El conseller Bargalló, denunciat per islamofòbia

Bé, no sé si el fiscal atendrà la denúncia del col·lectiu “Musulmans contra la islamofòbia”, ni tampoc sé si el jutge li donarà gaire recorregut. Ara mateix només ens consta que s’ha presentat denúncia per delicte d’odi i per prevaricació arran d’una xerrada del conseller davant de professors de religió catòlica. En això de les religions és tan fàcil ficar-se en un jardí!

La qüestió és que el senyor Bargalló pretenia defensar la conveniència d’una assignatura de cultura religiosa general, bastant asèptica, molt intel·lectual i gens espiritual. Si l’auditori són professors de religió catòlica la tasca és decebedora. Ningú s’apunta a professor de religió catòlica sense ser militant, una mica de la mateixa manera que ningú és professor d’educació física avorrint l’esport o de literatura essent un apassionat del càlcul d’estructures -sempre hi ha Joan Margarit per fer d’excepció-. Clar, s’havia de vendre que calia convertir no l’aigua en vi sinó a la inversa, el vi en una aigualida substància intranscendent -quin mal adjectiu per a la religió!-; no un missatge vivencial sinó una sèrie de continguts culturals observats des d’un punt de vista extern.

I ja posats, quina millor manera de vendre un producte amb poca sortida que embolcallar-lo de les essències pàtries i perfumar-lo amb Aromes de Montserrat. “Jo no vull ensenyament confessional de religió islàmica -hauria estat millor, musulmana- a les escoles de Catalunya,  i amb l’actual marc normatiu, si no arribem a un acord, ens hi veurem abocats.” I després, suposant sempre que la gravació sigui fidedigna, posa com a exemple Torredembarra i afirma que si oferissin classes de religió musulmana hi hauria més alumnes d’Islam que de cristianisme i “quina cara se’ns quedaria, llavors?” Acaba reblant el clau demanant que es pensi qui hagués donat les classes de religió musulmana a Ripoll per posar en alerta el seu auditori sobre els “perills” inherents a un ensenyament confessional de les religions.

És realment estrany, si t’ho pares a pensar, que la comunitat autònoma amb més musulmans de l’estat -Catalunya- no tingui ni un sol professor de religió musulmana. La llei preveu que l’escola ofereixi classe de religió a partir de la demanda de les famílies. L’article 2 de la Llei Catalana d’Educació diu que el sistema educatiu es regeix pel “respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.” No és una anada d’olla de ningú. El conseller d’aquesta matèria estem segurs que ja ho sap i no cal que se li recordi.

Sigui certa o falsa, tingui les conseqüències que tingui, la denúncia posa sobre la taula un debat incòmode. Com afrontar l’ensenyament de les religions a l’escola. El progressisme tradicional -noteu l’oxímoron- ha tendit sempre a foragitar la religió de l’escola perquè esquerra i anticlericalisme tenen una vinculació històrica profunda a casa nostra. Honestament, crec molt més intel·ligent i progressista introduir l’ensenyament confessional de totes les religions a les escoles. Què aconseguiríem? Precisament que passin a ser un assumpte públic, un ensenyament amb unes programacions, uns continguts i sotmès a uns controls. La manera de formar en un cristianisme, o en un islam o en un judaisme tolerant, obert i dialogant és afrontar-ho des de l’escola. Si tanquem aquesta realitat a l’església o a la mesquita estem facilitant l’obscurantisme. M’agradaria veure una celebració interconfessional del dia de la pau, per posar un exemple; un missatge multireligiós escolar contra la violència sobre les dones o a favor dels drets dels infants.

És difícil? Prou que ho sabem Cal diàleg amb les diferents confessions i també amb els experts en teologia? Clar que sí. Caldria preparar una formació des del departament d’ensenyament per a impartir aquestes classes? N’estic convençut. Ara bé, els resultats podrien ser molt millors i més justos que la senzilla inoperància actual.