Utilitat educativa del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional ha declarat conformes a la llei –aquesta llei suprema que va davallar del cel al 78 i que un cop gravada en pedra és intocable, sacrosanta i infalible si no és que Alemanya vol una altra cosa- els articles referents al model lingüístic de l’escola catalana. Ha trigat deu anys, la qual cosa demostra clarament que s’han mirat el text amb minuciositat oriental, amb un rigor benedictí. No s’ha d’entendre pas que la burocràcia estatal sigui exasperant ni tampoc que els ritmes de la judicatura els marqui el poder executiu. Quines bajanades! Si han tardat deu anys, és perquè el text de la LEC era molt llarg i en català i calia estudiar-lo a fons!

Això sí, cal dir en el seu descàrrec, que la constitució en aquests deu anys ha canviat. Poc, és cert, però al 2011 es va aprovar que passaríem gana si era necessari abans de deixar de pagar els nostres creditors. Com que va ser una reforma pactada en qüestió d’hores pel PP i el PSOE i no va passar per un referèndum –ja se sap, els referèndums són antidemocràtics- als jutges els va agafar un mareig del qual no se’n van sortir fins al cap d’un any. A més, després va canviar la llei estatal educativa, de manera que tota la feina que havien pogut fer de comparació de textos la van haver de llençar a les escombraries i tornar a començar. Havien començat amb la LOE de Zapatero i van haver de canviar a la LOMCE d’en Wert el 2013. Ser jutge a Espanya és molt dur. Total, que veient com van les coses, al final han dit “espavila tu, que si no ens posaran encara una altra llei educativa i haurem de refer-ho tot altre cop”. I així han donat a llum aquesta sentència que té la virtut de salvar el que era principal: el model lingüístic català malgrat que inclogui múltiples pedaços d’altres aspectes.

Finalment la jugada haurà servit. Catalunya porta deu anys amb una mateixa llei educativa. És un mètode exportable. La propera vegada que un govern central ens vulgui turmentar amb un altre insofrible text legal educatiu, siguem llestos. Portem-lo al Tribunal Constitucional. Ja trobarem els motius, no patiu, quan un vol gresca, la troba. Si allà s’hi queda varat deu anys, són deu anys de tranquil·litat legislativa que ens vindran de perles! Ho apunto com a possibilitat de supervivència, res més.