la molt ben estructura quina lectura es fa plaent i carregada d’interès i també un alt nivell d’emotivitat.

El sueño de Whitman
José Luis Ferris
Premio Málaga de novela 2009
Fundación José Manuel Lara