Per què els infants resisteixen el confinament de manera exemplar

Necessitats com estem de bones notícies, tots hem acceptat de bon grat l’afirmació que els infants i joves de Catalunya suportaven aquest mes i una setmana de confinament sense excessius problemes. Bé, això és el que es diu. Segur que hi ha excepcions, excepcions més que justificades, i segur que és difícil observar si l’afirmació és del tot certa o quin nivell de generalització conté. Però ens admira i ens entendreix, tot alhora, i és de justícia reconèixer que els infants catalans i espanyols s’han vist forçats a una exigència superior a la de la majoria dels seus col·legues europeus i que l’estan superant amb nota. Valdria la pena tenir-ho present ara que tot gira a l’entorn de quins continguts es perden o com els avaluarem.

Dues consideracions: la primera sobre els qui pateixen pels continguts. He estat professor de llengua catalana a tots els cursos. A tots, des de primer de primària fins a segon de batxillerat. Els continguts fonamentals es repeteixen fins a l’avorriment. El “substantiu” es fa des de primer de primària fins a batxillerat. Surt sempre si no és que l’escola ha reprogramat i ha fet un projecte propi més intel·ligent. Un concepte relativament abstracte com el “subjecte el·líptic” apareix al cicle mitjà de primària i ja no desapareix mai més. No cal posar-se excessivament nerviosos per aquest tema. Els continguts són importants però no són el més important. Serveixen per a millorar competències com ara l’expressió escrita. Això sí que és important. O la lectura. Això sí que és decisiu. No serveixen per aprendre’ls. Gairebé ningú es guanya la vida analitzant sintàcticament oracions.

La segona consideració: alguna raó deu haver-hi per la qual els infants són tan resistents al confinament. No és raonable pensar en una mutació genètica o en una qualitat superior ni moral ni física de la generació que ens segueix. Sense menystenir la capacitat enorme d’adaptació que tenim tots quan som petits, em temo que hauríem de posar el focus també en la seva realitat “normal”. Tal i com vam advertir ara fa quatre anys, els interns reclusos en presons de màxima seguretat als Estats Units passen, de mitjana, el doble d’hores a l’aire lliure que els escolars entre cinc i dotze anys de tot el món. Resulta que aquests infants, tristament, són un dels col·lectius més ben entrenats per a la situació actual. Potser hauríem de replantejar-nos els horaris, els continguts escolars i la importància del joc i de l’aire lliure quan tot això s’escampi. No sé si volem educar per a una vida confinada tot i que he de reconèixer que a algú li pot semblar pràctic en les actuals circumstàncies.