10.000 mentides

Son les que la premsa nord-americana “seriosa” porta comptabilitzades en els discursos, declaracions o rodes de premsa del seu president Donald Trump. Allò que la premsa menys seriosa o venuda als interessos del poder qualifica de “fets alternatius” i que la resta de mortals, amb el qualificatiu de “fake news”, comencem a acceptar o, el que és més greu, donar un cert grau de credibilitat. Perquè, per exemple, quan el fill del president Suárez explica que els Neandertals practicaven l’avortament un cop havia nascut el nen, tallant-li el cap, no està fent altra cosa que donar més credibilitat i ressò a una afirmació feta per Donald Trump en campanya electoral quan insinuà –davant d’audiències republicanes, naturalment- que als estats demòcrates del seu país estaven vigents lleis que permetien avortaments un cop nascut els nens. I clar, les reaccions enfront una barbaritat com aquesta, que haurien d’haver estat de rebuig frontal a l’afirmació per falsa, es dividien entre els que incrementaven el seu odi contra el partit de Kennedy i Martin Luther King, i els que, o s’enrocaven en una discussió sobre si allò era possible, o donaven a Trump directament per sonat i no li dedicaven ni un minut de reflexió. Opcions que, en el fons, li anaven com anell al dit a Trump que veia com els del primer grup es reafirmaven en la seva voluntat de votar-lo a ell mentre els segons, per activa o per passiva, no li restaven ni un vot.

Amb aquesta situació, no és estrany que l’actual president hagi passat de les 5 mentides al dia que, expliquen, deia quan va començar la seva campanya electoral fa dos anys i escaig, a les 23 diàries que, també segons aquestes publicacions, deixa anar actualment. Quan una estratègia funciona, cal aprofitar-la al màxim. Quan els concursants d’un programa, diuen que Londres és un país, la cadena de televisió es pot permetre el luxe d’oferir un premi de 50000 euros a qui encerti 15 preguntes en 45 segons. De la mateixa manera que Trump s’ha permès afirmar 136 vegades –a dia d’avui- que està aixecant un mur que, a més, li paga Mèxic, quan la realitat és que l’únic que ha fet és reformar la tanca que ja hi havia a certa trams de la frontera... i pagant-la ell. I que s’entén que un 20% de les mentides que difon facin referència més o menys explícita al tema de la immigració. Sap perfectament que és el esquer que els seus possibles votants estan esperant per picar i caure a les seves xarxes.

Però la cosa té més suc. Perquè hi ha una clara diferència –si més no per mi- entre una mentida i una falsedat. Una mentida és una falsedat que el receptor s’ha cregut. No existeixen mentides sense crèduls que les avalin o certifiquin. Jo podria dir-vos que hi ha humans de color verd o amb 6 ulls, però segur que no em donaríeu la més mínima credibilitat. Per tant, sembla clar que jo no us estic dient una mentida sinó una falsedat. Una “trola”.

Per tant, sembla evident que no menteix qui vol sinó qui pot. Altrament, quan el nen atemorit per la foscor de la cambra ens diu que té un fantasma sota el llit, ens acotaríem amb la llanterna i miraríem, en comptes de dir-li que no passa res i que el que ha de fer és dormir o agafar-lo en braços i dur-lo al nostre llit. Perquè, quan és el company de llit el que diu que ha sentit un soroll, bé que ens aixequem a donar una ullada. Més o menys atemorits, però donant-li credibilitat i sense pensar que potser ens està fent pagar alguna culpa pretèrita.

Aquesta és la situació actual, també, de la política a casa nostra. La cada cop més intensa proliferació de “fets alternatius”. Tots sabem que tenim presos polítics que estan essent jutjats. Però, mentre això aporti vots al constitucionalisme que ens vigila amb el garrot del 155 a l’esquena, no dubteu que el fet objectiu es seguirà negant en nom d’un “fet alternatiu” que explica resistències violentes inexistents i conspiracions judeo-maçòniques somniades. Afirmant que fou el cap del manifestant malintencionat qui va colpejar la pobre porra del policia nacional que passava per allà.

Mentre hi hagi gent que permeti que una “trola” infumable es converteixi en una mentida digerible, en un “fet alternatiu”, no dubteu que seguirem patint-les. I més en període electoral. De guionistes no en manquen.