Brillant, senyor conseller, brillant

El conseller Bargalló anunciava no fa gaire la supressió dels exàmens de setembre. Responen, deia, a un model memorístic, gens en línia amb l’avaluació competencial i contínua que es planteja per a l’ensenyament. Estava a punt de plorar d’emoció davant la sensibilitat pedagògica del Gran Director, us ho dic de debò, per un moment l’he vist transfigurat amb bata blanca portant una reunió d’alt nivell amb dinàmiques col·laboratives i fent aprenentatge per descobriment –que efectivament és el que sembla que fa amb el decret de menjadors-. Llavors, quan la celestial música de la Dàmaris Gelabert ja començava a acompanyar les seves lluminoses paraules, he pensat (ja ho sé, no caldria, però és que em ve sol)

-Llavors, l’avaluació extraordinària que sí que faran els alumnes al juny… Sí que serà coherent amb un aprenentatge súper xulo!

Clar que sí, el Gran Director t’ho explicarà i, si no ho entens, et prepararà un Pla Individualitzat per a al teu caparró petitó. Durant tot el curs farem tallers, experiències, performances, flipped classrooms, gamificacions i altres experiments amb humans. Com que això va de competències, després posarem que assoleixen alguna cosa (un sistema molt estrany, tanmateix; als metges se’ls exigeix uns coneixements; als enginyers, als arquitectes, als pianistes i, fins i tot, als historiadors! En canvi, un xaval de quinze anys pot considerar-ho un tema secundari). Si al juny, oh dogmàtic retrògrad, has gosat afirmar amb tota la imprudència del món, malgrat tots els advertiments i amenaces del Gran Director, a pesar dels inconvenients que t’ocasionarà, que un alumne no ha assolit satisfactòriament alguna cosa, tens una altra oportunitat per admetre la Veritat. Oh, Gran Bondat! L’alumne és savi, el mestre és ignorant. Quinze dies després d’haver afirmat herèticament la ignorància d’un alumne, podràs retractar-te i esquivar les penes que d’altra manera se t’imposarien. El Gran Director hi veu més enllà. Quan l’índex de titulacions no entra dins els paràmetres admissibles, cal plantejar-se la formació… dels mestres! T’enviaran a un camp de reeducació!

Per això el setembre era injust. Fer pagar un alumne amb una horeta o dues diàries de repàs a l’estiu la incompetència, la ignorància i la indisciplina d’uns mestres ineptes era inadmissible. Ja ho sap el Gran Director que en quinze dies no es fa el que no s’ha fet en un curs, clar que ho sap! És que no es tracta d’això maleïts ignorants! Es tracta de tenir èxit! De reduir el fracàs escolar! I els únics obstacles en el camí sou vosaltres! El dia que us adoneu d’una vegada que la vostra missió és acontentar el Gran Director, lloar-lo i complir els seus preceptes, la vida us canviarà per fi. No us preocupareu per res! La vostra matèria passarà a ser una boira difuminada de paraules en el buit –totes elles consultables a Google- sense un sentit o una intenció determinada. Us recomano que planteu cannabis a l’hort de l’escola i en feu, això sí, un consum responsable. Potser així entrareu en l’ona adequada.