Guanyarem la llum

Guanyarem la llum (Cossetània Edicions), del cantant, recitador, poeta i músic calafí Celdoni Fonoll és el quart lliurament dels seus escrits memorialístics iniciats l’any 2011. A les pàgines de Guanyarem la llum hi trobem les anotacions del seu dietari 2017/2018. Sens dubte són dos anys cabdals en el transcurs de la vida social, cultural i política catalana que justament ahir, 14 d’octubre de 2019, quan escric aquest comentari, han conclòs amb la sentència injusta i venjativa per part del Tribunal Suprem que condemna amb penes que van dels 13 als 9 anys els nostres líders independentistes. «La ignominiosa sentència del Tribunal Suprem és la darrera condemna pronunciada per un tribunal franquista. Franco no hi és, però els franquistes controlen l’herència», ha escrit, sempre lúcid, Ramon Cotarelo en un article publicat el dia 15 d’octubre.

Per això no és difícil imaginar Celdoni Fonoll escrivint ara mateix al seu dietari aquesta ignomínia judicial, en realitat una estratègia monstruosa de l’Estat espanyol a fi i efecte de punir i guillotinar una opció política que compartim més de dos milions de catalans, de la mateixa manera que a Guanyarem la llum podem llegir les anotacions fetes pel poeta en dies tan assenyalats en el nostre calendari personal i col·lectiu com és el dia 17 d’agost de 2017 i l’atemptat gihadista que va tenir lloc a les Rambles barcelonines; o la manifestació titllada de «tumultuària» el 20 de setembre de 2017; o la nit tan meravellosa com inquietant com valenta passada fent guàrdia en un col·legi electoral el 30 de setembre; o el dia 1 d’octubre de 2017 en què va tenir lloc l’esperat referèndum que es va voler avortar i que, malgrat les violentes càrregues policials es va dur a terme. Dades per a la història a les quals cal afegir l’indignant discurs del rei Borbó el dia 3 d’octubre que mentre visquem els qui el vam viure mai no oblidarem.

Tampoc no oblidaran aquesta i les altres dates significatives en la història de Catalunya els qui, assedegats de la veritat, no d’informacions tergiversades, anys a venir tinguin a mà dietaris com Guanyarem la llum, de Celdoni Fonoll, un escriptor que escriu de forma tan personal el que en podríem dir un «retrat de grup», ja que a més de donar fe de les activitats artístiques de la seva estimada Lloll (Bertran) i l’esment de les trobades familiars, sempre inclou cartes, tuits i missatges dels amics, component d’aquesta manera uns textos que són veritables polifonies verbals en les quals encara hi incorpora poemes propis al costat de poemes de poetes catalans. Cal no oblidar la tasca ingent que des de fa dècades duu a terme Celdoni Fonoll com a difusor de la poesia dels Països Catalans per tots els Països Catalans. ¿Li hem agraït prou, aquest treball fet amb tanta creativitat com entusiasme, com reclama Joan Josep Isern en el pròleg que acompanya aquest llibre testimonial i reivindicatiu de la nostra cultura catalana?

Tant en la vida diària com en l’escriptura memorialística, Celdoni Fonoll practica amb diligència operativa i intel·ligència coral el que jo de manera col·loquial en dic «tenir un peu a cada banda» com si fossin dues columnes que fan de pont de qualsevol realitat que hàgim de travessar. És a dir: per una banda tenir cura de la família i amics i celebrar-la, així com posar atenció en el que estem fent professionalment i fer-ho el millor possible; per l’altra banda les hores d’emergència política i social esmerçades en les manifestacions i marxes per la llibertat (rituals necessaris per a la cohesió i nodriment per a l’ànima de la comunitat), així com l’energia intel·lectual dedicada a reivindicar aquesta «llum» del títol d’aquest dietari: la independència de Catalunya en forma de República, proclamada però no feta efectiva encara, com queda palès en l’anotació d’aquell dia 27 d’octubre de 2017 que tampoc no oblidarem.