Josep M. Llompart, poesia completa

En una edició exquisida d’El Gall Editor, a cura de Cèlia Riba i amb unes notes a mode de pròleg a càrrec de Joan Mas Vives, s’ha publicat Poesia completa, de Josep M. Llompart.

El poeta Josep Maria Llompart de la Peña va néixer l’any 1925 a Palma de Mallorca, la mateixa ciutat on va morir l’any 1993. Tenia 67 anys i una llarga i sòlida trajectòria com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. Professor universitari i traductor poètic (principalment de poesia galaicoportuguesa), també va ser assessor literari i assagista de nivell. En el cim de la seva maduresa personal i literària, l’any 1982 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El seu activisme cívic i cultural l’havia dut a fundar l’Obra Cultural Balear, que va presidir des de 1978 fins a 1986. També va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-1987). El juny de 1992, poc temps abans de morir, va ser l’Escriptor del mes. Aquesta activitat literària que es desplegava en diversos actes al llarg d’un mes era promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes en la seva primera època.

S’ha afirmat que la trajectòria de Llompart com a activista cívic i cultural no ha deixat veure prou bé la qualitat de seva obra poètica. Pot haver estat així, i pot ser encara així, ja que malauradament tendim a ser oblidadissos amb aquells que en la barca de Caront han travessat el llac Estígia fa temps. Però amb l’edició de Poesia completa ara tenim l’ocasió de rellegir, o de descobrir si fos el cas, l’obra lírica de Josep M. Llompart en tota la seva dimensió i profunditat. Vuit llibres de poemes publicats entre el primer, Poemes de Mondragó (1961) i el darrer, Spiritual (1992) conformen la seva poesia completa en la qual trobem una veu poètica que es prodiga en un llenguatge ric i ben treballat, cisellat amb una gran pulcritud fins i tot en llibres de poemes escrits amb un llenguatge tan experimental i trencador com el que el poeta empra en un dels seus llibres més celebrats, Mandràgola (1980).

Des del vers escandit passant pel vers lliure i ampliant el registre líric amb el conreu del poema en prosa, la diversitat formal amb què el poeta Llompart acara cada llibre, com si amb cada llibre es volgués posar a prova, afirma el seu pensament i volició: mai no va tenir com a nord un únic model de poesia. I així ho expressava sempre que en tenia ocasió, sovint quan escrivia pròlegs de llibres de poesia quan li demanaven. Un pròleg seu que em sembla força interessant és el que va posar al capdavant de l’Antologia dels Premis Carles Riba 1959-1982, publicada el 1983. Parteix, altre cop, de la idea que “en poesia tot és vàlid. Quan ho és, òbviament. I allò que compta no és el plantejament, ni l’actitud ni la pauta, sinó, ni més ni pus, el resultat, és a dir, el poema”. En efecte, el poema era l’única cosa que li importava, escriu Joan Mas Vives en les seves notes d’introducció a la Poesia completa de Josep M. Llompart, poeta que es va distingir per la seva fidelitat i permeabilitat al fet poètic. Mai no va viure d’esquena a l’estètica de cada moment, afirma Mas Vives, bon coneixedor del treball del poeta. Ja l’any 1983 Mas Vives va escriure el pròleg que acompanya l’Obra poètica de Llompart publicada fins aleshores.

La lectura atenta i meditada dels llibres de poemes de Josep M. Llompart validen l’afirmació de Mas Vives. Vistos de forma correlativa i com un cos orgànic, els poemes de Llompart agafen encara més sentit i intensitat. Sensible i amb accent propi tot i l’experimentació formal que sempre el va atraure, el poeta mallorquí transita pels camins temporals de l’amor i la mort. Aquests grans eixos –la vida i la seva finitud- per on pelegrina Llompart conflueixen en la destil·lació poètica-espiritual present en el seu últim llibre que va titular Spiritual.

Des dels camins de la poesia exuberant i sensorial dels inicis, l’autor arriba pas a pas a l’últim tram del camí amb una poesia senzilla i nua a la motxilla un cop s’han afuat les percepcions sensibles i esdevenen matèria subtil i transcendent de l’existència humana en tots els seus graus. Juntament al goig i a la bellesa, pel camí Llompart va beure del calze de la tragèdia, el dolor, les mancances, l’enyor, el desig, els anhels. Així, havent quintaessenciat l’experiència dels dies fins arribar al cor de la vida, Josep M. Llompart va escriure al final del poema Cançó en la nit: Quan arribis a la fita/ es badaran alba i flor. Gràfica visió que prefigura la mort tal com el poeta la voldria: la mort com una albada, la mort com una resurrecció. Mentrestant, al seu interior trona pels núvols/ la Veritat, com escriu al poema Camí de Damasc en el qual de forma tan visual el poeta expressa la conversió o alquímia de l’ànima envers el seu destí últim.