Deu minuts, el temps de cometre un crim

Amb Deu minuts, Joaquim Brustenga i Etxauri (1951) va obtenir el premi Manel Cerqueda Escaler de Novel·la Curta 2018, creat per Andbank i convocat cada any dins el cartell de premis de la Nit Literària Andorrana.

Amb Deu minuts, Brustenga i Etxauri, autor de diversos llibres de poesia, ja sigui visual o discursiva, així com de contes i narracions (Roba estesa, 2015 i Fer safareig, 2018), s’ha iniciat en el camp de la novel·la i ho ha fet en el terreny del gènere policíac o de misteri, i que té tants elements en comú amb la novel·la negra. Com sigui, és un gènere que demana l’elaboració minuciosa d’un relat que combina diversos ingredients com ara l’acció, el drama i bones dosis d’un enjòlit sostingut tot al llarg de la narració que fa avançar el lector, tot involucrant-lo en l’argument fins al desenllaç, que acostuma a ser sorprenent. És el cas de Deu minuts.

Hàbilment dosificat en vint-i-sis capítols que van des de l’any 1917 fins al 1983, el lector assisteix al relat de les peripècies protagonitzades per un jove català, inquiet, intel·ligent, responsable i vàlid per als negocis, fins a la seva extraordinària aventura a l’Amèrica del Nord que el convertirà en un don mafiós de categoria, tant pel que fa a un enriquiment superlatiu com pel poder que va adquirint en la seva biografia criminal que inclou negocis bruts, il·lícits i no poques morts. Es fa molts enemics entre el gremi, també personals arran d’una violació. De manera que no és estrany que hi hagi qui li vulgui la mort.

Roda el món i torna al born. Així, el don que ha fet vida mafiosa a Chicago es retira i torna a la seva Barcelona natal. Amb deu minuts de descuit del seu guardaespatlles n’hi ha prou per cometre el seu crim, assassinat que d’entrada queda avortat però que es rematarà a l’hospital. Ajust de comptes. Però, qui és l’autor? A l’inici del relat, Brustenga va presentant i dibuixant amb bona mà uns personatges que per la seva estreta relació amb el don tots semblen sospitosos. El suspens de Deu minuts està garantit fins a l’última ratlla com en les millors novel·les de Arthur Conan Doyle, d’Agatha Christie o de George Simenon, en les quals s’investiguen actes criminals fins al descobriment dels seus autors ja sigui per obra d’un agent de la policia ja sigui a càrrec d’un investigador privat.

A Deu minuts, de Joaquim Brustenga i Etxauri, l’investigador principal és un inspector de la policia barcelonina que l’autor situa en els espais grisos, tètrics i escrostonats de la comissaria de la Via Laietana. Perquè en la investigació per curiositat hi acaben col·laborant també, si bé de manera secundària, els fills del don, que a penes han conegut el pare i s’han format a Europa. És a través d’aquesta recerca que aniran coneixent més a fons el personalitat del seu pare i el seu entorn, amb la qual cosa aquesta novel·la de misteri entra per aquesta escletxa en el que en podríem dir una novel·la policíaca i de costums escrita amb un estil viu i amè que manté l’interès del lector intrigat per saber què farà cada qual amb aquesta informació i, sobretot, qui ha estat l’autor del crim i per quin motiu l’ha comès. El veritable punt de partida de la història.