Educació financera. Contradictori?

Bé, vaja. Jo plego. Me’n vaig a l’Antàrtida o a Malawi o al desert dels Monegros i em dedico a comptar els estels o a passar l’escombra fins que quedi com un mirall. Tan tranquil com estava anant a classe i parlant de Plató i dels pronoms febles i acabo d’assabentar-me que se celebra el dia de l’Educació Financera. De fet, no hauria ni d’estar escrivint perquè el que em demana el cos ara és fotre cops de puny a la cara d’algú; la violència no sempre és dolenta, què va! Allunyar un abusador amb una puntada de peu on fa més mal és molt recomanable.

O sigui, que des de 2007 que estem tots cardats per una sèrie d’excesos financers comesos impúnement al nostre país per totes les entitats financeres amb el vistiplau tàcit dels governs. Després del gran espetec, aquests bancs i caixes van rebre gentilment tots els diners que van necessitar per no fer fallida, de manera que tot el seu deute va passar a ser íntegrament deute dels governs, o sigui, deute públic, del que pagarem els de sempre, però ara amb dimensions astronòmiques que hipotequen generacions fins als nostres rebesnets. Les víctimes polítiques o judicials d’aquesta destrossa econòmica i moral no són precisament gaire nombroses. En canvi, les víctimes dels desallotjaments i de la crisi general que es va esdevenir ho som tots. Doncs bé, després d’aquesta història, resulta que necessitem educació financera. En necessitem tanta que ens hem inventat el seu dia, la seva festivitat. No cal que els bancs expliquin les coses clarament, no cal que siguin més transparents, més honestos o més senzills. No. Tu, pobre ruc ignorant, ets qui has d’estudiar educació financera. Com si tot allò hagués succeït per una manca de coneixements, per la nostra estultícia i no pas per l’ambició desmesurada i irresponsable dels caps financers de totes les entitats.

Potser és que hi ha un estudi -a mi no m’ha arribat- que demostra que tots els economistes de carrera van lliurar-se de la crisi. Potser no hi havia cap llicenciat a ESADE o a l’IESE, cap comptable, cap administrador d’empreses que tingués una hipoteca pel 110 % del valor del seu immoble. tots els qui van tenir la fortuna d’estar educats financerament van sortir-ne il·lesos, havien entès tan perfectament el concepte Bombolla Immobiliària i les sigles TAE o TIN que la culpa la van tenir tots els altres per la seva ignorància. Si algú té aquest estudi, si us plau, que no l’amagui més, que el tregui a la llum pública perquè ara mateix ens fa falta, més que res per no sentir-nos insultats.

Pel que jo recordo, els qui tenien una formació financera sòlida estaven de l’altra banda del taulell. Et miraven amb una certa condescendència i t’explicaven tota aquella lletra petita posant èmfasi en el requadre on havies de signar. Si no recordo malament, els qui tenien una sòlida formació financera venien productes com ara preferents, tot i saber que eren una estafa, a jubilats i pensionistes que confiaven en ells. Em sembla que els senyors Rato o Serra gaudien d’un nivell de formació financera envejable i eren, en canvi, responsables com a mínim d’immoralitats.

No es tracta de saber-ne més, de la mateixa manera que no es tracta de saber més enginyeria quan t’has de comprar un cotxe. Es tracta que el que es ven siguin productes fiables, garantits i vigilats per les autoritats. Qui vigila la fiabilitat i la qualitat dels productes financers que es comercialitzen? Doncs a casa nostra el Banc d’Espanya i la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors). I ves per on, que són aquests mateixos organismes els qui impulsen aquesta educació financera. Serà potser perquè es veuen incapaços de mantenir sota control les entitats i llavors es dediquen a la clientela? No senyors. Els nostres alumnes no haurien de necessitar educació financera; molt més prioritari seria que els responsables polítics i econòmics tinguessin una millor educació moral.