El Tornaveu d'August Bover

En l’edició acurada d’Arola Editors, i acompanyat de les imaginatives il·lustracions de Pere Capellà Simó, el professor universitari August Bover (Barcelona, 1949) acaba de publicar el llibre de poemes Tornaveu, que amb els anteriors reculls: Cloc! (2010) i Beabà (2014) compon una trilogia fecundada per les premisses d’aquell grup literari francès que coneixem amb el nom d’Oulipo, un moviment que es basa en la superació d’escriure un poema que imposa una trava o una constricció amb l’ànim de franquejar-la. Tot un repte del qual el poeta August Bover en surt ben airós.

Tornaveu comprèn quatre apartats que el seu autor titula: Verbigràcia, Set de Manlleu, Sonoritats i Llengoteries, les qualitats de les quals explica amb tot detall el prologuista de Tornaveu, Vicent Pitarch i Almela.

Com en els llibres anteriors, a Tornaveu August Bover s’esplaia en l’exploració de les possibilitats del llenguatge i dels jocs de paraules en una aventura lingüística que sempre sorprèn al lector. Ara, cal veure de seguida que darrere aquests jocs mentals, ocurrències i paradoxes, hi ha una filosofia de fons com la que pregonava Eugeni d’Ors, una filosofia de l’home que treballa i juga...

En què consisteix, aquesta filosofia? Tradueixo del text orsià: «La Filosofia del Treball i del Joc troba en la Ciència, com portem dit, elements d’aquestes dues classes d’activitat: -de l’activitat amb intenció de finalitat útil, del Treball; -de l’activitat sense intenció de finalitat útil, o el Joc. El primer element està subjecte a la llei del mínim esforç, a la llei de l’economia, prevista per August Compte, anunciada per Ernest Mach. Però el segon element escapa a aquesta llei; no economitza força, sinó que per contra tracta de donar feina a l’excedent de forces. És un element de llibertat, de bellesa, de vida. Així la nostra Epistemologia es constitueix en una gran part de l’Estètica».

Així, doncs, cal veure que hi ha una ciència que fent ús de la màxima llibertat en l’exploració de l’activitat humana no pretén altra utilitat que la de crear bellesa, una forma de vida que, està clar, passa per la cultura.

Des del coneixement profund de la llengua i les seves potencialitats, August Bover científicament estira les costures del llenguatge i posa el zoom en les seves interioritats per tal de compondre uns poemes en què el sentit lúdic pren formes estètiques que, sigui dit de pas, també poden tenir una utilitat pedagògica en una aula de joves aprenents de la nostra llengua no pas d’aquella manera àrida de la gramàtica pura i dura sinó a través d’una poesia plena de sons, ben musical, també quan l’escriptor es complau a enumerar amb gràcia els noms de poblacions del nostre àmbit cultural català que, com bé se sap o paga la pena que se sàpiga, té arrels no només en territoris ara com ara espanyols: Catalunya, València i Balears, sinó també a França i a Itàlia.

A Tornaveu August Bover desplega, amb enginy, nombrosos recursos poètics i lingüístics en un treball lúdic que mostra fins a quin punt la filosofia de l’home que treballa i juga és una fantàstica fórmula cultural que dona molt de rendiment que en el cas de Tornaveu mostra la gran capacitat tan expressiva com combinatòria de la nostra llengua catalana.