Una nova diada nacional

-A ells també se’ls fa llarg!

-Estan avorrits!

-Sort que per fi comença l’escola i recuperarem uns horaris!

-Almenys sortiran de casa!

Algú a Catalunya desitja uns dies més de vacances per als seus fills? Apostaria que no. Són aquestes petites coses les que em fan sentir segur de la meva professió. La institució escolar funciona sobre la base de la seva necessitat, no per a transmetre coneixements, sinó per a establir pautes de conducta i això, de moment, no ens ho pot treure ni Google, ni cap altre programa o tecnologia.

Quina festa! El dia 11 de setembre genera una divisió política, una controvèrsia més sincera per a alguns, més impostada per a altres. Uns hi van amb determinació i tossuderia i altres no s’hi presentaran amb la mateixa determinació i el mateix grau d’obstinació. En canvi, el dia 12 genera un consens búlgar. De Salou a Viella, de dretes o d’esquerres, indepes o unionistes, escorxadors o animalistes radicals, tots junts en harmonia celebren la diada del 12 de setembre. El dia que finalment vam obtenir una victòria com a nació. Caldria plantejar-se si no valdria la pena convertir-la en la nova festa nacional. A més, seguint la tradició catalana, podríem mantenir l’onze de setembre com a revetlla del dotze, no es perd res.

Cert que no és una fita per a la humanitat com ho va poder ser la Revolució francesa o la independència americana, però ens fa tanta il·lusió! Vam claudicar davant la consola, vam perdre -una massacre autèntica- contra el mòbil, vam haver de cedir la música que s’escoltava al cotxe, vam suportar anys de pel·lícules Disney i després la humiliació de les sèries juvenils, hem perdut el control de la seva habitació, de la roba que es posen i de la que deixen llançada per l’habitació, hem sucumbit a la hipersexualització i a l’imperi de la MTV, però sempre, sempre ens quedarà la victòria escolar. .

I potser és una llàstima que no valorem prou el llarg període vacacional dels nostres fills. Probablement mai més de la seva vida tornaran a gaudir d’un espai tan ampli de llibertat. Aquest estiu ociós que tan fàcilment critiquem els pot donar experiències i records per a la tota la vida -a vostè no?-, els ensenya aspectes de la vida quotidiana -si no és que els hem de mantenir tancats a casa- sovint conviuen amb persones diferents amb qui establiran vincles afectius, es relacionaran amb desconeguts al camping, al parc o al campus de futbol. Quina vida més trista la de l’escolar que no pogués gaudir de la vida real ni tan sols tres mesos l’any!

Clar que si fem festiu el dotze de setembre… Serà un dia més de vacances… Llavors, què estaríem celebrant?