El paper en franca retirada

La setmana passada la col·laboració que vam fer portava coma títol “Paper mullat” que ve a significar No tenir les coses clares. Estar mal informat. El títol feia referència a la situació de les eleccions primàries que hem pogut contemplar en aquest prolegòmens electorals.

Però més enllà d’aquelles reflexions volem destacar el terme paper.

Sembla que la funció del paper va perdent presència en el nostre món actual.  El paper és definit com una substància de fibres cel·lulòsiques adherides les unes a les altres, feta en forma de làmines molt primes. Pot tenir altres acceptacions la més usual des d’una posició pràctica és la de document escrit o imprès. A partir d’aquí hi ha nombroses acceptacions, des allò de papers per tothom referits als documents administratius per a qui no en té, interpretar un paper teatral, o fer el paperot significant un cert ridícul i així moltes més.

De papers n’hi ha de mòltes maneres, colors, formes i classes des del potent paper de vidre fins el suau tissús o paper higiènic, passant pel paper cartró, de barba, vegetal, paper film -que sempre es talla malament-, paper de plata. Quines boles en fèiem per la festa del Domunt (Diumenge Mundial de les Missions)-, paper sulfurat, paper de pergamí en definitiva una gamma àmplia de possibilitats de tipologia. Gamma àmplia i diversa doncs. I més paper amb valor, el paper moneda malgrat aquest estigui en una situació de perill de desaparició –els bitllets de 500€ ja ni es veuen- pel pagament amb targetes o directament ja des del telèfon. Tot i això ja ens agradaria ben segur tenir una bona quantitat d’aquest paper.

Malgrat aquesta gran quantitat de tipus de paper aquest està en franca situació de retirada.

Ja fa temps que va començar aquest procés de retirada del paper de la nostra vida quotidiana.

Des de l’aparició del correu electrònic la “carta” ha passat a millor vida. Les bústies gairebé són ja un objecte de museu, si no fos per la publicitat de pizzeries, grans magatzems, gran superfícies que venen de tot i més, restaurants xinesos i targes de multiserveis ja no els faríem servir. Les cartes en paper ha perdut l’espai que tenien a les nostres vides. El finíssim paper de carta que posàvem en aquells sobres amb franges blaves i vermelles als costats i allò de “air-mail” ja no té cap sentit. En breus moments pots tenir la teva comunicació a les antípodes... Difícil de trobar doncs paper de cartes i també difícil recuperar la sensació de rebre, obrir i llegir cartes i sentir emocions diverses en llegir-les 

Com difícil cada cop és trobar la facturació de molts serveis a través del paper. Ni els bancs que et cobren per conceptes tant inversemblants com “correspondència” t’envien ja els extractes ni els rebuts que vas pagant.

Fins i tot la recepta mèdica amb la còpia corresponent ja s’ha superat amb la recepta electrònica que genera sobretot en la gent gran algun que altre problema de comprensió.

Estalviar paper és evitar la desforestació ens diuen i alguna hidroelèctrica amb grans beneficis ens proposa renunciar la nostra factura de paper i així farà una ajuda a algunes famílies amb dificultats. Realment són d’una generositat immensa amb els diners que guanyen acaben reclamant la solidaritat als seus usuaris.

Reciclar el paper va ser un aspecte important fa uns quants anys, -encara ho és, clar-. A les escoles vilanovines hi havia una autèntica passió per reciclar, les escoles rebien paquets de folis reciclats per quilos de papers usat reciclats i també algun obsequi extra com pilotets de futbol i basquet. Ben segur que va sortir una generació conscienciada que mirava amb més respecte el paper per la seva importància i per evitar que s’haguessin de tallar arbres per obtenir-lo. Al final de l’any els escolar sabien quants arbres havien salvat. Fantàstic i satisfactori pels nois i nies.

L’entrada de la tecnologia digital però és la que ha significat un major retrocés del paper com instrument base de la difusió d’idees, opinions i noticies.

L’augment encara potser no tant com es preveia del llibre digital comença a notar-se en el camp editorial. Les ofertes de libres digitals van en augment i són competitius respecte als de paper perquè els preus també són més  assequibles.

Acabaran substituint-los?. Em sembla que no, almenys a curt i mitja termini.

Quan va sortir la tele es va presagiar que la mort de la ràdio era imminent, però al llarg dels anys s’ha de mostrat que la ràdio no està morta sinó que està mes viva que mai i amb unes audiències extraordinàries.

No és el cas del llibre perquè dissortadament els lectors no sumen xifres extraordinàries, però la convivència de les dues modalitats digital i paper sembla que serà llarga i potser mai acabarà d’aconseguir una imposar-se sobre l’altra. Si és així caldrà que el mercat s’adeqüi i es prepari per aquesta convivència.

El cas dels diaris es potser més paradigmàtic dels canvis i de la caiguda del paper com instrument de base per la comunicació.

L’entrada dels diaris digitals molts d’ells encara de manera gratuïta usant una certa publicitat i amb costos mínims ha fet que els gran diaris de paper entressin en una certa crisi i comencin a fer apostes clares per unes webs atractives i amb el llançament via mail de butlletins informatius que arriben en qualsevol moment al telèfon o a l’ordinador que fa gairebé innecessari comprar el diari de paper.

Com ens ho farem per sucar la llesca a la tassa de llet amb cafè o amb cola- cao i mirant i llegint el diari?

Ens acabarem perdent aquests petits plaers?

Si ara trobaves diaris tacats per l’oli de l’entrepà de truita o tonyina demà  l’ordinador o tablet, o telèfon acabarà “pringós” i llefiscós, vaja que farà fàstic. 

Però els que patim una certa “malaltia” que és tocar el paper, llegir-lo, ja sigui del diari o del llibre ens costa creure que mica en mica haurem d’anar canviant d’usos i costums.

Vegis sinó quants diaris de paper han sortit en els darrers temps i s’han mantingut davant de l’enorme quantitat de capçaleres digitals que viuen (alguns potser malviuen) i segueixen tossudament a voler informar.

El paper del diari ha perdut la partida, i tants serveis que havia fet: embolicar els bocates oliosos, penjat en algunes comunes o per embolicar els més estranys endimaris, fer paperines per pipes, o embolicar arengades.......Era també una manera de reciclar, potser a l’antiga però voluntat.

En fi, el temps del paper està en franca retirada.

Potser l’excepció seria el paper de fumar, abans veiem com els nostres avis liaven la “picadura” o el “caldo”, desprès, anys més tard es liaven el porro –els avis no, eh- i ara es tornen a liar cigarretes amb aquesta nova forma de fumar el tabac de fil –diu que es fuma menys-. Tot això ha portat a que hi hagi un augment de la producció de llibrets de paper. Bravo! 

I per acabar de rematar el paper només ens faltava que ara Hisenda es poses al dia i anunciés que per primera vegada, desapareix el paper per fer la declaració: es pot presentar a través del web, l'aplicació mòbil i el telèfon de l'Agència Tributària.

Les estructures d’estat també veuen que poden generar estalvi, està bé que hi hagi questa conscienciació.

Però tots i totes estem preparats per poder-ho fer així?

Estem prou avesats, en general, a treballar des d’una terminal i estalviar-nos omplir les caselles amb un bolígraf i anar comptant en un paper borrador?.

No ho puc afirmar, però vaja si hisenda va per aquets camí el paper francament acabarà essent –i potser ja ho és- un element en franca recessió a punt de desaparèixer de la relacions amb l’administració.

Ja veurem però el dia que el núvol carregat de dades descarregui i les dades acumulades comencin a caure com la pluja s’aniran escolant per les clavegueres del temps i l’espai.

I sense voler ser ni i profètic, ni dramàtic ni apocalíptic algun dia segur que tanta acumulació de dades acabarà petant.

Que ens agafin confessats i llavors enyorarem el paper.