Literatura

Lama Wangchen, lluny del Tibet

Imatge coberta de 'Lejos de Tibet'. Eix

Imatge coberta de 'Lejos de Tibet'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

A través dels bons oficis de Maria Teresa Pous Mas, a Lejos del Tíbet* (Editorial Kairós), el Lama Thubten Wangchen, rostre visible i ànima de la Casa del Tibet a Barcelona, explica la seva vida i pensament.

Amb un pròleg del Dalai Lama (en el seu relat el Lama Thubten Wangchen dóna diverses vegades les gràcies per haver pogut estudiar al monestir personal del Dalai Lama a Dharamsala i d’haver rebut tantes lliçons directament d’aquest líder espiritual), el relat testimonial Lejos del Tíbet s’inicia amb un pròleg de Maria Teresa Pous per anar desgranant-se en els capítols: Adiós a Kyirong. De vivir en el Valle de la Felicidad a mendigar en las calles de Katmandú (a la mare del nen Thubten els xinesos la van assassinar quan ell tenia cinc anys); Escuelas para niños tibetanos de la calle; En el monasterio personal del Dalai Lama. Vida y estudio; Dharamsala. Naturaleza, animales, vida cultural; Filosofía budista tibetana; Lejos del monasterio. Dar a conocer el Tíbet al mundo; La Casa del Tibet a Barcelona (Tenzin Gyatso, el Dalai Lama, la va inaugurar el 19 de desembre de 1994, i va ser el mateix Dalai Lama qui va aconsellar que la Casa del Tibet fos a Barcelona); El Gobierno Tibetano en el exilio (el Lama Wangchen és parlamentari d’aquest govern a l’exili).

Com més d’a prop, com més es focalitza en la tragèdia del Tibet, més estimables ens són el Tibet i els tibetans. Aquí n’hem tingut notícia a través de la coneixença, en el meu cas personal, d’un mestre tan extraordinari com el professor Ramon N. Prats (entre d’altres traduccions de textos clàssics és l’autor d’El libro de los muertos tibetano, un acompanyament a les ànimes quan fan el traspàs), i publicacions més específiques sobre el Tibet actual que ens han acostat al que el mateix Lama Wangchen diu que amb una visió parcial només veuríem de forma negativa. Publicacions testimonials com el del reconegut escriptor tibetà Pema Bhum a Sis estels amb el coll torçat. Memòries tibetanes de la Revolució Cultural [xinesa], així com la ben documentada Història dels tibetans. Dels orígens històrics al conflicte polític actual, de Josep Lluís Alay (autor també del diccionari bilingüe català-tibetà), i el relat del periodista Philippe Broussard a Les rebels de l’Himàlaia, en el qual explica les terribles vicissituds de dues monges budistes: la Kyzom i la Yangdöl, les quals per haver cridat a Lhasa “Visca el Tibet lliure” van ser empresonades i torturades pels xinesos.

En tots aquests relats, i en el mateix relat del Lama Wangchen, el que admira dels tibetans i la vivència del budisme que els és propi, és aquest intentar sempre donar la volta a les coses per mirar de solucionar els problemes i practicar a consciència la compassió. Que no és com s’entén a Occident: una forma d’empatia i de solidaritat, sinó que va més enllà per constituir una acció decidida a tenir cura de l’altre sobretot en aquell àmbit que tan costa de distingir: l’intern. Per això es necessita la visió interna: la saviesa.

En el capítol en el qual el Lama Thubten Wangchen parla de la filosofia budista tibetana, pren una figura poètica per explicar la combinació d’aquestes dues qualitats humanes: la compassió i la saviesa. Tradueixo les seves paraules: “En el budisme propugnem la igualtat entre les dones i els homes. Per a nosaltres l’energia de les dones simbolitza la saviesa i l’energia dels homes simbolitza la compassió. Per arribar a l’estat de perfecció tots necessitem la mateixa força de la compassió i de la saviesa. Per volar els ocells necessiten de les dues ales, amb una de sola no podrien volar. De la mateixa manera, nosaltres necessitem l’ala de la saviesa i l’ala de la compassió.”

Després de llegir Lejos del Tíbet del Lama Thubten Wangchen, podem estar d’acord amb Richard Gere quan afirma que els tibetans sembla que visquin deu vides per cadascuna de les nostres. En efecte: es tracta no de viure més o menys anys, una projecció de la ment occidental, sinó de viure cada dia amb profunditat.

Teresa Costa-Gramunt

*L’edició en català, Lluny del Tibet, ha estat publicada per Viena Edicions.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local