El cas de Guillem Agulló

Núria Cadenes, escriptora i periodista nascuda a Barcelona que viu a l’Horta Sud, prop de València, ha escrit amb el seu estil peculiar: sintètic, concís i ple d’imatges i paraules d’una gran potència tan visual com sonora, un llibre valent i amb una immensa força testimonial: Guillem (Ara Llibres).

Però qui és Guillem? Guillem Agulló i Salvador, nascut l’any 1974 a Burjassot, València, és un jove que va ser assassinat a Montanejos, a l’Alt Millars, la matinada del dia 11 d’abril de 1993. Hi havia anat de vacances de Setmana Santa amb uns amics. Tenia divuit anys quan va ser assaltat per un grup de feixistes, cinc joves d’extrema dreta. Amb el crit de «Sieg Heil» i «Viva España», un d’ells, àlies Ventosa, li va donar les punyalades al cor que li van causar la mort. El grup va marxar del lloc dels fets cantant «Cara al Sol».

Guillem Agulló era un noi madur, a dir dels qui el van conèixer i tractar, un noi responsable. Nedador i estudiant, el jove era militant de moviments independentistes d’esquerres. Antifeixista i antiracista, Guillem Agulló era independentista. El cas de Guillem Agulló, mort amb violència a mans d’un grup de neonazis, va sacsejar tota una generació de joves de les províncies de València i més enllà d’aquestes fronteres. Era innocent, és clar, i el relat de l’assassinat a sang freda i com en un joc macabre per part dels joves que s’autoanomenaven «els de Marxalenes», posa els pèls de punta. Van fer mal per fer mal, van matar de forma cruel un jove antifeixista, antiracista i independentista, repetim-ho, perquè cap d’aquests qualificatius no són aliens al crim.

Guillem és una novel·la documental alhora que és una novel·la amb una gran intensitat narrativa pel fet de fer parlar a través de la ficció els seus personatges principals, persones que uns de més lluny, altres de molt a prop, van viure aquella tragèdia en la qual Guillem va perdre la vida a la qual s’hi ha de sumar el relat de la farsa del judici als assassins que posa de manifest la corrupció del sistema policíac, judicial i periodístic que serveix els mateixos interessos. Així, si per «inculpar» Guillem de la seva pròpia mort s’han de publicar mentides i en el judici buscar testimonis falsos es busquen i llestos. Impunitat pura i dura amb què actua el feixisme, el d’aleshores, el d’ara, el de sempre.

En el seu intens i colpidor relat, Núria Cadenes reprodueix fragments significatius del sumari del cas i els diaris de l’època, així com hi intercala declaracions de la família de Guillem, els pares i la germana, que van ser calumniats, amenaçats, assetjats. «Els de Marxalenes» i la seva camarilla neonazi no s’acontentaven amb haver assassinat Guillem, havien de liquidar també tota una família, que no aixequessin cap.

Per poder deixar lliures els joves que van assaltar Guillem la matinada de l’11 d’abril, i reduir al mínim la pena de l’assassí, Pedro Cuevas Silvestre, es va inventar el relat de que «allò» havia estat una baralla entre joves, no una baralla política. I ho era, política, i tant, com es posa ben de manifest en la narració precisa, detallada, del cas Guillem per part de l’escriptora Núria Cadenes. En el judici quatre dels cinc joves van ser absolts. El cinquè, el qui amb la seva navalla va estripar el cor jove de Guillem, va ser condemnat, però va sortir de la presó abans de quatre anys. No va ser condemnat per assassinat, sinó per homicidi.

El cas de Guillem Agulló, la seva mort cruel i la injustícia amb què va ser tractat el cas, va colpejar la consciència de la gent amb sentiment democràtic, així com d’expressió cultural en català. Hi va haver moltes manifestacions de repulsa. Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de justícia, de dignitat, de llibertat. L’any 2016, les Corts Valencianes van fer pública una declaració que era un homenatge i reconeixement de Guillem Agulló. En l’actualitat, molts carrers del País Valencià duen el nom de Guillem Agulló.