Dins el riu, entre els joncs

Impactant novel·la sobre les històries que van viure els voluntaris catalans que van participar en la División Azul. Aquesta participació espanyola a la segona guerra mundial, fent costat als exercits de Hitler, té força literatura al seu voltant, des de diaris famosos com els de Dionisio Ridruejo fins a literatura èpica per cantar les gestes heroiques dels soldats espanyols, també algunes per denunciar la situació de precarietat i explotació que van patir els soldats divisionaris. Aquesta novel·la de Munné Jordà és la primera incursió de la literatura catalana en el que va significar la División Azul. Profunda reflexió sobre el perquè de l’allistament de persones que no eren ni partidàries del règim i fins i tot que es movíem més aviat en ambients catalanistes. I també la novel·la és un document magnífic sobre les interioritats del règim franquista a l’hora d’afrontar la presència de la División Azul al front de Rússia.

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d'Or. Va estudiar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, però s'ha dedicat professionalment al món de les publicacions en català i a la seva passió literària. No obstant això, el món de l'art ha estat de vegades protagonista de les seves novel·les, com ara de Veus de boira des del pont, finalista del premi Sant Jordi el 1999. 

La narrativa és el gènere que més sovint ha assajat dins la seva obra literària. Tant des del punt de vista de la novel·la per a adults, amb títols com Entre Sant Peters i Sant Pau (1999) o Tresgressions (2003), un interessant experiment sobre la possibilitat del happening a partir de la paraula impresa. Però dins d'això, no es pot deixar de banda la seva dedicació a la fantasia i la ciència-ficció, tant com a escriptor, amb la trilogia que conformen les novel·les La paciència del mar (1994), L'única mort (1999) i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), com amb la seva tasca al front d'una col·lecció temàtica dins l'Editorial Pagès de Lleida. El 2015 publica Michelíada, que és guardonada l'any següent amb el Premi Ictineu a la millor novel·la de ciència-ficció en llengua catalana. 

Els seus treballs assagístics s'han ocupat d'analitzar, a més del gènere fantàstic, diversos personatges de la història de la literatura catalana, com ara la figura de Manuel de Pedrolo. 

Els seus interessos no han oblidat el públic juvenil, ni tampoc la gestió cultural, amb molt nombroses tasques relacionades amb la revista en la qual treballa o amb la difusió de la ciència-ficció a Catalunya des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. 

La novel·la està basada en les experiències que el pare i l’oncle de l’autor van tenir com a voluntaris de la División Azul com ha explicat el mateix autor. A partir d’aquestes experiències l’autor intenta fer una aproximació humana a aquells joves catalans que es van embarcar en una aventura que els va portar a lluitar al front de Rússia com a membres de la División Española de Voluntarios.

Aquesta aproximació a raons i voluntats dels voluntaris es fa a través de tres joves, l’un que s’apunta a la lluita contra els comunistes ja que el seu pare va ser mort per jornalers del seu poble i llançat al riu. Té set de venjança i se sent interpel·lat quan Serrano Suñer, falangista, cunyat de Franco i ministre d’Afers Exteriors en l’inici de la segona guerra mundial cridar “Rusia es culpable” i s’allista amb aquesta voluntat de fer pagar als comunistes la mort del seu pare. Un segon jove s’allista per fer-se perdonar el seu passat republicà i catalanista, nomenat mestre per la República és depurat i represaliat i creu que allistant-se a combatre els comunistes amb la División Azul el seu expedient serà netejat i per tant podrà exercir la seva professió, professió que li agrada i es veu al llarg del temps de combat intentant no perdre el sentit humà i concebre els espais i les relacions des de l’òptica d’un mestre. El tercer vol evitar morir asfixiat en la repressió de la postguerra, acostumat a una vida lliure li resulta insuportable aguantar la situació que es viu amb por. És un bon esportista i esquiador marxa a la recerca de l‘aventura però també amb el propòsit de poder fugir de la guerra a la que tingui la mínima oportunitat.

Tres personatges, tres maneres de viure el conflicte, tres vides que hauran d’adaptar-se a les precarietats, i sobretot a unes situacions que ratllaven la condició inhumana. Cada capítol fa referència a alguns dels tres i es va veient com van evolucionat amb les seves percepcions, idees sobre la guerra i també com el paper de la Divisón Azul va anar canviant sobretot quan la guerra va capgirar-se i Alemanya va haver d’iniciar la retirada. 

Però també el llibre combina els reportatges dels fets que van anar succeint, la posició del jerarquies falangistes i els militars comandaments de la División i la ficció en la que l’autor fa moure els personatges en aquells ambient cruels, on les batalles cos a cos eren habituals, veiem com la vida dels protagonistes van fent el mateix gir que la divisió, l’eufòria o un cert nivell d’indiferència i distància inicial a un sentit aclaparador de derrota que els va envaint a mesura que la guerra es decanta del bàndol rus.

L’autor usa una gran documentació que dóna sentit històric a la narració, el contrast entre el que és fruit de la notable documentació acumulada per l’autor i inserir-hi en mig la vida i miracles dels protagonistes dóna versemblança al relat general.

Munné Jordà ha escrit una magnífica història, molt ben documentada, excel·lentment escrita, amb planteig valent. Intenta veure causes i raons de perquè aquells joves contraris al franquisme es van enrolar a la División Azul i perquè el silenci es va imposar al seu retorn.

Novel·la impactant hem dit al començament però que val la pena llegir no sols per la mateixa història que explica, que ja seria prou,  sinó per l’alt nivell de sensibilitat amb que es tractat un tema tant cruel com la guerra i els seus combats i desastres.

Magnífica.    

Dins el riu, entre els joncs
Antoni Munné-Jordà
Ed. Males Herbes
Barcelona, febrer del 2018