Elogi de l'alteritat

Acompanyat d’un text de capçalera de Joan Rendé, el poeta, narrador i dramaturg Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) acaba de regalar-nos Alteritats (Tèmenos edicions), un conjunt de proses mínimes en clau lírica. En efecte: aquestes proses podrien haver estat escrites en vers, tanta és la musicalitat que ressona a l’interior d’aquests microrelats, com també  es podrien considerar aquests textos brevíssims.

En aquestes proses l’autor s’immergeix en la naturalesa i els seus agents i fenòmens de tal manera que tan aviat s’identifica amb la pedra que el temps esmola, com amb el cuc que serà el primer a encetar les despulles d’un gran poeta, com interpreta els sentiments de l’actriu Deborah Kerr en una filmació al cor de la selva africana sense despentinar-se. Així, el lector, en aquest cas la lectora, es pot sentir atreta per imaginar les pròpies maneres d’acarar l’alteritat, ja sigui en un mineral, un animal o una artista del cinema per seguir amb els exemples agafats al vol, ja que el llibre es compon de 111 proses mínimes, algunes extretes potser de l’observació, com ara podria ser la del boig, un ésser incomprès pels seus congèneres, o la del barber, un personatge savi d’escoltar i d’aconsellar a la vegada i que els clients ja li han tret el motiu de Mossèn Tisores.

Ens equivocaríem, però, si ens quedéssim en l’anècdota per més saborosa que sigui en molts casos. La imaginació i gracilitat mental de l’autor Josep-Ramon Bach no té fronteres, i no en va és dramaturg i, per tant, mestre en fer parlar i actuar els seus personatges. Alteritats és un conjunt de textos escrits amb alè poètic que van més enllà de l’anècdota, que s’enfilen airosos per la categoria i ens conviden a la reflexió profunda de tot allò altre que ens envolta i el seu paper en l’existència de la realitat. Alteritats ens invita a fer un exercici d’empatia i de solidaritat amb allò altre, però sobretot amb els altres, tots els qui componem aquesta xarxa de relacions que és la vida humana.

És en aquest punt que aquesta lectora ha recordat un llibre de cabdal importància, Jo i tu, del filòsof jueu Martin Buber, publicat per primera vegada l’any 1923, i en el qual Buber reflexiona sobre la forma de ser humà en base a aquests dos mots en conjunció, la realització del jo a través d’aquest mot doble. És a dir, que el jo no és res sense el tu, o allò altre, és a través de l’alteritat que tenim consciència de si. En l’exposició del seu pensament, el filòsof Buber afirma que la relació jo-tu es dóna tant si la persona a qui anomenem tu en té consciència com si no.

Així, doncs, l’alteritat hi és sempre en funció d’aquesta paraula, o fet primordial, que és la relació jo-tu, o jo-allò-altre, que pot tenir una figura real o imaginària. En el cas d’Alteritats, Josep-Ramon Bach es posa en l’ànima de diverses figures, entre d’altres quan el poeta s’imagina que és una noia embarassada, o quan amb ironia diu que és el seu fantasma, o quan en un exercici de virtualitat juga a posar-se en el paper del futur, això intangible que projectem mentalment però del qual no en sabem res.

No hi ha escriptura amb fondària que no porti aparellada no només la imaginació creativa de l’autor sinó també els referents sensibles i culturals que en un joc de miralls desperten els referents sensibles i culturals del lector. És així com la comunicació a través de la creació literària esdevé un camp que fruita, i els microrelats o proses minimals que s’apleguen a Alteritats n’és un exemple gràvid, de cabal abundant.