La dona que fugia de la boira

Aquesta novel·la va merèixer la condició de finalista del Premi Sant Jordi de l’any 2009. És una narració que inspirada en el recorregut d’una dona en els fets més cabdals de la segona part del segle XX al nostre país, és una mena de retrat de moltes dones que ben segur van viure la tragèdia de la guerra i la posterior de la postguerra havent d’afrontar els reptes de la quotidianitat i de tirar endavant en la més absoluta soledat i amb la precarietat més gran. És doncs el relat èpic d’una supervivent que surt del pou una i altre vegada i finalment aconsegueix estabilitzar la seva situació.

L’autor l’Albert Llimós debuta com a novel·lista amb aquesta obra, el fet d’haver obtingut la condició de finalista del Sant Jordi, sens dubte serà un repte per properes obres d’aquest jove periodista posat ara a novel·lista i amb un resultat prou notable com per preveure que té un bon futur com a narrador.

Llimós és nascut amb Torrefarrera a l’any 1981, té les llicenciatures en Comunicació audiovisual i de periodisme i ha seguit tota la seva feina professionals a diverses emissores de ràdio com la Ser Catalunya, Ràdio Barcelona i Ona FM on fa de redactor d’esports, També havia col·laborat en la premsa escrita amb treball al diari La Mañana de Lleida.

L’obra de Llimós “La dona que fugia de la boira”, és la història d’una heroïna que es bat per la seva vida i en defensa de la vida dels seus. Té una periple autènticament advers però l‘afany de superació i l’estima per la vida la fa sobreviure. L’autor ha comentat en diverses vegades que l’inici de la idea de l’obra li suggereix la lectura de Madame Bovary, també una heroïna clàssica de la literatura universal.

Evidentment les dues històries no tenen ers a veure. L’adversitat de Teresa Gibert va paral·lela al seu naixement ja que en el part mor la seva mare i a partir d’aquí la nena és rebutjada pel pare i aquest rebuig marcarà molta de la seva actitud i distància entre ella i el seu progenitor que formarà part de la trama de la novel·la i part important ja que algunes de les decisions que ha de prendre al llarg del seu trajecte vital venen condiciones per aquest primigènia dissort.

L’argument ressegueix la vida de la protagonista, amb una adolescència sense mare, amb el rebuig del pare i quedant embarassada per la violació d’un soldat amb aspiracions a l’exèrcit, el decurs de la guerra civil amb un corol·lari de dissorts, amb la fugida cap a Barcelona, el final de la guerra, la postguerra i quan finalment sembla que troba l’estabilitat vital i emocional que sempre li ha mancat retorna el passat en la forma del soldat que la va violentar avui ja comandant a la Barcelona postfranquista i amb el domini i presència omnipotent de l’exèrcit en tots els àmbit de la vida. En el rerefons de la vida sempre la presència de la figura del pare, el desencontre, el rebuig que pateix i la incapacitat manifesta d’ambdós de retrobar-se i segellar un rencontre que possiblement els hagués donat una certa pau interior i no el corsecament permanent d’una ferida que no va cicatritzar mai. La trama comença en un àmbit rural i acaba en l’àmbit urbà d’una Lleida encara rural a una Barcelona en pel desenvolupament del tèxtil, de l’època prèvia a la dictadura de Primo de Rivera fins als inicis de la transició amb la mort de Franco. El cicle es tanca de la primera dictadura militar dels anys vint fins a la mort de Franco, prop de cinquanta anys viscut per la Teresa, viscuts des de la valentia, el coratge i el compromís.

La novel·la està farcida de relacions amb la protagonista i això li dona un component coral i de cada relació se’n descriu i es retrata a personatges típics i estereotips que es donen en qualsevol societat, així hi tronem des de l’idealista encarnat en un personatge com el Joan, enamorat secretament de la protagonista o el Martí, un arribista que ocupa des d’un passat republicà d’ordre a un paper en la repressió franquista a la Barcelona de la postguerra, o el paper del germà o tant i tant personatges que treuen el bo i millor del que tenen en el moments d‘un cert desori col·lectiu com es veu en la desfilada des de Lleida a Barcelona en plena retirada de les tropes republicanes....

L’obra és el relat doncs d’una actitud ferma i ribetejada d’heroisme d’una dona que assumeix ben aviat que el destí se l’ha de forjar cadascú i que ningú regala res, malgrat trobem al llarg de la narració moments en que la solidaritat és moneda de curs habitual entre persones que viuen la dissort d’un país amb grans mancances i que no obstant son capaces de tenir gests d’ajudes cap els altres.

És també una obra que fa un clam a l’esperança i a l’optimisme vital. És la visió, a través, de la protagonista de la possibilitat del redreçament personal i col·lectiu després de les adversitats. És un repàs de la convulsa història del segle XX a Catalunya amb però la voluntat de sobreviure a l’adversitat.

És, creiem, en definitiva una magnífica novel·la que, en ser la primera de l’autor, aquest contrau l’obligació de superar-la, feina que no serà gens fàcil però que desitgem que sigui així en pro de la bona literatura. 

La dona que fugia de la boira
Albert Llimós
Finalista Premi Sant Jordi 2009
Edicions Proa
Barcelona, 2010