Suomi (Finlàndia)

Suomi/Finlandia és el darrer llibre de poemes publicat per la poeta i cantautora Assumpció Forcada. En l’elaboració d’aquest poemari l’autora s’ha inspirat en els singulars i idíl·lics paisatges de Finlàndia i alhora en la contemplació d’obres significatives dels grans pintors del país, de manera que el llibre està teixit alternant els paisatges reals, observats, amb els paisatges pintats en un joc de miralls en el qual es filtra, com Alícia en el país de les meravelles quan travessa el mirall, la mirada de la poeta: una mirada interior que en la seva reflexió evoca les qualitats humanes que, com diu la mateixa poeta al pròleg, mai no hauríem de perdre.

Suomi és el nom amb què els finesos, o finlandesos, anomenen el seu país tres quartes parts del qual són llacs d’aigües cristal·lines. El país dels mil llacs, en diuen de Suomi. Així, doncs, les postals típiques de Suomi són imatges d’aquests llacs, però també són típiques les postals amb el famós sol de mitjanit, les màgiques aurores boreals i les fileres de cases de fusta amb les façanes pintades de colors vius per tal de destacar-se de la blanca neu de l’hivern. També són un reclam esplèndid per als ulls les postals dels grans boscos de bedolls, les de la seva fauna salvatge i les de les plàcides zones verdes de les ciutats, així com són famoses, i concorregudes, les saunes com admirat és l’art del disseny finès, celebrat arreu del món. Disseny que, cal dir, és expressió genuïna d’una forma de ser com la finesa, tan lligada a la natura i a una vida domèstica amarada de cultura, tan artesanal com sofisticada, fins al moll de l’os.

D’aquí ve que un poemari com Suomi estigui construït amb aquests elements: els del paisatge i els de l’art. L’autora, que va deixar-se amarar per la bellesa serena dels boscos de bedolls i per de la seducció de les flors i les fruites vermelles que va veure exposades amb gust als mercats, també va encantar-se contemplant l’aigua tranquil·la dels llacs que mirallegen els núvols blancs de l’estiu. En paral·lel, la poeta va visitar museus que van suscitar l’escriptura de poemes inspirats en quadres dels artistes més celebrats de Suomi, com per exemple Aleksi Gallen-Kallela (1865-1931). Les pintures més famoses d’aquest artista representen el gran poema èpic Kalevala*, la monumental obra del segle XIX que en el seu relat va desplegant els trets de la identitat nacional finlandesa que també va inspirar grans peces musicals en compositors de l’anomenada escola nacional com Jean Sibelius (1865-1957), un dels músics més representatius d’aquest corrent artístic. El pintor Aleksi Gallen-Kallela, gran viatger, fotògraf i col·leccionista d’objectes diversos, té un museu propi: un estudi en forma de castell ubicat a la ciutat d’Espoo, una de les tres ciutats que conformen la Gran Hèlsinki.

I si paisatges i artistes dibuixen un retrat de Suomi que inviten a la seva coneixença, a la seva exploració, els poemes escrits per Assumpció Forcada també inviten a un viatge real i literari al mateix temps. Així, portar Suomi/Finlandia a la maleta o a la bossa de mà no només pot esdevenir una bona guia en la descoberta del meravellós país dels llacs, sinó que a través de l’art i de la poesia també som convidats a meditar sobre la necessitat de preservar la natura que en aquest país s’ofereix verge i civilitzada al mateix temps.

*L’any 1835, en plena època romàntica, l’etnòleg i filòleg Elias Lönrot va escriure el Kalevala, el poema èpic nacional fins aleshores de tradició oral en llengua finesa. Al Kalevala es narren les gestes de l’heroi mític Väinämöinen. L’any 1997, i publicat per l’editorial Columna, Ramon Garriga i Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara van traduir el Kalevala al català directament del finès.