Taronges de Sang

Aquesta és la primera novel·la d’aquesta autora i s’enfronta a un tema difícil i complex com és el silenci que plana sobre la història d’un país. I en la novel·la el país és Espanya i el silenci que cau sobre la repressió franquista i l’oblit sobre molts dels morts que van ser enterrats en fosses, a les cunetes on eren afusellats, i que el temps els va fer caure en l’oblit.

La novel·la ho tracta i ho fa amb la formula de l‘anar descobrint la història de dues famílies per part de la protagonista, de la seva pròpia i també de la del seu company.

Escrita amb rigor i precisió històrica ofereix una clara posició sobre el fet de recuperar la memòria per poder passar comptes amb el passat i afrontar el futur amb la veritat i per tant sense prejudicis.

Verena Boos, nascuda en Rottweil en 1977, viu actualment a Frankfurt. Llicenciada en filologia anglesa i sociologia, té un doctorat en història contemporània. Després d'estades perllongades a Itàlia, Gran Bretanya i Espanya, en l'actualitat desenvolupa les seves tasques professionals com a periodista, conferenciant i escriptora.

Boos va arribar a escriure ficció després de doctorar-se en història amb una tesi sobre la identitat catalana i escocesa durant la integració europea, és a dir, entre els anys 80 i el 1993, el moment en què va entrar en vigor el Tractat de Maastricht. També ha participat en el KlagenfurterLiteraturkurs i en el taller d'escriptura de la Jürgen Ponto-*Stiftung. Ha gaudit d'una beca d'escriptura de la Bayerische Akademiedonis Schreiben i va ser finalista del OpenMike de la Literaturwerkstatt Berlin. La present novel·la ha obtingut els següents premis: el Grimmelshausen-*Förderpreis, el Buddenbrockhauses i el Mara-*Cassens-*Preis.

La Maite és la protagonista de Taronges de sang. Després d’acabar els seus estudis a València es trasllada a estudiar a Munic per complementar els seus coneixements, això li permet fugir d’una família molt conservadora, d’un pare militar i alt càrrec de la Guardia Civil amb qui té continuats enfrontaments, el viatge a Munic és doncs, sobretot, una oportunitat per fugir d’uns pares conservadors que l’ofeguen i que li volen marcar un futur que ella no vol i el que vol precisament és el contrari a una vida submisa i plàcida.

La Maite pertany a una família de comerciants de taronges. La seva activitat alliberadora a Munic la fa allunyar de la seva família i també de la seva València. A Munic entre les classes, les cerveseries i les festes a les que va la Maite coneix el Carlos un jove alemany però que té antecedents familiars espanyols ja que els seu avi Antonio és un fugit del franquisme que va patir la repressió a l’Alemanya nazi va anar a parar a un camp de treballs forçats a França, i d’allà és traslladat a Mauthausen, on aconsegueix sobreviure a l’horror nazi i que va poder refugiar-se fugint de els SS a casa d’uns grangers que li van donar una gran oportunitat de sobreviure.

L’Antonio acaba convertint-se en el protagonista de la novel·la. A través del Carlos, el seu net, la Maite el coneix i es capbussa en la història, tant la Maite com l’Antonio a través de les taronges recorden el seu territori, la seva terra valenciana. L’Antonio però a diferència de la Maite porta una motxilla molt carregada. La fugida davant la repressió franquista als amagatalls a les muntanyes, l’afusellament del seu pare quan el buscaven a ell, com la seva dona el va deixar i es va fer càrrec del seu fill Paul que va ja formar una família a Munic. El mateix Antonio es fa forjar una posició benestant però sempre hi ha el record de la repressió franquista. En una de les festes familiars la Maite descobreix una fotografia d’un oncle avi del Carles que va ser soldat de la Wehrmacht i aquell, uniforme és clavat al d’un que porta el seu pare en una foto. Que passa? es pregunta La Maite i partir d’aquí sorgeix la memòria i el passat del pare de la Maite, el Francisco. Un personatge que va viure i créixer amb un sentiment anticomunista des de la seva posició d’hereu d’unes finques i d’un estatus social notable. La seva frustració de no haver pogut participar en la “cruzada franquista” el porta a allistar-se a la División Azul i lluitar a Rússia amb totes les penúries que van passar. Al seu retorn entra a formar part de la Guardia Civil després de diversos desenganys personals i polítics.

La connexió entre Alemanya i Espanya a través dels dos protagonistes la Maite i l’Antonio és concreta, una filla dels repressors i ell un afectat per aquets repressió.

Aprofundint i capbussant-se en la història de l’Antonio i d’altres espanyols que li faciliten informació, la Maite descobrirà un secret familiar que té a veure amb el seu pare. “La influència de la història en les nostres vides és més important del que pot semblar a primera vista  El passat no s’oblida. La història no es pot superar. Amb sort la pots integrar en el teu present” diu l’autora i així és entre l’Antonio i la Maite.

La novel·la és una defensa de la memòria històrica tractada de manera diferent a Alemanya o a Espanya, mentre que allà hi ha claredat i no s’amaguen informacions i està tot perfectament documentat a Espanya va caure en un silenci còmplice amb la repressió. La memòria històrica com un element de reconciliació amb el passat per poder afrontar el futur.

Les fosses comuns que hi ha escampades arreu i encara oblidades i no desenterrades són el símbol més clar que encara hi ha molta feina que hi ha per fer.

La novel·la acaba quan es fan els treballs de desenterrament d’una fossa amb els afusellats del poble de l’Antonio.

El passat i el present s’ajunten en un indret on es desterren els afusellats del franquisme..

Molt interessant i ben escrita amb històries col·laterals de les relacions entre els personatges que completen al narració.

Taronges de Sang
Verena Boos
Col. L’Eclèctica
Editorial Bromera
Alzira maig del 2017