Per què em maltracteu així?

L’alimentació, la sanitat han aconseguit un increment apreciable de l’esperança de vida, i això va acompanyat d’una sèrie de canvis a nivell social, familiar, culturals, econòmics i jurídics que fan necessari el replantejament del que anomenem envelliment. L’envelliment comporta, entre altres conseqüències, una major fragilitat i vulnerabilitat en les persones grans, estar abocats a  malalties més avançades que els fa, en molts casos, més susceptibles de patir maltractaments a diferents nivells.

Què entenem com a maltractament a la gent gran? Segons la Declaració d’Almeria de 1995, és “qualsevol acte o omissió que generi un dany, intencionat o no; que es produeixi en el medi familiar, comunitari o institucional; que vulneri o faci perillar la integritat física o psíquica, el principi d’autonomia o la resta dels drets fonamentals de l’individu i que es pugui constatar de manera objectiva o percebre de manera subjectiva independentment de la intencionalitat o no de l’entorn en què es produeixi”.

Segons la Red Internacional para la Prevención del Maltrato a las Personas Mayores (INPEA), un 75% dels maltractaments es produeixen dins l’àmbit familiar i un 25% en institucions. A l’Estat Espanyol la presència del maltractament pot arribar a representar entre un 3 i un 5% entre les persones majors de 60 anys. En l’àmbit institucional, segons enquestes basades en les opinions de cuidadors, el 45% reconeix haver tingut alguna conducta maltractant, un 35% ha estat testimoni d’abusos físics i un 80% de maltractament psicològic. A més, un 10% admet haver comès algun acte de violència física i un altre 40% haver maltractat verbalment algun pacient. Hi ha factors de risc que van associats a diferents elements del possible maltractament:

- Factors de risc associats a la persona gran: fragilitat física; fragilitat cognitiva-intel·lectual; fragilitat emocional-psicològica associada a trastorns d’ànim; l’aïllament social; la cohabitació; la història de violència familiar sobretot entre cònjuges; el trastorn de conducta i/o hostilitat que pugui presentar la persona gran cap al seu entorn; les condicions econòmiques, sobretot pensions baixes.

- Factors de risc associats al responsable dels maltractaments: la sobrecàrrega física i emocional del cuidador; la presència del cuidador durant llarg temps i que no tingui ajudes; la manca d’informació i/o comprensió de la malaltia; ser el cuidador únic, la dependència del cuidador en vers la víctima a nivell econòmic i d’habitatge.                                                                                                                        -

- Factors de risc associats a l’entorn o estructurals: les concepcions errònies sobre l’envelliment com a càrrega; els actes i actituds discriminatòries per motius d’edat; la pobresa o falta de recursos; les  relacions entre generacions deficients; i l’incompliment de les lleis i de les normes de respecte entre persones.

- Factors de risc associats als maltractes institucionals: el personal poc preparat o format; els salaris baixos; la sobrecàrrega de treball; la manca de personal; l’estructura física de la institució no adaptada a les necessitats de la gent gran; la manca de recursos materials; prioritzar els guanys per damunt del servei que es dóna, les normes de funcionament inadequades; la falta de controls i d’inspecció.

L’administració té la responsabilitat de vetllar pel bon funcionament del serveis públics i també dels serveis al públic, i per tant ha de tenir present aquests factors de risc, controlar-los i reaccionar amb agilitat per introduir les modificacions necessàries per poder assegurar una bona atenció. Però hi ha més.

L’administració és complicada, lenta, burocràtica, dispersa i pot resultar laberíntica per a una persona que li costi situar-se en un entorn digital. La Gent Gran, com a col·lectiu, hauria de tenir “una única finestra” on poder resoldre les seves situacions de dependència de l’administració, que l’administració s’apropés a ells.

Un segon element que podria ser important i alliberador per a moltes persones seria la creació del Defensor/a de la Gent Gran, algú que pogués rebre totes les seves queixes, acollir-los, resoldre aquelles situacions més senzilles i impulsar amb eficiència aquelles més complexes que demanin la intervenció de diferents nivells o departaments de la administració.

També la banca pot ser un terreny on es produeixin de vegades situacions de maltractament. La fragilitat física, cognitiva, la soledat, les pors, la inseguretat econòmica poden fer que algunes persones acceptin plantejaments financers que beneficien més a la institució que no pas a la persona gran. No fa gaire vam publicar un escrit sobre el tema.

Sabem que no hem parlat del desgavell intolerable que hi ha hagut a l’entorn de les residències durant la pandèmia del coronavirus. Ja arribarà el moment, i no som nosaltres qui haurem de fer-ho, és l’administració qui, com a responsable que és, haurà de fer front a la situació que hem viscut, depurar responsabilitats i impulsar totes les modificacions necessàries per evitar que les residències puguin tornar a esdevenir llocs de mort en lloc de ser llocs de repòs.