Retrat de Shunkin

En la col·lecció Petits Plaers de Viena edicions, i en l’acurada traducció del japonès d’Albert Nolla, s’ha publicat Retrat de Shunkin, de Junichirô Tanizaki (Tòquio, 1886-1965).

La narració curta Retrat de Shunkin, una petita gran joia literària, va ser publicada l’any 1933, el mateix any que el famós assaig Elogi de l’ombra, considerat ja una obra clàssica de l’hipersensible Tanizaki que hi explica de forma poètica l’estètica japonesa basada en un ideal de bellesa en la qual l’ombra, l’asimetria el contrast i el buit són elements primordials per entendre l’art japonès, expressió de la psicologia japonesa.

Tot i la diferència de gènere literari, un relat i un assaig, aquests dos llibres de Tanizaki tenen en comú els jocs de «l’ombra» sobre els objectes i els espais, les ombres i clarobscurs que els modifiquen. En les seves reflexions, diu Junichirô Tanizaki tot comparant l’estètica japonesa amb l’afany occidental per la llum directa i la claror: «Suposo que tot plegat és degut a una diferència de caràcter». En efecte: una estètica i l’altra, amb les variants que s’hi produeixen a cada corrent artístic, en unes hi predomina la llum, els efectes brillants i els colors exaltats, extremats, i en les altres la llum de biaix, les penombres, els colors pastel i mate.

Aquesta estètica que estima les llums obliqües, matisades i ombrívoles fruit de l’atenció dels artistes que tenien present la llum de les espelmes o les llànties que les havien d’il·luminar, és emprada per Junichirô Tanizaki per dibuixar amb mestria literària el Retrat de Shunkin. I així, amb una tècnica complexa que consisteix en la veu d’un narrador que explica el seu interès per la Shunkin, una dona cega de gran bellesa i mestra excel·lent de shamisen ja traspassada, narrador que guiat pel misteri del personatge llegeix els capítols més importants de la seva biografia i que té converses amb qui va ser la seva cuidadora després que el seu cuidador des que era nena, en Sasuke, es quedés cec, va emergint als ulls i a la imaginació dels lectors l’envitricollat retrat psicològic d’aquesta dona que, vivint en la fosca de la seva ceguesa, és tan capaç de la crueltat més refinada com d’una sensualitat artística de gran afuament.

És a través de Sasuke, la persona que més a prop ha estat de l’altiva Shunkin que «veiem» aquesta «bellesa» feta dels clarobscurs psicològics de la seva mestra estimada fins al punt d’idealitzar-la tot i la proximitat tan física com psíquica, que podria haver-lo allunyat. Però des del marquès de Sade que sabem que hi ha relacions en què la sensualitat està lligada al dolor, a la submissió, al patiment, al sacrifici.

La Shunkin, aviciada abans i després de perdre la vista als nou anys, pateix una altra desgràcia a mans d’algú que li vol mal. Aquest daltabaix, que l’allunya de la vista dels altres, porta com a conseqüència una relació més estreta amb el seu cuidant de tota la vida, així com una més alta i afinada qualitat a l’hora d’interpretar música amb el shamisen. És en aquesta època que la Shunkin va compondre algunes peces originals i notables per ser tocades amb aquest instrument tradicional.

Som de nou en el terreny dels clarobscurs dels sentiments que fan dir a Sasuke quan la Shunkin ja fa anys que és morta: «Suposo que tothom es pensa que perdre la vista és una desgràcia, però a mi no m’ho ha semblat. Ans al contrari: la ceguesa va convertir el món en una mena de paradís on la mestra i jo vivíem sols, com damunt una fulla de lotus». Mestra i deixeble van unir-se amb més intensitat en la foscor que els va afuar les altres percepcions, també les emotives. Va ser aleshores que, dins d’aquesta fosca, sovint van poder agafar-se de la mà i escoltar, extasiats, el cant de les aloses i els rossinyols. Van morir el mateix dia 14 d’octubre: la Shunkin l’any 1886, en Sasuke l’any 1907. «Sempre que tenia una estona, [Sasuke] oferia encens a l’altar de la Shunkin». Idolatrada mestra d’un deixeble que sempre va veure amb els ulls interns del seu amor particular una forma de «bellesa» que als occidentals ens pot semblar desconcertant, pertorbadora.