'Poder estar junts'

"Quan ens ho van dir a l’escola, els de sisè ho celebraven, però nosaltres, els de quart, no enteníem per què, perquè nosaltres volíem estar junts" Així s’expressà una nena de quart el 12 de març. La conselleria ja havia comunicat que les escoles tancarien l’endemà, el divendres 13, durant quinze dies. La innocència de la declaració denota la dificultat que per bona part dels nens i nens comporta la situació.

I encara hauran d’estar un quants dies per “poder estar junts” altra vegada. El cert és que ja hi ha períodes en que l’escola esta tancada com són les vacances però amb una litúrgia ben diferent, hi ha hagut un “final de curs” celebrat col·lectivament i hi ha hagut els necessaris espais per acomiadar-se fins el proper curs i també hi ha hagut els espais habituals de reflexió sobre el desenvolupament de cada alumne.

Ara la situació és imprevista, impensada, desconeguda i per tant no hi ha possible resposta canònica, i tothom, tothom –repeteixo- va a les palpentes i naturalment en al camp de l’educació, com en altres sectors, hi ha les normals i lògiques opinions diferents sobre com cal entomar la resposta.

I també s’ha anat modulant el discurs a mesura que es veia la magnitud de la tragèdia i que això amb quinze dies no s’acabava ni amb tres setmanes tenint en compte el període de vacances. S’està gestionat el desconegut i per tan no hi ha respostes de manual.

Pot semblar que s’improvisi però segur que davant cada pas que es fa en els àmbits diversos de la societat on es prenen decisions hi ha una posició fonamentada, una reflexió, una previsió i també molta i necessària intuïció.

Allò que semblava innecessari com eren les sessions educatives virtuals ara sembla que són gairebé imprescindibles. Però clar es xoca amb la situació de que l’accessibilitat a aquets mitjans no estan a la disposició de tot l’alumnat. Més de 50.000 famílies no poden accedir-hi. I per tant la mesura seria discriminatòria. Ara corre-cuita a cercar aparells –fins i tot es demana solidaritat- i paquets de connexió. Aquí com a la Sanitat també és pot veure que les retallades han provocat forats negres que caldrà omplir sense la gasiveria anterior passada la situació d‘alarma.

Si superem aquest bretxa digital es planteja el següent debat, avaluació sí o no? Final de curs amb les clàssiques avaluacions? Aquí sembla que hi ha la coincidència general que el curs s’acabarà de manera més o menys presencial sense que això signifiqui una avaluació “normal”. Perquè avaluar és un element molt personalitzat. A cada alumne li correspon la seva pròpia avaluació en consonància amb el conjunt del grup però bàsicament amb els avenços i la maduració personal del nen o nena. Ja se sap que el criteris d’avaluació han de tenir en compte la globalitat dels aspectes que configuren l’entorn de l’alumnat. L’educació és un procés continu on tothom hi té el seu punt i el seu recorregut en funció de possibilitats i potencialitats. Sobre això s’avalua no només sobre els coneixements. Creiem que fer el camí amb tot el que comporta es tant important com la meta final. Per tant una avaluació normal i habitual és avui impensable o sols per la situació col·lectiva sinó també perquè no tothom podrà arribar els continguts on line que algunes escletxes fan i altres tenen dificultats per entendre-les. I així ho manifesten les autoritats educatives quan decideixen finalitzar ja el curs i que l’alumnat passi de curs que no vol dir que hagin assolits els nivells curriculars que se li requereixen.

El curs 2019-20 difícilment serà un curs habitual. Hi haurà memòria del curs 2019-2020 com atípic, estrany, difícil i necessariament ajudarà a prendre consciència de cal fer altres previsions o si més no tenir-les en cartera. Un trencament finalitzant el segon trimestre dona ja per saber el grau d’adquisició de coneixements i també de com ha evolucionat l’alumnat individualment.  

Ben segur que la situació actual haurà també de comportar una planificació diferent del proper curs escolar, es tractaria de recuperar una certa “normalitat” presencial i acabat el curs pel que fa a matèria si que caldria poder socialitzar aquest final atípic i per altra banda reubicar alguns dels continguts que s’han deixat de donar en la planificació futura sense carregar i destriant aquells que cada un dels ensenyants consideri essencials per l’avenç en coneixements de l’alumnat. En definitiva una adaptació curricular en funció de veure com s’ha produït el retorn a l’escola i també d’una certa avaluació inicial per veure com aquesta aturada ha pogut afectar en el camp curricular. I fer-ho evidentment garantint la igualtat d’oportunitats i que no quedi ningú enrere.

Però, l’educació va molt més enllà del temps de permanència i presència a les aules, a l’escola que tot i jugant un paper important en la socialització de l’alumnat no ho és tot. L’educació de qualitat és aquella que garanteix el desenvolupament cognitiu en funció de les possibilitats de cadascú però també el conreu de les actituds i valors sobretot les relaciones amb la convivència cívica i també l’enfortiment de desenvolupament afectiu i creatiu.

Per tant més enllà de que puguin tornar a l’escola a acabar el curs i poder copsar els estat d’ànims de l’alumnat (i tant de bo sigui aviat i amb “normalitat”, més enllà del debat sobre l’avaluació i si l’aprovat general, que no és la terminologia que usa l’administració, sinó passar de curs) que és la mesura més habitual, més enllà que el terme avaluació prengui un sentit global, més enllà de les bretxes digitals existents i que posen en evidència les polítiques de retallades, més enllà del que sigui caldrà també acceptar que aquets dies de confinament hauran portat element d’educació als nostres nens i nenes.

En el camp dels contingut ben segur que han seguit treballs, activitats guiades o des de l’escola o per la intuïció dels pares, i fins i tot germans grans.

Però tot el que ens ha passat serà ben segur una lliçó personal, diferent això sí i que serà recordat durant molts anys, potser tota la vida en funció de l’afectació directa que hagi tingut o per l’imaginari col·lectiu que hi haurà. Caldrà unir esforços per seguir i acompanyar a l‘alumnat per quan retorni.

Hauran viscut moments d’una certa alarma, por i angoixa, hauran sentit l’estima i protecció dels pares i mares, hauran conviscut amb els germans barallant-se sí i jugant plegats també, hauran viscut situacions de solidaritat explicades o viscudes directament, potser alguns malsons que haurem d‘allunyar, hauran escoltat la situació dels avis i més d’un no acabaran, potser d’entendre el perquè no els poden abraçar, trobaran a faltar el carrer, l’espai i hauran canviat per una casa com espai de festa, de joc, de moments de reflexió i pausa, de moments divertits i altres de no tant.

Hauran acumulat experiència ta també valors del compartir d‘ajudar, d’estimar els seus....

No sabem quan podran a “tornar a estar junts” com deia la nena de quart, però hi tornaran a estar, potser de manera diferent, i s’hauran fet més grans i entre tots pares i mares, mestres, educadores i educadors, monitors i monitores els faran una rebuda exultant, i tindran cura sobretot a aquells més vulnerables tots junts altre cop recomençaran el curs següent, acabi com acabi l’actual (que sembla ja acabat) i acumularan experiències que els hi serviran per créixer i madurar.

Que es puguin trobar junts i que sigui aviat!