Iceland

Amb Iceland, Assumpció Forcada ha celebrat les noces de plata de la seva obra: vint-i-cinc llibres de poemes que conformen un trajecte literari en el qual l’autora hi desplega sovint la poetització del món de la ciència, així com també s’inspira en la personalitat dels paisatges, com ara en aquest cas, el paisatge d’Islàndia, indret màgic que ha visitat en dues ocasions i hi ha fet amistats: el pintor Gudmundur Karl Asbjörsson, autor de tantes de les pintures que il·lustren les cobertes dels seus llibres, així com Elisabeth Hangartner. Alguns dels poemes ara publicats a Iceland van ser traduïts a l’islandès per Elisabeth, tot i que malauradament no els hagi vist publicats. La poeta, en homenatge a tots dos amics, els dedica el llibre que en algunes pàgines es presenta acompanyat d’obres d’Asbjörsson.

Islàndia és pura poesia, afirma Forcada en el seu pròleg. I pura màgia, ja que la veu tel·lúrica de la terra parla en els volcans; amb velocitats distintes, el vent compon cançons secretes per als gnoms i éssers que cuiden la natura que a Islàndia és sagrada, encara ara. És interessant i sorprenent observar com molts islandesos –gent molt culta i generalment atea- creuen avui en dia en l’existència d’aquestes criatures. La tradició islandesa explica que els Huldufólk (paraula que significa gent oculta) són éssers semblants als elfs i a les fades. Per això és diu que s’assemblen als éssers humans, tot i que són de mida més petita, com petites són les cases que es construeixen a les roques. Tot i que són reservats, discrets en la seva feina, s’amaguen de la gent i procuren no ser descoberts, hi ha persones privilegiades que els han vist. A Islàndia es conten moltes històries de trobades màgiques entre persones i Huldufólk. Assumpció Forcada s’hi refereix:

     Si vas andando no olvides

     escuchar a los gigantes,

     a los Gnomos, a los duendes y a las hadas.

     Tal vez te muestren tesoros,

     que guadaste en tu corazón,

     calendarios nuevos,

     paraísos eternos.

Certament, no tota la realitat està a la vista, tot i que el que a Islàndia és a la vista sigui un prodigi, un miracle de la natura. El foc i l’aigua celebren les seves noces còsmiques davant dels ulls mentre les roques van treballant el seu perfil amb les forces orogèniques que obren ferides de llum a la terra i al gel. Com una deessa en la seva majestat, Islàndia va sorgir enmig de l’oceà com una aparició del que és bell. Així, doncs, no és d’estranyar que gnoms i fades s’apareguin a aquells i aquelles que tenen ànima als ulls per contemplar aquesta bellesa esplèndida de la natura que és alhora silenci, cançó, poesia, art.

Els poemes que componen Iceland són un cant a la naturalesa en estat pur. Els poemes que integren Iceland són un convit a la contemplació d’aquesta meravella que es pinta al cel amb els colors vius de les aurores boreals. Música són les cascades d’aigua que podem llegir a través dels versos d’Iceland: a les seves pàgines, Assumpció Forcada escriu partitures musicals al mateix temps que obre espais a la meditació del sagrat de la natura i la necessitat de preservar-la. Iceland és una invitació amb lletres d’amor a visitar aquest jardí de l’Edèn enmig del mar. Qui sap si en aquest viatge, i agusant els sentits espirituals, no ens creuaríem amb algun Huldufólk que en la forma subtil de l’aroma de la molsa i de la pluja verda ens amarés d’àtoms de bondat.