L’estrany cas del professor de filosofia

L’amic Sòcrates estava buscant feina. Del que fos: escombrar un taller mecànic, servir sangries a Salou, vendre persianes als esquimals o llenceria en un convent de clausura. Les intencions dels governs del Partit Popular no li deixaven gaire lloc per a l’esperança. La història de la filosofia reduïda a una optativa per als alumnes de la modalitat d’humanitats! Hem viscut dos cursos amb aquest despropòsit. Absent pràcticament del currículum de secundària i sobrevivint anèmica a primer de batxillerat amb un temari que inclou estupideses de l’estil de la filosofia en el món de l’empresa.

Estava a punt de deixar-ho, de fet, ja feia unes horetes com a vigilant nocturn d’un aparcament –una feina adorable, li permetia llegir els clàssics de matinada- quan de sobte el sorprèn la notícia: la filosofia tornarà a ser matèria comuna al batxillerat. No només això, l’ètica ho serà també per als alumnes de quart d’ESO. Flux i reflux, tot està en constant moviment i canvi, Heràclit! I allà el teniu, entre el Renault Koleos i el Seat Leon, respirant un aire reclòs i carregat, rellegint amb llàgrimes als ulls el mite de Persèfone; la filla de Zeus i de Demèter que periòdicament desapareix a l’Hades i en torna a sortir a la primavera en un cicle constant que explica les estacions.

L’amic Sòcrates, com Persèfone, és enviat de tant en tant al submón, a les catacumbes, a l’aparcament. A la visió empresarial del món li fa nosa. No augmenta l’ocupabilitat dels alumnes, no ajuda al seu èxit laboral, no els prepara per a l’empresa adequadament… Qui vol uns treballadors crítics? A les esquerres els sembla indecorós mantenir-lo a l’exili. Probablement els fa la mateixa nosa que als falcons neoliberals però no queda bé, no és de bon gust. A més, és de les poques actuacions concretes en les quals encara es poden diferenciar els uns dels altres. La filosofia fa progre.

De manera que aviat tornarà a l’Olimp; en uns mesos podria estar altre cop conversant amb els joves sobre la degeneració dels sistemes de govern segons Plató, o sobre les condicions que ha de reunir una democràcia segons Stuart Mill, o sobre el concepte d’equitat en Aristòtil. S’ho passarà bé veient com els espavilats aprenen a llegir el diari amb unes ulleres conceptuals noves.

Però no es fa il·lusions. Amb el temps es voldrà corregir aquests ensenyaments perillosos. S’inclouran continguts convenients, políticament correctes. Al cap d’un temps, tornarà a girar la truita i es veurà abocat a tornar a baixar a l’Hades. El cicle es repetirà. Des del seu aparcament nocturn recordarà el company intocable de matemàtiques, el nouvingut d’economia, la fe infantil en la veritat de la professora d’història i la llibertat de l’outsider d’educació física. La filosofia mai ha estat una vida fàcil. La veritat mai ha estat un camí fàcil. I a qui li agraden els camins fàcils?