Nosaltres ja hem complert

Els ciutadans ja hem complert amb el poc que se’ns demana habitualment. Ja hem anat a les urnes i hem donat la nostra opinió. I el primer que cal dir és que ho hem fet de manera exemplar. I en especial a Catalunya. Malgrat els atacs que hem rebut i que ens podrien haver empès a la desafecció i l’abstencionisme, hem omplert les urnes, incrementant en quasi un 20% la nostra participació a les eleccions estatals respecte a les anteriors. Una actitud que vol dir que a casa nostra seguim creient en la democràcia com a forma de resoldre els nostres problemes. Amb independència del que haguem votat.

Una actitud i una diferència que a casa nostra té una altra peculiaritat. Mentre a l’estat espanyol sembla tornar a revifar la tradicional diferència entre dretes i esquerres tot i la fragmentació de cadascuna d’elles, a Catalunya diria que hem optat per bandejar definitivament la dreta, malgrat l’efecte “estimulant” de Vox, i situar la diferència entre dos blocs que no haurien de ser antagònics per naturalesa. El que imaginem que des d’ara intentarà aglutinar Esquerra Republicana i el que pot aglutinar el revifat PSC, i que en el clixé tradicional espanyol hauríem de considerar com d’esquerres. Per tant, no ens hem limitat a complir amb el nostre deure de votar. Ho hem fet de manera que els nostres polítics entenguin què volem i què els demanem que facin. Perquè cal ser curt de vista per no adonar-se que, agradi o no, aquests dos blocs que apunto tenen un punt de discrepància bàsic. La independència de Catalunya que, pel que es veu, segueix empantanada en un empat. Potser no en l’objectiu final, però si en la forma d’aconseguir-la. Bo seria, per tant, que hi hagués alguna mena d’acord explicitat. Si més no per dissipar els rumors que avui mateix ja han començat a circular sobre unes possibles eleccions anticipades a Catalunya. Perquè la voluntat de bandejar Catalunya de les taules de negociació de Madrid és més que evident. I que, si al final ens hi ofereixen seure-hi, serà a contracor i amb tots els recels del món.

I és que molt em temo que el proper mes serà més de xiular i despistar que de posar-se a fer feina de debò. Aquella que els ciutadans hem reclamat amb el nostre vot. Les eleccions de finals de maig son massa importants com per comprometre’n els resultats amb pactes o aliances que obliguin a deixar pèls a la gatera.

Per tant, prepareu-vos per un allau de justificacions i raonaments que intentaran distreure al personal. I quan la dreta s’amanseixi tot donant la culpa a Vox de la seva radicalització temporal, recordeu les sentencies d’Aznar sobre Catalunya. I quan l’esquerra tregui la seva cara més amable buscant esgarrapar alguns vots més als imprescindibles de Unidas Podemos, recordeu que és el mateix PSOE que va votar a favor d’aplicar l’article 155. I quan us diguin que heu estat uns herois enfilant la participació, potser els hi hauríem de recordar que un 25% dels nostres conciutadans es miren encara les eleccions com qui sent ploure des del menjador.

Nosaltres hem fet la feina. Potser no tots, però deu n’hi do quants. Poden dir ells el mateix de les seves obligacions?

Que recordin que, d’aquí un mes, hi tornarem. Tornarem a posar els nostres vots en una gran urna perquè els puguin comptar. Amb una oportunitat única de mostrar la nostra conformitat o discrepància amb el que facin durant aquests quasi trenta dies que han començat a córrer. Tant de bo que això, en comptes de fer-los tímids, prudents, cautelosos o, en el pitjor dels casos, “escapolidors”, els faci valents, arriscats, clars o, en el millor dels casos, transparents. Reptes no els manquen. El tractament del fenomen de la dreta extrema. La resposta a les demandes de millora dels ciutadans. La solució del problema de la vertebració de l’estat. El govern plural i raonable que imposa la fragmentació del mapa polític.

La temptació és molt forta a tots els nivells de la política. Superar el maig sense prendre mal podria suposar entrar en un plàcid període de quatre anys sense haver de retre comptes als ciutadans. Però això seria no complir el compromís amb la ciutadania. S’hi atreviran?
Nosaltres ja hem complert.