Lima de Freitas & Gilbert Durand i la seva correspondència sobre l’imaginari

Amb un prefaci de Michel Cazenave, i sota la direcció de Rémi Boyer, a Correspondance Imaginale (Editions Arma Artis, 2016), es pot llegir la tan joiosa com erudita correspondència que van mantenir dues personalitats rellevants, dos intel·lectuals de primera fila i creadors d’excepció: el pintor, dissenyador i escriptor portuguès Lima de Freitas (Setúbal, 1927 – Lisboa, 1998) i l’antropòleg, mitòleg i pensador francès Gilbert Durand (Chambéry, 1921 – Moye, 2012). Sens dubte som davant d’una singular correspondència sobre la imaginació simbòlica que ambdós amics van estudiar, cadascun des del seu àmbit artístic i cultural, des dels respectius camps de saber i experimentació espiritual.

La primera carta creuada entre Freitas i Durand data de 1984 i el seguit d’epístoles no es va cloure fins poc abans de la mort de Lima de Freitas l’any 1998. Mentrestant cal ressenyar, perquè es recullen en aquest volum d’edició impecable, els treballs pictòrics que els dos amics van realitzar com a mirall l’un de l’altre del tema d’estudi que en aquell moment els ocupava, i que no era altre que algun dels mites lusitans en els que Freitas s’endinsava per escatir-ne el seu simbolisme profund, recerques que comentava amb tot luxe de detalls a Durand. Recordem que el reconegut treball de Gilbert Durand sobre les estructures antropològiques de l’Imaginari s’havia publicat l’any 1960 i que els seus estudis i publicacions en aquest camp van durar tota la vida, Durand va ser un treballador incansable.

En les cartes ara publicades a Correspondance Imaginale, Lima de Freitas obria una porta a la interpretació espiritual i simbòlica dels mites lusitans, porta per la qual tan de grat passava Gilbert Durand, ja que amb els requeriments de l’amic tenia l’oportunitat de munyir-se el cervell i, tot complaent l’amic, ampliava coneixements. Així aquesta correspondència mantinguda durant anys amb intermitències, ja que un i altre sovint es trobaven absorbits per treballs artístics i intel·lectuals d’envergadura, va donar grans fruits per als dos corresponsals que havien establert una amistat de fraterna intel·lectualitat iniciada l’any 1983 en una trobada en un Convent de francmaçons que va tenir lloc en un espai tan emblemàtic com Tomar, indret lligat a la cultura templera de Portugal.       

Aquest epistolari entre Freitas i Durand té un valor incalculable per a antropòlegs i mitòlegs que estudien les figures arquetípiques, les imatges primordials que afloren en els imaginaris col·lectius de pobles i nacions. Alguns mites són elements diferenciadors culturals, com per exemple els de la tradició lusitana, tan rica en mites entre els quals cal destacar el mite del Cinquè Imperi i el retorn salvífic del Rei Dom Sebastiao.

Altres mites, amb les seves similituds i diferències, estableixen un diàleg entre cultures. Així es troben figures mestisses o sincrètiques. És el cas d’unes figures que Freitas va voler estudiar per veure la connexió entre la iconologia tradicional que per una banda presenta Sant Antoni i Sant Jeroni, eremites, i per l’altra banda la iconologia pròpia de Xangó, una deïtat d’origen africà trasplantada a diversos indrets americans com Cuba i Brasil. En la interpretació icònica d’aquestes figures, ja siguin pintades o esculpides, i que al Brasil convergeixen en una sola figura, es comprèn el sincretisme establert mercès als simbolismes coincidents. En aquesta recerca Lima de Freitas va trobar la col·laboració inestimable de Gilbert Durand escrita en uns textos que ara podem llegir atrets pel seu enorme interès en el camp de l’Imaginari en general i de l’imaginari brasiler en particular. Tot i que, per a ser més exactes, potser hauríem de dir imaginari afrobrasiler, ja que en la icona de Sant Antoni-Xangó, o de Sant Jeroni-Xangó, hi habita un arquetip en aquest cas present en tres continents, tot i que l’arquetip o imatge primordial de l’eremita és universal.

Per aquest treball, i tants d’altres treballs igualment interessants per a estudis de fons en l’àmbit de l’Imaginari, la lectura de la correspondència entre Lima de Freitas i Gilbert Durand resulta un bon estímul per a estudis acadèmics, però també com a esperó per a un personal treball creatiu, ja sigui en el camp artístic o literari. Aquestes cartes també són inspiració en el terreny de la crítica. Cal no oblidar que Gilbert Durand, que va practicar la crítica artística, va ser el creador de la mitocrítica, ciència humanística que llegeix, que interpreta en el camp de l’art i la literatura la significança dels continguts mitològics, simbòlics, espirituals, onírics i visionaris de la imaginació humana, el món de l’imaginal, tal com el va conceptuar el seu mestre Henry Corbin, i d’aquí ve, cal pensar, el títol Correspondance Imaginale entre Lima de Freitas i Gilbert Durand.