L’escola catalana, fàbrica de sediciosos

Que ho digui un indocumentat, encara que hagi estat escollit per regir una comunitat autònoma, em deixa fred. Que ho diguin uns tertulians carajilleros en un moment d’autoexaltació, em pot fer riure. Però que ho diguin tots alhora i que s’hi sumin líders de partits polítics de dreta reaccionària mentre els altres callen, em preocupa. Una cosa és que el cunyat pesat de torn vomiti la seva ocurrència per salvar el país i una altra cosa és que els qui en són responsables no moguin peça. L’escola catalana és una fàbrica de CDR’s? Sincerament, no ho crec per dues raons. La primera, perquè no veig voluntat adoctrinadora ni en els programes, ni en els currículums, ni en els professionals. La segona, perquè no crec que des de l’escola es pugui tenir una eficàcia tan reeixida.

La preocupació m’assalta perquè són idees estrafolàries que es normalitzen. S’expandeix la creença que els immigrants ens prenen la feina o ens roben la riquesa i s’acaba deixant cínicament que morin a les costes del teu país. S’estén la idea que hi ha molts aturats que en realitat no volen treballar i s’acaba oblidant que el treball és un dret reconegut a la constitució espanyola -per cert, no només el treball, també una retribució suficient-. Si es normalitza com un fet sense crítica possible que l’escola catalana és una eina política, no tinc cap dubte que esdevindrà ben aviat una eina política de signe contrari al que es pretenia imaginàriament combatre.

L’escola catalana, com l’espanyola, és una fàbrica de cohesió social, d’integració dels alumnes estrangers. Parlem-ne. Parlem de en quines condicions -de vegades heroiques- s’aconsegueix aquest propòsit fonamental. L’escola catalana, com l’espanyola, és una fàbrica de valors com la pau o el respecte pel medi. Parlem-ne també. No hi ha un pla per adoctrinar les noves generacions en el separatisme, no hi ha estat mai. Ara bé, si a alguns els molesta que es parli en català que n’expliquin els motius. Com és possible que ensenyar una llengua en discrimini una altra? A mi no m’entra al cap, la veritat. Potser també els molesta que s’ensenyi la història d’un país que va ser, que va existir sense demanar permís i que ara es configura en una realitat cultural i política que mereix ser atesa. És possible que conèixer les pròpies arrels et distanciï dels altres? Torno a no veure-hi la lògica.

Però si algú dissimuladament, en un pla maquiavèlic, pèrfid i fosc, ha teixit tot un entramat de mecanismes ocults per convertir els joves catalans en titelles d’una ideologia, la meva única resposta és treure’m el barret. Quaranta anys d’escola nacional-catòlica no ens van convertir ni en més nacionals ni en més catòlics. Tots els anys d’immersió lingüística no han aconseguit ni tan sols que es parli català al pati o al Youtube. Centenars de generacions forçant els joves a ser estudiosos i no hi ha manera, els adolescents persisteixen majoritàriament en la seva idea que la mandra és el pare i el rei de totes les coses. Que algú digui que som capaços d’aconseguir un resultat tan eficient des de l’escola em resulta fins i tot afalagador. Quina fe tenen en nosaltres! De debò creieu que podríem assolir aquest objectiu? Això es mereixeria un augment de sou exponencial! Parlem-ne.