Sobre la virtualitat de les accions polítiques

Podem tenir el sentiment de que sigui real però, ara per ara, tot plegat és voluntarisme, discurs retòric fàcil, recurrents bones intencions i també oportunisme.

Tenim però un avantatge sobre la república. La Vegueria està escrita en els documents que li donen certesa política i certesa administrativa. És dir la llei de constitució de la vegueria ha estat publicada on cal. Però aquesta publicació no ha servit de res ni al Penedès ni  en cap altre vegueria perquè cap s’ha convertit en realitat.

No hem abaixat la bandera de les diputacions per dir-ho gràficament.

En les disposicions transitòries de la Llei 30/2010 de Vegueries diu que la Constitució dels consells de vegueria 5 1. La constitució dels consells de vegueria, d’acord amb les demarcacions veguerials que defineix l’article 9, es produirà un cop hagin estat aprovades les modificacions de la normativa estatal a què es refereix la disposició final segona incloses les relatives a l’establiment del règim electoral de la vegueria es refereix la disposició final segona,(1) incloses les relatives a l’establiment del règim electoral de la vegueria. En aquell moment, els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials, d’acord amb el que determina l’article 91.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Caldria saber com tenim el tema de les modificacions de les lleis estatals per implementar la vegueria amb la seva totalitat o potser esperarem a ser independents per legislar en aquell moment. Incògnita que no està resolta però sigui la que sigui ni serà ni fàcil, ni serà curt el temps per fer els canvis. I sobretot si veiem el ritme legislatiu del Parlament

Això sí, de tant en tant, hi ha gestos per recordar que “això” de la Vegueria segueix viu al núvol com diu en un article en aquets mateix espai en Jaume Casellas (val la pena llegir el seu article Una vegueria de pel·lícula que en bona part il·lustra el que està passant).

S’acosten les eleccions municipals i encara visualitzo aquells cartells en que es deia que no es votessin els partits que no estaven a favor de la vegueria del Penedès. Ara en justa mesura caldria dir i recomanar que no es votin a aquells partits que havent-hi la llei de la Vegueria del Penedès no l’han implementat ja sigui per desídia o bé perquè no està gens clar com fer-ho perquè tingui efectivitat i sigui real, és a dir que es pugui actuar políticament i administrativa  en el territori.

Ara a punt de començar les campanyes electorals que aniran seguides s’ha promogut  una assemblea municipalista del Penedès per reclamar un cop més la vegueria.

Benvinguda sigui l’assemblea i benvinguda sigui la voluntat de tirar endavant la divisió territorial. Cal celebrar-ho però quan es fa a dos mesos de renovar els ajuntaments tot plegat fa una certa olor de propaganda i sense cap mena de compromís real de fer accions per avançar.

I el discurs agafa un caire d’un surrealisme benintencionat quan el President Torra diu que “No pot ser que després de dos anys de l’aprovació estigueu pràcticament nus. El compromís de la Generalitat és que això no succeeixi”.

Però és que el President oblida que és el seu govern qui ha de promoure els canvis necessaris per poder-ho tirar endavant.

És que serà veritat allò de que el país està sense govern efectiu i funciona per la inèrcia i per la bona feina de la major part del funcionariat.

Però el compromís podria haver esta un pèl més concret.

Podia haver dit, per exemple, en dos mesos activarem els mecanismes de les modificacions legislatives. Per fe possible la vegueria... però ni això.

Alguns del presents van fer un comentari poc optimista, per una banda qualifiquen al M.H. President Torra d’una talla intel·lectual molt alta però alhora manifesten que semblava que l’havien informat feia dos minuts del tema de les vegueries i en concret la del Penedès i va fer un discurs carregat de bones intencions però sense cap mena de compromís ni de cap afirmació que ja s’hagués fet anteriorment. Bé, és el que tenim. No hem tingut massa sort.

Paral·lelament també s’ha situat el debat sobre la Delegació del govern. El Delegat que no és ni de lluny el President de la Vegueria ja que no te cap aval popular sinó que ha estat designat pel govern, s’ha quedat també sol sense cap ampliació de les delegacions i sense cap utilitat pràctica. Vaja sense paper polític

Ni hi ha el desplegament de les delegacions de les conselleries ni s’han estructurat adequadament els serveis corresponents. Els alcaldes manifesten i denuncien que “Mantenir la Delegació del Govern nua, sense cap servei territorial desplegat suposaria que el reconeixement del Penedès com a vegueria ha estat un acte merament simbòlic sense cap contingut efectiu”. Sí, però i el però és que hi ha en altres territoris la delegació del govern completada però en canvi les vegueries no funcionen perquè no s’ha desplegat la normativa corresponent i perquè la vegueria i part de les seves competències es sustenten en el resultat de les eleccions municipals i les decisions corresponen en funció dels vots que han obtingut les diverses formacions polítiques.

La Delegació del govern és pura –i ja és molt- descentralització del govern de la Generalitat, però les delegacions no fixen els criteris polítics de les actuacions globals sinó que són derivades del que fixa el govern, en aquest cas de la Generalitat que no tenen perquè correspondre ni amb el desig i ni amb la voluntat política del territori i de la part dels i les electes de la vegueria.

Tot i així no cal menystenir que la implementació de les delegacions de les conselleries ajudaria a fer tràmits i gestions i també que el govern pugues observar, a través de els delegacions, de ben a prop el que passa al territori.

Novament aquí tenim les declaracions del M.H. President: “Podria posar moltes excuses però és cert que el desplegament de competències no pot passar només per haver designat un delegat”, i com que s’ha posat en moltes ocasions el tema econòmic per no fer-ho ara el President s’ha compromès a destinar recursos per fer que els serveis territorials siguin una realitat.

Els propòsits no són fer feina. I les paraules del President estan ja molt devaluades.

En fi que seguirem encara un temps mes en la vegueria virtual, i amb una delegació del govern buida de contingut, per tant inoperant i fora de joc. Ens mereixem això?

I per acabar-ho d’adobar el Conseller Calvet ha trencar les esperances (il·luses esperances tanmateix) de que s trobi una solució als elevats costos dels peatges de l’autopista segons hem pogut llegir al mateix EIX: El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha tancat la porta a les reivindicacions del pacte del Penedès Marítim, que exigeix la gratuïtat dels peatges de la C-32 pels veïns de la zona i una revisió del sistema tarifari del transport públic. En una reunió celebrada aquest dijous al Consell Comarcal del Baix Penedès, Calvet ha refusat les dues propostes, emplaçant els alcaldes, empresaris i plataformes veïnals a esperar-se a l’entrada en vigor de la vinyeta i de la T-Mobilitat. Per al conseller, aquestes dues mesures resoldran el “greuge intern” que pateixen el Baix Penedès i el Garraf. Els alcaldes, però, ja han advertit que no es conformen amb la resposta de la Generalitat i han assegurat que enduraran les seves reivindicacions fins que se’ls faci cas..

Ja sabíem que això acabaria així, o no?

Doncs el Delegat el Govern ja té feina, convèncer al Conseller que l’històric peatge, abusiu, discriminatori i segurament ja innecessari perquè l’autopista ja deu estar amortitzada.

I si no el convenç que comenci accions de veritat, que de moment tot ha estat  parlar per parlar.

S’acosten eleccions municipals, serà interessant veure que diuen els programes sobre la vegueria.

Com que no s’ha avançat gaire dient el mateix ja n’hi haurà prou.....Fantàstic.

(1) Disposicions transitòries :Segona. Iniciativa per a la modificació de normativa estatal El Govern de la Generalitat ha de presentar al Parlament de Catalunya, amb vista a la proposta a les Corts Generals, les iniciatives legislatives que puguin ésser necessàries, incloses les relatives a l’establiment del règim electoral de la vegueria, per tal d’adequar-lo a l’àmbit territorial que determina aquesta llei i, així, completar el desplegament de l’organització territorial que estableix la disposició transitòria primera.