Uns regals enverinats

Finalment, tot sembla indicar que els Reis d’Orient li portaran al PSOE una abstenció d’ERC que permetrà a Pedro Sánchez retirar de les targetes de visita el “provisional” que du des de fa tant de temps escrit a continuació del ressonant  “Presidente del gobierno”. Mentre, els republicans catalans rebran una taula del PSOE de Madrid (directament i sense intervenció dels Reis?) per seure i poder negociar. Dos regals que, hores d’ara, encara tenen molts punts borrosos que generen discrepàncies entre els “interpretadors” i, de rebot, recels entre els protagonistes.

Potser quan llegiu aquesta reflexió, aquests “desenfocaments” ja s’hauran convertit en imatges nítides, però hores d’ara, el diafragma de la càmera que intenta retratar-los, encara s’està ajustant.

Perquè al PSOE li ha faltat temps per sortir a aclarir que la consulta que apareix en els punts del document consensuat no té res a veure amb un referèndum d’autodeterminació. Que, en tot cas, és una consulta com la que es podria fer sobre la conveniència de mantenir l’horari d’estiu o l’hora menys de Canàries. En paral·lel, ERC ha hagut de sortir esperitat a aclarir que seure a una taula i arribar a pactes d’estat no significa que es busqui un nou estatut com a fita. Que aquesta podria ser, en darrera instància, una opció a valorar si fallessin les que a hores d’ara son prioritàries. Per tant, tot sembla indicar que els regals mutus no acaben d’ajustar-se al que un i altre demanaven a la carta als Reis... o al Pare Noel republicà.

Perquè, dels cinc punts que té el document amb que els dos partits han fet públic el seu suposat acord, només el primer, el del reconeixement del conflicte polític, és clar i continua amb l’esperit del mitificat acord de Pedralbes. O parlar de diàleg lleial (punt 2) quan ERC l’acota demanant l’abandó de la via judicial mentre el PSOE el centra en l’abandó de la unilateralitat, es pot definir com acord?
Cert que el punt 3, on es parla d’una taula bilateral entre els dos governs, pot reforçar aquesta idea d’acord, però vista la revolta que s’està generant en l’organització territorial de l’estat i els missatges cada cop més contundents –des de la negació del vot del fins ara submís Revilla, a les invectives de Garcia Page des del mateix PSOE- que sentim, hom pensa que la taula pot acabar essent un brindis al sol. Sobretot quan el punt 4 fixa un calendari i unes garanties que no semblen massa sòlides.

Però on hi ha, per mi, el veritable germen del conflicte, el verí concentrat, és en el darrer punt. Quan es proclama que es volen buscar acords d’ampli consens que haurien de ser validats per un procés de consulta als afectats. Un punt o una darrera paraula, afectats, que tothom interpreta segons li convé. D’aquí que parli de regals enverinats.

Perquè si els espanyolistes ja han sortit immediatament a la palestra a posar el crit al cel, tampoc els independentistes més o menys convençuts però aliens a ERC s’han quedat a casa veient la tele. Puigdemont, reforçat momentàniament per la seva acta d’eurodiputat, s’ha afanyat a reclamar una “taula de governs” en comptes de la “taula entre governs” del document. Un nou regal enverinat en un moment que el govern de la Generalitat penja d’un fil, pendent encara de la resolució de la Junta Electoral Central que pot inhabilitar Torra i Junqueras i que va de bracet amb la valoració d’ambigu i sense garanties que han fet de l’acord des de JxCat.

Ja ho veieu doncs. Seguint l’esperit nadalenc d’aquests dies, tothom s’ha afanyat a fer regals al seu hipotètic rival (fins i tot Bildu regalant-li al PSOE la seva abstenció) com a mostra de bona voluntat. Però, com en el tortell de Reis, tothom hi ha amagat alguna fava esperant que el seu rival s’ennuegui amb ella, deixant-li el camí lliure. Son incorregibles.