-
Pols de guix
-
Jordi Larregola
- Sant Sadurní d'Anoia
- 28-11-2018 20:15
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Darrerament, el departament d’ensenyament sembla tenir un curiós hàbit mental: quan alguna cosa no li està funcionant prou bé, ho tracta com un problema extern i li carrega el mort a un altre. Ho dèiem respecte als resultats escolars i ho repetim avui respecte al projecte de decret de menjadors escolars. Per fer una mica de llum en aquest assumpte bastant més tèrbol que el brou que serveixen als nostres fills, cal adonar-se d’alguna qüestió prèvia que tots tenim assumida com a normal i que potser no ho és.
El servei de menjador i el de transport són, per llei, serveis escolars. L’accés, per tant, a aquests serveis ha d’estar garantit pels poders públics. Garantit en el mateix pla que els altres serveis escolars, o sigui, gratuït. Això, per a aquells que no tingueu fills en edat escolar, us recordaré que no és així i no ho ha estat mai. Cada escolar de Catalunya que utilitza el servei de menjador paga una quota que inclou el menú, i les hores d’educadors i educadores necessàries per cobrir el servei. Clar que hi ha beques menjador, però a veure, un servei pel qual sol·licites beca és per definició un servei que no assumeix en principi l’administració, no? O sigui, que el govern de la Generalitat es llança a legislar sobre una matèria en la qual encara no ha complert la legislació vigent i tots tan tranquils que aquí no passa res. (un altre dia rumiaré per què hi ha tanta fal·lera en la gratuïtat dels llibres de text i, en canvi, no s’ha sentit ningú reclamar amb la mateixa força la gratuïtat del menjador escolar). Efectivament, això no hauria de ser tan normal.
Fins ara, la gestió del servei, en absència de qui n’hauria de ser el responsable, l’havien assumit, de manera molt majoritària, les associacions de mares i pares. Cadascuna d’elles s’havien organitzat com els havia semblat millor sense gaire traves ja que, al cap i a la fi, estaven suplint la incompareixença del govern en aquest àmbit. Ara, no obstant, la conselleria es troba davant una contradicció causada per ella mateixa que ho complica tot. Com és un servei públic ha d’estar subjecte a les lleis dels serveis públics en quant a contractació i transparència, per exemple, però com que, de fet, mai ha estat un servei públic, resulta xocant que es legisli sobre allò que organitzen i paguen de la seva butxaca els ciutadans. Davant d’aquesta situació, la solució simple del departament és tirar pel dret. Legislar i que s’hi adaptin les associacions de mares i pares. O sigui, treure a concurs públic el servei de menjadors escolars de Catalunya i després, passar el compte igualment a les famílies.
No és d’estranyar que s’hi vulgui ficar cullerada, al cap i a la fi, entre p3 i sisè de primària fan ús d’aquest servei uns 400.000 alumnes. Si el tiquet de menjador dels vostres fills costa sis euros, per exemple, compteu que estem parlant d’un negoci de 2.400.000 euros al dia. Un curs escolar són 176 dies. A veure, aritmètica de primària, són…422,4 milions d’euros al curs els que estan en joc. I el tres per cent de 422,4 són… Ai, això no m’ho demanava el problema, oi?
La situació final no sembla gaire diferent de la que obtindríem si privatitzéssim el servei. Una empresa guanya el concurs públic i s’adjudica el negoci per un preu que després no es compleix i en unes condicions que després no s’ajusten a la realitat. Vaja, és el que passa quan hi ha un concurs públic. Impossible reclamar. No sereu clients.
La cosa està calenta, calenta que crema, tant que el senyor Bargalló ha fet el que es fa quan no es vol fer res. Obrir un procés participatiu. Escoltar tothom. Però el projecte es queda, ningú no l’ha retirat. La participació, de moment, només és un espai al web d’ensenyament. O sigui, una bústia de suggeriments que s’obrirà en secret i de la qual se n’extrauran les conclusions que es vulgui. Curiosa la forma de funcionar d’un conseller que milita en un partit que s’anomena d’esquerra: privatitzar serveis públics jo ho associava més a la dreta. Curiós també que en comptes de treballar per assolir la gratuïtat efectiva del servei, treballi per a servir el pastís a les grans empreses del país. Això sí, el servei es farà en tovalles estelades molt grosses.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!