El far

“L’home queia, es desplomava, i ella no el podia sostenir. Era alt i pesava. Només va poder amortir al caiguda, només la va alentir, igual que l‘aigua va fer amb el gegant de ferro de l’Illa de Buda”.

Aquest fragment ja cap el final del llibre ens porta els dos protagonistes principals, per una banda l’August Vidal, el “pater familias” sobre el que es basteix una bona part de la trama de la novel·la i l’altre el Far de l’Illa de Buda una estructura emblemàtica pel territori que va ser aixecada en el delta de l’Ebre a l’any 1864 i després d‘una llarga vida carregada d’història, anècdotes i vivències va sobreviure en actiu fins l’any 1959 i definitivament es va esfondrar per la força del vent i de les aigües a l’any 1967.

El far domina doncs la visó del seu entorn, fa de guia per la seva llum però també simbòlicament fa de vigia, i observa i va veient els  pas dels homes i de les dones pel seu voltant.

Aquesta és una història de descobriment dels aspectes ben amagats de la família de l’August Vidal i es fa de manera dura, sense embuts i a partir de les confessions dels membres de la família però també d’aquells personatges que giren a l’entorn de la família i han tingut algun protagonisme, ni que sigui mínim, en la història. Parlen els vius i els morts i tothom fa la seva aportació a bastir una història ben travada i molt interessant. 

Maria Carme Roca és Historiadora i Filòloga, l’any 1997 va publicar la seva primera obra, i des d’aleshores que no ha parat d’escriure. Amb més d’una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la LIJ, el conte curt, l’assaig i la novel·la històrica. En el decurs de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis literaris com el Lola Anglada de contes infantils, el Barcanova de literatura infantil (Akan uu, l'arquer persa) el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau) o el Bancaixa (Qui és el de la foto?) i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (Katalepsis) Els seus darrers premis han estat el Premi l'Illa dels llibres (A punt d'estrena), atorgat per votació popular i el Premi Barcanova de literatura juvenil (Selfies al cementiri)

La història comença en la festa de celebració del centenari de l’August Vidal, el patriarca de la família que encara es mantenia ben viu i espavilat. Per celebrar la festa el seu besnét el Daniel elabora un muntatge fotogràfic intentant fer un recorregut per la vida de l’August, això fa que hi apareguin diversos personatges que tindran un paper en la vida de la família. Entre les imatges la Diana, neta de l’August i filla de la Cinta creu descobrir alguns secrets de la seva mare i a partir d’aquí intenta esbrinar que és allò que intueix però que desconeix.

A partir d’aquí a través de les converses amb de la Cinta i la seva filla la Diana i també entre la Diana i el seu germà Carles o amb la seva tieta la Tònia va descobrint la història de la família, treu a la llum els secrets, alguns d’inconfessables i també algunes situacions que havien quedat encobertes però que la Cinta i la seva filla acaben posant damunt la taula amb les conseqüències que puguin tenir en l’àmbit familiar.

És evident que la protagonista per excel·lència en el marc coral de la novel·la és la Cinta, una dona valenta, sorruda que ja es veu en la recta final de la seva vida i potser és el moment de sincerar-se  amb els seus fills. I a això hi ajuda la perspicàcia de la seva filla Diana que sempre s’ha sentit poc estimada per la mare i burxant en la història fins fer descobriments impensats en les relacions de la Cinta al llarg dels anys.

Així coneixem la història d’amor enter al Cinta i l’Eloi un noi lluitador antifranquista que mora a la Jefatura de Via Layetana intuint-se delacions per part d’algú que finalment es coneixerà.

Un amor apassionat que fa que ho deixi tot, família, marit, poble per seguir a l’Eloi i el seu retorn humiliada potser però no vençuda i tornarà amb el seu marit, el Pere, per seguir vivint sense oblidar mai aquella aventura passional i amorosa amb l’Eloi amb un final tràgic.

El llibre va saltant del relat dels personatges vius als personatges morts que són esmentats o que tenen protagonisme en cada moment de la narració.

A partir de la Tònia, germana de la Cinta ens introduïm en la vida del seu marit i al matrimoni que tampoc va ser un camí de roses.

Coneixem el Carles el germà de la Diana i fill de la Cinta que es qüestiona qui és el pare i això dóna per a parlar de les aventures amoroses de la Cinta i també de com aquestes històries influeixen en l’ambient familiar.

A través del Maurici el nou company de la Diana ens introduíem en el mon del Delta, i els seu espais mes emblemàtics, un conservacionista que fa les seves investigacions i enfrontat a especuladors que malmeten un territori ja en greu perill per l’avanç del mar.

L’illa de Buda té un paper important ja que en ella es van criar les dues germanes i la seva significació a la costa del Delta i l’omnipresent Far que és clau en tota la història.

L’autora defineix el llibre com “un joc de forces, des de la del mar imparable a la força de l’amor, passant per la de la venjança, la de la voluntat i el pes del passat i de la família. M’ha agradat novel·lar la importància dels petits gests, quan de cop i volta ens fan adonar d’un fet que ens havia passat desapercebut”.

Història d’amor(s), de la voluntat de supervivència i de mantenir-se dret davant les adversitats, però també d’odi, gelosia i traïció tot plegat construeix una novel·la sòlida, colpidora i sorprenent en un marc inhòspit i en el que ser fort per enfrontar-se al dia a dia i a la força de la natura com és el far de l’illa de Buda.

Història també de records i com aquest actuen com a detonant de la història i de la memòria i nos empre tenen final feliços.

El far
Maria Carme Roca.
Premi Prudenci Bertrana.
Col·lecció Clàssica
Columna Edicions
Novembre 2018