Dia 4. Selectivitat ajornada

Em llevo el meu quart dia al balneari i em trobo la notícia als morros. Pam! I dius, caram, si fem això després de quatre dies -perquè només hem perdut quatre dies de moment, ja sé que sembla una eternitat però són quatre miserables dies comptats- les mesures que es prendran d’aquí a quatre setmanes seran la bomba. O sigui, a hores d’ara no crec que es pugui assegurar que les proves d’accés a la universitat acabin celebrant-se. Ja sé que han dit que sí, que es faran una mica més tard, però mireu, mireu el calendari. Si no sabem quan tornarem! Si la tercera setmana la va tenir tothom coll avall aquest dilluns! Al ritme que anem el mes de maig està es risc! Nois, que això encara fa pujada!

Les proves d’accés -la selectivitat de tota la vida- es mantenen en vigor tot i ser discutides sempre. Són el malalt crònic del sistema educatiu que no s’acaba de morir mai. La víctima perfecta de la pandèmia, tenen una edat més que avançada i patologies prèvies. Potser recordarem el 2019 com l’últim any de les proves.

De fet, l’única utilitat de les proves -utilitat real- és unificar més o menys els criteris d’avaluació d’instituts i col·legis de Catalunya. Evitar que uns inflin les qualificacions artificialment i uns altres, amb un excés de zel i de cultura de l’esforç, les aprimin exageradament. Vull dir que tampoc caldrien, no són un pilar fonamental del sistema. Ens podríem pensar altres vies per aconseguir el mateix propòsit. Jo ho deixaria estar. Faria cas al sindicat d’estudiants que demana la seva supressió i que compti només la nota mitjana de batxillerat. Si no vaig errat, les universitats poden legalment organitzar proves d’accés als seus estudis. Que ho facin. És el moment. Podrien fer-ho, si els cal, perfectament al setembre. I si algú suspèn el seu accés? Cap problema! Amb l’experiència acumulada aquests dies segur que li munten un curs previ no universitari de coneixements imprescindibles. Ja ho tens! Una altra font d’ingressos! Què més voleu?

Avui he anat a comprar tabac. Una experiència deliciosa. Si jo ja ho dic que viatjar està sobrevalorat! Baixo deu minuts a l’estanc i em fa tant profit com una setmana a Punta Cana!