Per acció o per omissió, però sempre ens toca

Es podien haver llençat focs d’artifici per celebrar-ho, es podria haver  organitzat una festassa i ballar i saltar alegrement, es podria haver vist els diputats fent l’onada a l’hemicicle del Parc de la Ciutadella mentre que a les tribunes del públic s’escoltava el tòpic cant del “Oe!, oe,oe,oe...!” El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei. Al·leluia, al·leluia!

Gairebé increïble donada la poca disposició a legislar de la cambra catalana.

El Ple del Parlament ha aprovat per unanimitat la llei que recupera l'Agència de Salut Pública de Catalunya com a organisme autònom, després que el 2013 va ser suprimida com a ens i integrada a l'estructura del Departament de Salut.

La seva supressió  després d’haver-se aprovat al 2008 i es va consumar el 2013 fruit de les retallades que va impulsar el govern Mas amb la complicitat també de les retallades de l’estat que va “suggerir reduir el nombre d'entitats públiques” de la Generalitat en la dinàmica habitual dels governs espanyols

Entre les seves funcions d’aquesta Agència destaquen els treballs de promoció, vigilància i protecció de la salut i de prevenció de la malaltia. Contempla també les necessàries actuacions i polítiques de salut pública entre elles el foment de la cooperació entre organitzacions que actuen en l'àmbit de la salut; coordinar la xarxa sanitària –especialment l'atenció primària i comunitària–; donar suport als ens locals; preparar la prevenció, detecció i gestió de situacions de crisi i emergència, i coordinar els diferents sistemes d'informació pública de salut, entre altres. La presidència de l'Agència de Salut Pública correspon al conseller o consellera de Salut i té un consell rector format per 24 membres, entre titulars del departament de Salut, representants de les entitats municipalistes, el Servei Català de Salut (CatSalut) i altres conselleries de la Generalitat….. En fi ja es pot veure un organisme que ho té tot per fer funcionar raonablement bé la nostra sanitat pública. Així sembla que ho entén la Consellera que ha manifestat després de l’aprovació de la llei "Recuperem una eina imprescindible per fer totes aquestes polítiques cabdals per tenir el millor sistema de salut" i encara afegeix: "L'Agència ens dóna unes eines imprescindibles per poder-nos adaptar als canvis de la societat".

Certament la notícia és important perquè per una banda trenca la paràlisi alarmant del Parlament i després perquè ho fa amb una llei que afecta a un dels elements cabdals del benestar de la nostra societat com és la salut pública.

Però la hipotètica alegria va quedar estroncada de cop i volta quan llegim els titulars de l’Eix Diari que de manera gairebé paral·lela es publicaven.

El titular de l’Eix Diari és alarmant, tot i que ja estem acostumats a que moltes de les accions de la Generalitat afectin la territori de manera negativa 

“Retallades:Els treballadors de l’hospital de Sant Antoni denuncien que la Generalitat vol retallar unilateralment els metges d’Urgències”.

Semblaria una broma del destí que coincidissin les dues notícies però acostumada com està ja la ciutat a rebre les patacades de les successives conselleres i dels conselleres i consellers ja no ens hauria de sorprendre.

Recordo que les àvies fa anys quan el seus nets o netes s’aparellaven deien en ocasions que no havien “fet sort” en la parella triada si la cosa no acabava bé. Doncs Vilanova no ha tingut sort ni amb els consellers ni amb les conselleres que han passat per la Generalitat que s’han dedicat, quan no a retallar directament els serveis de la ciutat, a posar pals a les rodes perquè no es pogués avançar i més aviat tots i totes elles han treballat en anar afeblint l’hospital de Vilanova en favor de l’altre hospital de la comarca.

No és cap mena de sentiment d’amor patri deixar constància dels maltractes continuats de la Conselleria de Sanitat a la ciutat, només cal seguir una mica l’hemeroteca per veure, no sols per l’efecte de l’acció de la conselleria amb les retallades, amb les pressions en alguns moments indecents i deshonestes per tancar serveis a Vilanova, sinó també per omissió amb l‘incompliment constant gairebé compulsiu de molts acords signats. El valor del compromís i de la signatura ha estat paper mullat.

Això podria sonar a ressentiment en l‘àmbit polític però quan les accions i/o omissions afecten el conjunt de la ciutadania adquireix un altre valor i una altra connotació.

Ara en el temps en que els governats treuen pit –i ens en alegrem i molt- perquè hem –el paguem entre tots- s’ha adquirit un helicòpter medicalitzat que podrà volar de nit i fer el recorregut per exemple, Sabadell, Vielha, Barcelona i tornar a  Sabadell sense haver de proveir-se de combustible, la paradoxa és que aquí es retalli un metge d’urgències i enviar-lo als Camils és realment no sol sorprenent sinó un mal servei a la comunitat.

La noticies és explicita : El Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf ha confirmat aquest dimarts que traslladarà dos metges del servei d’Urgències de l’hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú cap a l’Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Fonts de l’ens han detallat a l’ACN que el canvi s’emmarca en un ajust general entre els dos centres, motivat especialment per l’absència de professionals en període de vacances i per l’augment de la població estival a la comarca. Segons el Consorci Sanitari, l’ajust també preveu traslladar alguns professionals d’Urgències de Sant Camil cap a Vilanova “amb l’objectiu d’adaptar el servei a la demanda i donar millor assistència”.

Cal tocar fusta i posar-se alerta quan el Consorci sanitari parla de “donar millor assistència.”

Reduir personal que en el fons és el qui hi ha d’un servei d’urgències no és millorar l’assistència, i així ho han manifestat els treballadors i treballadores  que s’han pronunciant denunciant la situació. El Comitè d’Empresa de l’hospital  a través de la seva vicepresidenta, Nelly Pérez, que també afirma que les urgències a Vilanova “són necessàries” i acusa a la Generalitat de voler tancar progressivament el servei d’Urgències a Vilanova. Certament la vicepresidenta ja ha viscut altres situacions més que delicades i per tant coneix perfectament l’actitud de la Conselleria. I a nosaltres la vicepresidenta en qüestió ens mereix molta més confiança i credibilitat que la mateixa consellera o el que digui la consellaria i el consorci. Segurament la situació i la seva reversió justificaria qualsevol mobilització per aturar la nova retallada a les urgències vilanovines ara que es en fan tantes concentracions per aturar altres coses. Els treballadors i treballadores volen que l’ajuntament s’hi impliqui d’alguna manera, cosa que resulta raonable i necessària. Ja sabem que segurament la seva posició no serà atesa tampoc per la Conselleria, però formant part del Consorci Sanitari segurament potser podrien revertir (ara que el terme està de moda) la situació o almenys denunciar l’actitud de la Conselleria i si cal pel que hi fan deixar-lo i que en tots cas s’ha faci tota sola la conselleria que masses vegades pretén a través dels consorcis porten diluir les seves decisions i les seves responsabilitats amb el territori.

Tants anys i encara seguim igual... certament no hem tingut “sort” (i el terme no seria sort),com dirien col·loquialment les nostres àvies, amb aquesta conselleria.