Nova fesomia de la ciutat

La crisi ens ha portat a veure com les ciutats canvien.

Fèiem una petita repassada, mínima si voleu, a les espècies vegetals i animals que amb el confinament han crescut i augmentat a la ciutat. I segurament, encara amb una mica més de recerca, en trobaríem moltes més.

Segurament, aquests elements tornaran a la realitat que hi havia “avant-pandèmia” i el paisatge urbà s’ajustarà molt més a com l’hem vist tradicionalment.

Però també canviarà, i ja ho hem començat a veure, l’estructura de la ciutat des del punt de vista de la circulació, de la mobilitat, per raons que en diuen de la distància social –ens agrada més física– que haurem de tenir respecte a altres ciutadans i ciutadanes coneguts o no.

Vist això, l’Ajuntament de  la ciutat ha començat a fer un seguit d’actuacions, algunes crec que més que raonables i altres segurament també discutibles, com totes les mesures que es prenguin. Actuacions també improvisades, tot i que això sigui comprensible perquè cal actuar enfront una situació mai viscuda i, per tant, amb poques solucions canòniques, i val més actuar amb el patró d’assaig-error i corregir allò que veiem que no acaba de funcionar.

La primera mesura ha estat reduir l’aparcament al carrer a la zona central i compensar-ho en altres espais, bàsicament al voltant de la Ronda, per poder permetre un alliberament d’espai que ajudi a caminar i mantenir la distància. La solució és la creació de diversos espais al voltant de la ciutat que permetin mantenir les distàncies de salut.

No sembla mala idea, però és donar pressió en uns espais que algun dia -no sabem quan- s’hauran d’alliberar. Sempre ens ha generat curiositat -i això segurament l’administració ho té fàcil de saber- veure les xifres d’ocupació dels pàrquings que hi ha al voltant de la zona nord de la ciutat. Estan saturats? Hi ha disponibilitat? Perquè, potser, en comptes de suprimir un carril a la ronda -que em sembla que és una mesura que contradiu la pròpia funció de la ronda- no es bonifica l’ús de les places de pàrquing que hi ha buides? Una rebaixa en l‘impost de circulació a qui ajudi a treure cotxes de la via pública.

S’ha pensat de reclamar a la Generalitat que faci un tercer carril a la variant com a segona ronda de la ciutat? L’espai hi és i per tant, seria desitjable que Política Territorial es mullés i anés cooperant. I encara una tercera proposta  que s’ha reclamant des de fa anys, sense cap resposta. Quan s’acabarà de completar tot el trèvol de sortides i entrades de l’autopista, a la cruïlla amb  la carretera de l’Arboç? Perquè segur que això també alliberaria circulació interna. Qui pot obligar la Concessionària? Un altre cop el govern del País, que apuja els peatges, però no pressiona (obliga) la concessionària a pal·liar les deficiències que això genera.

En fi,que podem estar d’acord amb la necessitat d’alliberar de cotxes, motos -ep! I també de patinets i bicicletes amb actituds incíviques- la zona central de la ciutat; de reduir la velocitat a mínims; d’estudiar circuits segurs per les escoles; d’establir carrils bicis segurs, i també, per als passejants, la creació de circuits més o menys senyalitzats i intensificar la campanya de circular per la nostra dreta a les voreres, encara que Vilanova sembli una ciutat d’esquerres, -abans era una qüestió molt interioritzada-, com deixar el pas a gent gran, així ens ho explicaven. L’espai per al vianant sembla que ara serà sagrat, però veient l’ocupació extensiva de les terrasses, observem que també es redueix l’espai del vianant i, naturalment, cal salvar l’espai de pas, l’espai d’oci i de passeig i l’espai de negoci. Complicat, sens dubte. Tota mesura que elimini vehicles, entrebancs i circulació a les ciutats i fora d’elles és positiva per pacificar, però també perquè l’espai públic sigui encara més l’espai de socialització.

Però hi ha un principi de realitat que no es pot oblidar ni ignorar, si no es vol generar més problema del que hi ha.

Cal més transport públic, amb garanties de comoditat, puntualitat i rapidesa. I aquesta no és precisament la major virtut del ferrocarril, fonamental per transportar força viatgers i amb un mínim impacte en l’ambient.

Ja és sabut que es triga tant avui d’anar a Barcelona i al seu àmbit metropolità com fa cent anys i a això cal afegir-hi les aglomeracions habituals que fan que anar amb el cotxe privat sigui una temptació mot forta. 

Les línies d’autobusos que funcionaven prou bé, ara han minvat, òbviament, la seva capacitat i freqüència -el canvi d’empresa concessionària hi ha tingut alguna cosa a  veure?-, però caldrà veure si es recupera el ritme habitual.

El nostre territori històricament ha estat un territori on la forquilla entre població i llocs de treball ha estat molt ampla, per la pròpia idiosincràsia i situació dels mitjans de producció del territori, però també perquè ha vingut molta gent que ja tenia el treball a l’àrea metropolitana i que sembla que hi ha trobat el lloc de residència més “agradable”. Això, juntament amb el desplaçament per estudis, fa que el Garraf, Vilanova, tingui un nivell de desplaçament molt alt, i sembla que això no canviarà en els propers anys ni a mitjà termini.

Fa uns dies, els responsables de sanitat del país recomanaven l’ús del cotxe particular per no carregar i saturar excessivament el transport públic, potencial indret de contagi si no es segueixen rigorosament i al peu de la lletra les mesures que les autoritats sanitàries proposen. Si aquesta suggerència se segueix, l’ús del cotxe creixerà per raons òbvies.

I segurament, també valdria la pena de completar la xarxa d’aparcaments soterrats que ajudarien a pacificar determinats espais molts freqüentats. Diguis, per exemple, l’Estació, soterrant també l’estació d’autobusos. L’espai hi és i segur que Renfe o Adif –que en alguns moment s’atribuïa la propietat de la plaça- hi haurien obligatòriament de col·laborar. Repeteixo: l’espai hi és i de poder-se fer, tècnicament deu ser possible, ajudaria a potenciar una zona ja  molt potent culturalment: el Museu, la UPC-Aulari, l’Estació, el Museu del ferrocarril... Cultura i coneixement units. Futur.

Les ciutats són avui un espai d’interconnexió i de creuament d’activitats a nivell intern i també extern. Una munió d’aspectes socials, econòmics, associatius, físics, lúdics, es barregen a l’espai públic i a l’espai privat. Això requereix plantejament, planificació, execució i avaluació de polítiques, sigui en mobilitat, sigui en tots els àmbits de la societat.

En l’espai públic es dóna la interdependència entre l’opció individual i l’opció col·lectiva, amb interessos ben diversos, tots legítims, però que poden ser contradictoris en alguns moments, com ben segur que ho són en els diversos espais de mobilitat. Cal compaginar-los en sentit col·lectiu, però també deixant un marge a la responsabilitat personal.

I aquí entra l’acció del govern: gestionant l’acció col·lectiva des de la immediatesa, donant recursos i imatges per adquirir el sentit de propietat i pertinença, bastint paisatges culturals, amb la concertació amb els generadors culturals, econòmics, socials i associatius, i dialogant amb la pròpia ciutat amb el seu territori més ampli.

I dialogar amb la ciutat és fer partícip la ciutadania dels canvis que es puguin generar necessàriament, o per decisió política, o per l’imperatiu de circumstàncies adverses com les actuals.

La ciutat tenia a punt un debat sobre el proper Pla General. Serà un bon moment per debatre els temes de mobilitat i com aquests fan servei i no són inconvenients, i com es pot estructurar la mateixa ciutat amb nous espai que es necessitaran i s’hauran de pensar després de la pandèmia. I ara, que és el moment de pensar-ho i planificar-ho, no es poden prendre decisions irreversibles.

La fesomia canviarà i el paper de l’espai públic, el comú, també s’ajustarà a les noves maneres que es consolidin un cop superem la situació que vivim ara.

Es diu que legislar en calent no és bo: es té la mirada massa curta. Possiblement calguin mesures immediates, que s’han d’implementar, com treure espai de les calçades per a una mobilitat més tranquil·la de les persones, però veiem també que se’n treu, per posar més terrasses dels bars.

O bé, també es reformulen decisions que els mateixos que ara les prenen, les haurien pres a l’inrevés, com per exemple en relació a la circulació al nucli antic. Quin negoci!

S’hauran de prendre mesures estructurals -com ara el paper de la Ronda i si finalment hi ha equipaments potents al seu entorn-, i aquestes mesures no es poden implementar en calent.

Cal un debat més ample, quan sigui possible, de com serà la ciutat, amb el debat del Pla General en un futur que haurà canviat els actuals paràmetres i el debat i la solució en bona part està a les nostre mans. Que no ens el sostreguin.