La noche de los tiempos

Segurament mai hi haurà la novel·la definitiva de la guerra civil espanyola però si alguna si acostés, aquesta de Muñoz Molina s’hi acostaria, tot i que la guerra civil en la narració és el teló de fons d’una història personal en que s’hi barreja tots els aspectes que les persones normals i corrents poden viure: l’amor, la frustració, la relació familiar del protagonista, la feina amb els alts i baixos professionals, les il·lusions i les frustracions... aquest teló de fons acaba esdevenint un decorat coral a on es desenvolupa una línia de fons, una línia gruixuda  sobre la confrontació bèl·lica, les seves causes i el descontrol dels primers dies de la guerra.

Un altre novel·lista, Javier Cercas, en un article al País Semanal comentava que la guerra civil és un dels nostres mites fundacionals i per tant ha portat una extensa obra literària al seu voltant i ho justificava fent esment a unes paraules de Juan Benet que són il·lustratives d’aquesta extensa bibliografia: “La guerra civil fue sin duda, el acontecimiento más importante de la España contemporánea y quien sabe si el más decisivo de su historia. Nada ha conformado de tal manera la vida de los españoles del siglo XX y todavía está lejos el día en que los hombres de esta tierra se puedan sentir libres del peso y la sombra que arroja todavía aquel funesto conflicto”. Així doncs encara resten per explorar molts més aspectes de la guerra civil i de la seves conseqüències que encara avui són visibles en el substrat de la nostra societat

La novel·la de Muñoz Molina, no acaba amb les ombres però si que dóna una certa llum al conflicte i al context en que es desenvolupa a través de persones que sense destacar si tenen una certa posició de privilegi que els fa veure els fets i com es van succeint, fets viscuts i amb tràgiques conseqüències per alguns d’ells. La gran història  del protagonista que formant part d’una determinada elit intel·lectual defensa la república però també es veu essent víctima del descontrols i excessos dels primers dies de l’aixecament militar i la consegüent revolta popular contra el feixisme.

Antonio Muñoz Molina és un autor amb una notable trajectòria com escriptor amb un sòlida obra que fa que se’l consideri avui com un dels autors diguem-ne “consagrats” de la literatura castellana actual. Té una extensa obra de la que destacaríem. “Beatus ille”, “Beltenebros”, “El jinete polaco”, “Ardor guerrero”, “La ausencia de Blanca”, “Ventanas de Manhattan”, y “Sefarad” entre altres. Ha obtingut destacats guardons de la literatura entre els que sobresurten en el camp del periodisme el premi Gonzalez-Ruano i el Mariano de Cavia i en literatura el premi de la Crítica a l’any 1988, el Planeta a l‘any 1991 i el Nacional de literatura els anys 1988 i al 1992 que demostren la qualitat de l’autor que, com hem dit, està considerat un dels autors més representatius de la literatura actual a España.

“La noche de los tiempos” és una extensa novel·la, prop d’un miler de pàgines a on s’explica una història d’amor entre el protagonista que arriba als EEUU a l’octubre del 36 patrocinat per dissenyar un biblioteca d’un centre universitari però també hi arriba cercant a una dona de qui s’ha enamorat perdudament. Enrere deixa l’Espanya en plena guerra la seva família que ha quedat en el territori dominat pels feixistes i reviu en el seu pensament les situacions que li ha tocat viure des d’estar en una posició còmode i estable com  arquitecte director de la nova Ciutat Universitària, proper al poder republicà, amb una família de dretes però que conviu pacíficament amb la seva militància socialista a passar a una situació de gairebé proscrit en un Madrid amb el fogós descontrol de la revolta on la línia entre la vida i la mort és difusa, i les persecucions i morts injustes i estèrils estan a l’ordre del dia. Personatge històrics en situacions de ficció donen un gran realisme a la narració. Genials les escenes de les aparicions de Malraux o del President Azaña,  que ambienten un Madrid que es mou entre l’esclat revolucionari amb els excessos que es donen i una república que fa mans i mànigues per posar ordre, per estructurar una defensa de la legalitat i de posicionar-se el món com un règim legal i legítim. La capacitat de l’autor de recrear tots aquets escenaris dona una riquesa enorme a la narració i als sentiments que els protagonistes despleguen.

El conflicte com a motor de la narració el personal, amb un protagonista que assentant familiarment descobreix el gran amor en la personà d’una nord-americana i això li crea un doble sentiment el d’un desassossec davant la seva dona i els seus fills i la necessitat de viure una vida plena, i el conflicte col·lectiu, el polític, conflicte que arriba a ser sanguinari i cruel amb l’esclat de la guerra civil i també els excessos que porten al conflicte. Entre aquest conflictes es mou el protagonista i tots els personatges que van narrant la seva història per acabar confluint en una gran història entre els dos grans motors del gènere humà: l’amor i al guerra, atàvica contradicció que ha fet moure masses vegades el món.  

Novel·la extraordinària, que a través d’una gran història d’amor ens explica sense gaires mites i amb una sinceritat brutal els moments de la guerra civil i la reacció de molts dels personatges històrics que hi van tenir destacat protagonisme.

Creiem que no és una novel·la més de la guerra civil, és una gran novel·la amb la guerra com a teló de fons.

La noche de los tiempos
Antonio Muñoz Molina
Col·lecció Biblioteca Breve
Editorial Seix Barral
Barcelona 2009