Conferència de premsa amb crispetes

Escric en dilluns, 18 de maig. Crec que és necessari posar en context les afirmacions que fa el govern sobre la tornada al setembre a l’escola. Se’ns està dient, com a mesura estel·lar, que els grups seran de 12 alumnes a primària i de 15 a secundària.

Això implicaria duplicar pràcticament la plantilla de professors i els espais disponibles a les escoles. Diners. Una carretada de diners. Una DANA precipitant recursos monetaris sobre el nostre sistema educatiu en una sobreabundància tan extrema que, després de tants anys d’austeritat, se’ns faria un xic obscena fins i tot. Ah! sí! El context. A veure, estem parlant d’uns governs que han gastat en educació molt menys que el que marca la llei, la seva llei aprovada pel nostre parlament, la LEC, i que reiteradament no compleixen des del 2011. Aquesta desobediència civil sistèmica, aquesta esquizofrènia d’aprovar lleis per a no complir-les, aquest menyspreu pels marcs legals establerts, és precisament el context al qual em referia i és també la causa que em fa malfiar d’unes declaracions molt avinents, molt assenyades, molt convenients, però molt per sota del rang d’una llei.

Ja som a dimecres. Preparo les crispetes, endreço el sofà, reservo plaça i dret d’utilització de la tele i a les 12:30 em disposo a escoltar la conferència de premsa del conseller que se suposa ens aclarirà els dubtes al respecte. 12:45, res. Cap a la una arriba i es disculpa. Li poso falta de puntualitat -em preparo el discurs sobre com la manca de puntualitat implica una manca de respecte- i penso si els seus pares deuen saber-ho i qui deu ser el seu tutor. L’escolto atentament, de debò, com si fos capaç d’interessar-me… Res. De tot allò que hauria de saber, res. Fa una afirmació sorprenent per la seva proximitat a les meves tesis: les escoles obriran, però el curs s’acabarà de manera telemàtica. O sigui, les escoles obriran per a fer un “servei comunitari”, allò que tots coneixem com aparcament de nens. Quants cops haurem dit des d’aquest bloc que la primera funció de l’escola és la guàrdia i custòdia dels menors d’edat? El gran confinador, l’escola, ha de tornar a funcionar!

I finalment el gran silenci, l’elefant a la sala que ningú no veu. On són els diners? On són els professors que falten? Quan es contractaran? De quina manera? Ni una paraula. El més interessant de tota la conferència ha estat allò que no ha dit, aquest silenci terrible que ens diu ben a les clares que cadascú s’espavili com pugui, que entre tots ho farem tot però que amb ells no s’hi pot comptar gaire. No hi haurà diners. No s’ha trobat un pou petrolífer al subsòl de la conselleria, no s’ha piratejat la maquineta d’imprimir euros. No hi haurà res. Precarietat escolar estesa a partir del setembre a les condicions laborals, sanitàries i d’educació. Aviat algú començarà a preguntar-se per a què ens serveix tenir una conselleria d’educació.