Requisits per als formadors d’estiu

A tots aquells qui per una causa o una altra esteu involucrats en el negoci de la formació permanent del professorat em permeto donar-vos unes instruccions bàsiques basades en la meva soferta experiència.

1r) Coherència. El ponent arriba, fa una presentació lleugera –en termes retòrics una petitio clementia– i, tot seguit, engega un discurs monolític, prismàtic, recautxutat i hermètic sobre el seu tema. En el desenvolupament del seu tema –sigui el que sigui, és igual, ells diran sempre el mateix- hi haurà un moment de crítica sarcàstica a la classe magistral. “No podem fer-ho”, “al segle XXI això ja no serveix”, “els alumnes d’avui dia ja no aprenen així”… No se n’adonen que és justament el que estan fent ells? De debò? Jo tampoc em sento còmode en una classe magistral i sóc del segle passat! Reclamo el meu dret a un intercanvi socràtic, com a mínim. A més –juga-t’hi el que vulguis- la seva exposició somnífera anirà acompanyada d’un power point indigerible, ple de text escrit amb una lletra tan petita que no es veu, i potser és millor així, perquè no és més que la transcripció literal del que va dient! Mires el rellotge i comences a impacientar-te.

2n) Prudència. Tens al davant una colla d’experts. Alguns en saben més que tu. Et penses que ets l’únic que ha llegit? L’únic que té experiència? Creus que les teves asseveracions entraran de manera acrítica a un auditori format per universitaris amb màsters, dobles titulacions i anys d’experiència? Sigues molt prudent en tot allò que vols vendre, no són tendres, no admeten la teva paraula amb l’autoritat del mestre, hi estan massa avesats, necessiten quelcom més. El silenci d’en auditori de professors mai és d’aprovació.

3r) Argumentació. Si ets prudent, asseguraràs cada passa del teu discurs com si es tractés d’una via d’escalada. L’única manera de fer-ho és argumentant, donant raons sòlides. Volen proves, estadístiques, resultats comprovats, publicacions científiques. No pots dir que un nen d’altes capacitats neix amb aquests trets sense parlar de genètica i demostrar-ho. No pots contestar a una observació en aquesta línia dient que se’ls nota en la mirada el primer cop que obren els ulls. No colarà. Per dins ja riuen. Comencem a mirar la porta.

4t) Funcionalitat. Tinc una feina. Sabeu què vol dir? Tinc una situació de partida i una situació final d’arribada que ve marcada per l’administració educativa en forma de títols o exàmens de selectivitat. Podem filosofar igual que podem mirar els núvols, és bonic. Però finalment necessitem la pluja, la cristal·lització en dinàmiques, metodologies o recursos que responen a la meva feina, no a la seva filosofia. Al final, com ajudaré millor als meus alumnes és amb la consecució dels seus objectius. Tot ha d’anar a parar explícitament i clarament a aquest fi. El metge fa cursos per salvar més vides, no per provar unes metodologies súper xules que fan que el pacient vingui molt content. Sóc fred? M’és igual. No sóc mestre per caure simpàtic ni per gaudir de l’aprovació general. Sóc mestre per a que tu puguis ser el que vulguis ser.

5è) Globalitat. Ets especialista en TDAH? Fantàstic! Saps un niu sobre psicomotricitat fina? Et felicito! T’has doctorat en el problema X que té un 2% de la població? Enhorabona! Estàs davant un auditori que no treballa amb individus. Torna-ho a llegir: no- tre-ba-llen- amb –in-di-vi-dus. Un professor treballa amb grups. Potser no serà un gran psicòleg, però és imprescindible que sigui un bon sociòleg. Haurà d’integrar el que tu li expliques en un motor que ha de funcionar. Vens a explicar-nos que la bomba d’aigua seria millor que fos tres cops més gran? Segurament tens raó, però el meu motor ha de funcionar en aquest espai reduït, coordinadament amb la resta de parts i potser la teva idea excel·lent és senzillament  impossible en les meves circumstàncies.

Cinc qüestions fàcils. No respectar-les és fer-nos perdre el temps. No abuseu de la nostra bona educació si us plau.