Figures del Carnaval

Al migdia del dissabte dia 8 de febrer de 2020, a la Fundació Hervás Amezcua, amb seu al centre històric de Gavà, es va inaugurar l’exposició El Carnaval i les seves figures. En la mostra es poden admirar el conjunt de les figures o dibuixos realitzats per l’artista plàstica Adelaida Murillo per il·lustrar el llibre del mateix nom l’autora literària del qual és qui signa aquest article. Com en un llibre obert, l’exposició inclou els textos que han originat el ric desplegament visual d’El Carnaval i les seves figures.

Tenint present Picasso quan afirmava que «es pot escriure una pintura amb paraules, com es poden pintar sensacions en un poema», fem una mica d’història d’aquest llibre sobre el Carnaval, així com de la col·laboració entre una escriptora i una pintora que, tal com va destacar el presentador de la mostra, Oriol Pi de Cabanyes, tenen cosmovisions semblants, una poètica semblant, i que fa dècades que amb entusiasme i posant-se sempre davant d’un repte, s’embarquen en aventures creatives que van donant fruit. Així, l’any 2016 l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa va publicar El Carnaval i les seves figures, un llibre íntegrament dedicat a bussejar en el sentit festiu, ritual i antropològic del Carnaval i que posa de relleu les diverses i singulars facetes amb què es presenten Carnavals diversos, ja siguin propers o llunyans tant des del punt de vista geogràfic com temporal o històric.

El llibre El Carnaval i les seves figures és tant un viatge literari, estètic, enjogassat i tan atractiu intel·lectualment parlant, com font inspiradora de les imaginatives il·lustracions d’Adelaida Murillo que acompanyen una publicació molt personal en el seu gènere. Aquesta singularitat en el camp literari va motivar la posada en escena de Literatura i Carnaval, una exposició que va tenir lloc el febrer del 2017 a l’Espai Betúlia, de Badalona, un espai expositiu de referència en el territori català dedicat a la literatura. Aquesta proposta cultural, basada en la publicació El Carnaval i les seves figures, reunia en harmonia artística una doble interpretació del Carnaval: la plàstica i la literària per part de les seves autores.

Ara, a la Fundació Hervás Amezcua (FHA), trobem ampliada la interpretació plàstica del Carnaval i les seves figures: juntament als dibuixos originals de la publicació El Carnaval i les seves figures, la pintora Adelaida Murillo hi mostra altres obres de creació recent inspirades en el mateix motiu, ja que sens dubte el Carnaval és un fabulós agent provocador per a la investigació i experimentació plàstica com ho mostra l’esplèndida col·lecció de dibuixos i pintures d’Adelaida Murillo, realitzades amb una imaginació tan calidoscòpica de colors com delicada en les formes, com és el seu estil artístic inconfusible: un estil en el qual no hi ha res gratuït, tot gest, tan lumínic com expressiu, respon a la personal sensibilitat interna d’Adelaida Murillo, i de la qual Oriol Pi de Cabanyes va destacar la tendència apol·línia.

Observaran els espectadors de l’exposició El Carnaval i les seves figures a la FHA, que una part important d’aquesta galeria de figures carnavalesques està protagonitzada per màscares. No hi ha Carnaval sense màscares. Les màscares són una invitació al joc, al misteri, a la descoberta. En les màscares en general, i les del Carnaval no són una excepció, hi ha veritats amagades, velades. Vet aquí una metafísica de la vida humana en el seu aparèixer i desaparèixer. I no oblidem, com va recordar Pi de Cabanyes en el seu discurs de presentació, que la paraula persona, en grec, vol dir màscara. És així com Calderón de la Barca va poder dir que la vida és com un somni en la seva cèlebre obra teatral, ja que el Carnaval i el teatre tenen moltes connexions com s’apunta en un dels textos del llibre, i que precisament porta el títol ben significatiu de CarnavalTeatre.

«Les màscares d’Adelaida Murillo reflecteixen la seva realitat visible, però apunten també a una realitat d’ordre simbòlic: van més enllà de la representació, obren la porta al misteri», vaig escriure jo mateixa al pròleg d’El Carnaval i les seves figures.

Això és l’art, això és la cultura: la recerca constant del misteri profund que som els humans, cadascú amb la seva idiosincràsia, i que la màscara més que ocultar, sovint revela. Aquest és un dels al·licients tant a nivell plàstic com a nivell meditatiu que es poden trobar en la visita a la mostra El Carnaval i les seves figures que fins al 29 de febrer es podrà veure a la seu de la Fundació Hervás Amezcua de Gavà.