L’home del dia

-Me l’imaginava amb armadura, espasa… No sé com un cavaller dels de pel·lícula

-Ja veu. Recordi que sóc una llegenda. Sobre la meva figura s’ha bastit tot un circ mediàtic que ja fa mil anys que dura. Quan em veig en tantes estatuetes, pintures, vitralls o miniatures la veritat és que no em reconec.

-Però és vostè qui va matar el drac, no?

-Miri, tampoc es tracta ara de remoure tot allò. Era jove, impulsiu, no hi havia grups animalistes… És cert que vaig fer el que ningú havia fet, vaig tenir l’atreviment de plantar cara a la injustícia, a l’opressió.

-Alguns el jutjarien per violent…

-Ho sé. És fàcil dir que ets un violent quan et revoltes, però la qüestió és si hi ha una raó justa o no. Vostès han lliurat guerres, han llençat bombes atòmiques… Alguns us penediu de no haver estat més violents i no haver permès que un dictador morís de vell ostentant el poder.

-Està defensant la violència? A vostè l’han fet sant. No ho troba una mica contradictori?

-No defenso la violència, crec que s’ha de lluitar contra el mal, això és tot. Cadascú ho pot fer a la seva manera. Vostè escrivint bones comèdies, el barber fent unes bones sagnies, jo, com a cavaller, lluitant en favor dels dèbils. Qui lluita en favor dels dèbils en el seu segle?

-Digui’m, li agrada la seva diada?

-No gaire.

-Com és això? Si és l’enveja de tot el món!

-M’ho preguntava a mi, no a tot el món. Això del dia del llibre trobo que és una espècie de festival de mercaders i canvistes. A més, qualsevol comediant o joglar, sense gràcia ni enteniment, es creu escriptor perquè ven llibres; al meu temps haguéssim dit que era venedor. Anar a cavall no et converteix en cavaller. Em molesta que m’utilitzin com a mascota, sincerament.

-Però és el dia del llibre, és un gran honor per a vostè.

-En primer lloc ho trobo estúpid, jo no sé llegir! No he llegit un llibre en ma vida. És feina de clergues això! I si no ho tinc malentès, és el dia del llibre en honor de dos cavallers de la ploma. El que va perdre el braç en batalla em cau simpàtic!

-Veig que està ben informat, en tot cas, sí que és el dia dels enamorats

-Una altra absurditat. Jo mato el drac i, en premi, em volen fer casar amb la princesa. Quan vaig veure el panorama vaig sortir d’allà cames ajudeu-me. Quina família! No hi veig cap enamorament en tot això. Podria ser el dia de les fugides a temps, del no-compromís, de la solteria amb alegria…

-El gran cavaller… fugint?

-És que una cosa és un drac i una altra molt més terrorífica una família reial.