Els anys de la serp

Un encontre fortuït de dues dones que es reconeixien després de molts anys de no haver-se vist a dalt d’un autobús fa de nucli originari de la narració. La Consuelo, una nena que va venir d’Andalusia fins a les terres pirinenques es retroba amb la senyora Victòria una dona que l’havia conegut de petita i que fins i tot li havia fet regals de Reis.

Amb aquest encontre casual es comença a bastir la història de la Consuelo, la Consol i els diversos camins que a la vida va transcórrer des de la seva Cazorla natal fins arribar al Pirineu, al Pallars Sobirà, i altres comarques seguint a la seva família però sobretot seguint el treball del pare que amb les feines de talar arbres va seguint els diversos indrets del Pirineu, o l’empresa els enviï, això motiva vivències, històries entrecreuades i també records dolorosos uns, i feliços altres.

Joan Rendé i Masdéu (Barcelona, 1943). Periodista, narrador, novel·lista i professor de literatura. Fa estudis de medicina, filosofia i lletres i periodisme. La seva columna al diari Avui, amb el pseudònim de Doctor Scopius va marcar tota una època de l'articulisme en català. El 1982 guanya el premi Ciutat de Barcelona de periodisme.

Amb el seu primer llibre, Sumari d'homicida (1978), guanya el premi Víctor Català del 1977. Més tard publicarà Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (1988), La cavalleria impossible (1992), El barber violador (1997), premi de la Crítica Catalana, La pedra a la sabata (2004), guardonat amb el premi Mercè Rodoreda i el Crítica Serra d'Or, Un dimarts (2008) i Els anys de la serp (2017). Bona part de la seva obra es caracteritza per un marcat sentit de la ironia. Va ser membre del mític col·lectiu Ofèlia Dracs.

Joan Rendé col·labora en la premsa i podem llegir els seus treballs a mitjans com l'Avui o Serra d'Or, però també ha treballat en ràdio i televisió, amb guions per a TV3 i per a Catalunya Ràdio, on va tenir un gran èxit amb el programa Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (1987-1988).

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. I com a nota local podem dir que va ser el director del Setmanari de Vilanova i la Geltrú

Amb el llibre Els anys de la serp Joan Rendé s’allunya del to humorístic, irònic, que l’ha caracteritzat bona part de la seva obra i que l‘ha definit com un autor que ha fet de la ironia una manera d’entendre la bona literatura.

Ara s’endinsa en la societat i el món de la postguerra espanyola però la novel·la no entra massa en la situació política del moment, tot i intuir-se, i més aviat es centra amb els diversos sentiments que van sorgint en la protagonista a mesura que la seva vida van canviant. 

Els anys de la serp explica la història d’una nena, la Consuelo, que juntament amb la seva família es trobem desplaçats des de Cazorla fins el Pirineu durant els anys posteriors a la victòria del franquisme  a la Guerra Civil espanyola. Tota la família és originaria de Cazorla i en els primers capítols de la novel·la es plantegen les dificultats que hi havia en determinades zones d’Espanya per sobreviure a la fam, l’escassetat de feina, l’encara discriminació que patien els sospitosos d’haver estat proclius a la república. Un ambient asfixiant que va empènyer a molta gent a deixar la seva terra, a esdevenir immigrants atrets per les possibilitats de feina van arribar a Catalunya, un món per molts desconegut però que almenys deixaven bona part de la misèria en la que s’havien mogut. No era un camí de roses ni fàcil en absolut però moltes d’aquestes persones van poder sobreviure i trobar les oportunitats que en altre llocs els hi negaven.

La història de la Consuelo és aquesta. La d’una nena crescuda a Andalusia que un bon dia es veu transportada al Pirineu, lloc que primer li és hostil perquè ha de viure amb condicions de molta precarietat i sense conèixer ni a ningú, ni conèixer el parlar de la gent, tot i així va tirant endavant, canviant sovint de lloc d’estada per mor de les circumstàncies de treball del seu pare a Espot, Llavorsí, tallant arbres per les travesses dels ferrocarrils que es construïen a l’època Tortosa i allà on el conduirà el seu ofici de miner.

La història és vincula al voltant de la família, les anades a l’escola de la Consuelo, la vida al mig de la muntanya amb les lògiques mancances, la vida als campaments dels treballadors, les primeres cases pròpies, les coneixences que va fent, la vida rural de la postguerra a l’Espanya franquista amb les estructures de poder molt clares. Alguns moments descrit amb una certa jocositat i vist des dels ulls d’una nena és l’arribada del General Franco “l’inaugurador” a veure els treballs, les preses del Pirineu i els seus viatges a través del Portarró d’Espot.

La història és més de penúries per sobreviure en ambients difícils que no pas una història de benestar, però la valentia de la Consuelo li fa superar tost els mals passos que la vida li determina. El sentit de família, els vincles de sang són elements a destacar en la Consuelo que malgrat els entrebancs o l’egoisme la fa mantenir ferma en el nucli familiar, sobretot després de la pèrdua del pare en que s’obre una nou panorama.

La relació entre els immigrants i els autòctons que va des de l’inici al recel a una harmonia generalitzada, les condicions laborals, els favors als empresaris vinculats al règim, en fi elements ja coneguts del franquisme es posen de relleu també en aquesta novel·la.

El procés d’integració de la Consuelo, el pas de nena a dona i el context històrics són el nucli d’una narració ben escrita i que es llegeix amb interès.

Els anys de la serp
Joan Rendé
Col·lecció: “A tot Vent” 675
Editorial Proa
Barcelona setembre del 2017