Fil a l’agulla

Per fi! sembla que s’ha posat fil a l’agulla i el procés del POUM comença a marxar de manera pública amb una certa dinàmica. El cert és que ja hi havia programades un seguit de sessions a l’entorn del que és la diagnosi prèvia que han fet els experts per poder afrontar la nova manera de planificar la ciutat.

La nota informativa feta des de l’ajuntament posa en públic i de relleu que ja s’ha començat els treballs previs a la modificació del POUM encara en fase d’estudi.

La diagnosi prèvia a l'avanç del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) preveu un creixement màxim de la ciutat de 20.000 habitants en divuit anys. L'estudi demogràfic que ha de servir de base per dissenyar el futur de Vilanova i la Geltrú rebaixa les previsions de creixement actuals, que permeten arribar a un sostre de 100.000 habitants.

Vilanova i la Geltrú ha posat en marxa el disseny del futur urbanístic de la ciutat. Al llarg dels mesos de març i abril la ciutadania podrà fer aportacions, debatre i participar en aquest procés. Contestar una enquesta, anar a una jornada participativa i a tres itineraris per la ciutat, consultar el punt informatiu mòbil o participar en els tallers per a joves són les opcions perquè la ciutadania aporti les seves idees i projectes.

Acompanya la nota de premsa un seguit de sessions de treballs, algunes amb exposició del que s’ha fet des de l’anterior planificació fins a passejades al voltant i per la ciutat per constatar com estem i en el fons intentar sobre el terreny veure futures decisions que s’hagin de prendre.

A hores d’ara però aquestes sessions han estat ajornades com tantes coses ho han hagut de ser per la crisi del Covid-19 (maleït virus!).

La nota publicada ja assenyala una fita, rebaixar el creixement. Ja ho discutirem. Però crec honestament que la precisió de creixement de 20.000 habitants en vint anys, em sembla poc creïble, però vaja ja ens en parlarem més endavant en el moment de la concreció.

Cal recordar que el POUM avui en vigor és el que es va aprovar a l’any 2000, és a dir, fa vint anys. Mentre hem anat vivint de les modificacions puntuals (crec que exagerades i tocant punt sensibles) i també cal esmentar els canvis legislatius que han provocat que el que es va aprovar en el seu moment avui sigui no sols discutible (que tot ho és) sinó superat per la realitat i per les situacions que s’han viscut en aquets anys, sobretot la crisi econòmica que va paralitzat de cop molta de l’activitat constructiva.

Certament s’ha anat vivint de modificacions puntuals, és a dir l’actuació sobre un punt concret i determinat per modificar-los o desenvolupar-lo de manera diferent de com estava programat en principi. Aquesta solució que és bona en alguns moments i sobretot si és acotada en nombre, quan se’n fa un ús habitual al llarg dels anys pot deixar en no res la planificació inicial, i això que pot ser bo en alguns moments pot ser dolent en altres segons com condicioni els entorns d‘aquest espais modificats i per tant suposa en el seu abús un canvis substancials del pla sense els amplis tràmits que obligatòriament s’han de fer en un debat de modificació del pla que és molt més extensa i amb pautes mínimes de participació definides que poden eixamplar-se tant com es vol. 

Tot planejament o la seva modificació substancial de l’actual com es vol fer ara  comporta tensions en el territori, perquè no sols cal afinar quina és la situació general actual sinó fer previsions de futur que estan condicionades per elements que poden variar substancialment i elements imprevisibles que sempre poden condicionar el futur. Les tensions cal positivitzar-les per donar resposta a les necessitats del la ciutat, del seu creixement i desenvolupament equilibrat i sostenible, de preveure l’encaix en el entorn més immediat i les conseqüències que això comporta. Pensar les gran infraestructures que calen a la ciutat per projectar el futur i ubicar-les en el territori i veure com interactuen amb el seu entorn més immediat i en el territori en el sentit més ampli. Interpretar –només interpretar, perquè el futur encara és una entelèquia que pot variar per elements impensable avui, vegis les conseqüències econòmiques del virus aquest que patim- les línies de futur també és un element que està inserit en els documents del Pla.

El POUM, és un projecte que requereix, si es pot, el més ampli consens, ja que la ciutat i el seu desenvolupament físic i social no és un element de monopoli de pocs no és patrimoni privat de ningú i si en canvi patrimoni col·lectiu. Més enllà de posicionaments tancats i excloents la decisió del futur de la nostra correspon a tots i a totes. Posicionar-se amb voluntat de cercar el màxim d’acord en temes com l’espai per l’activitat econòmica, per la redistribució social de la riquesa continguda en el territori, la sostenibilitat del paisatge cultural i de referència que siguem capaços de crear, la qualitat ambiental i l’àmbit territorial, l’ubicació de les grans infraestructures (hem renunciat a l‘hospital? Al tren orbital? Als recorreguts circulars verds?, a resoldre els torrents? A desviar la via del tren?) i no només és un dret de la ciutadania sinó una obligació en la que hem de tenir responsabilitats de decisió.

Al llarg dels anys de vigència de l’actual planificació les normatives diverses que s’han anat aprovant com la pròpia Llei d’urbanisme de Catalunya permet noves actuacions des de la competència municipal i obre doncs noves possibilitats d’actuació.

Més enllà de las obligacions i prescripcions respecte a l’habitatge social, la pròpia capacitat d’aprovar el planejament dóna, sens dubte, possibles noves maneres d’actuar i treballar planificant el desenvolupament de la ciutat. A Vilanova ciutat amb creixement ara més moderat que en el moment de la redacció del Pla vigent i, per tant, amb possibilitats d’aprofitar els avantatges que això comporta tot trobant aquest equilibri que finalment és fonamenta en dotar-se i que ens dotin –l’administració competent- dels serveis adequats a la realitat, a ser capaços de conèixer noves i interessant dinàmiques culturals, a trobar en l’espai públic l’espai de relació i convivència.

La nova legislació, creiem, dóna l’oportunitat com a ciutat de preveure en un futur immediat el debat i la concreció en treball previs i després en la concreció del POUM.

Per tant ara hi ha una nova oportunitat amb circumstàncies molts diferents a la darrera revisió.

Ni el creixement és el mateix, ni les perspectives de futur en diversos àmbits  tampoc.

És el moment de  dir-hi la nostra sense embuts i pensant a mitjà i llarg termini.