S’arxiva la denúncia contra el conseller Bargalló per islamofòbia

Si al novembre ens fèiem ressò de la denúncia del col·lectiu “Musulmans contra la islamofòbia” contra el conseller Bargalló, és de justícia que un cop arxivada la causa, en fem esment també. Si no s’ha fet abans, és per la situació completament anòmala que ens veiem obligats a afrontar des del món educatiu. Les declaracions de Josep Bargalló en contra de l’ensenyament confessional de les religions perquè això ens obligaria a oferir religió musulmana, van provocar aquesta denúncia. Al conseller, el fet de tenir classes de religió musulmana, potser fins i tot més concorregudes que les seves alternatives, li semblava contrari a una essència catalana que caldria preservar. Podem estar a favor o en contra però el que queda establert és que són declaracions que no constitueixen delicte. És una bona notícia, sempre és una bona notícia que un polític no hagi delinquit.

Ara bé, m’hagués tranquil·litzat que la gravació sobre la qual es basa la denúncia fos manipulada, treta de context, o fins i tot falsejada, perquè realment el seu contingut no em resulta gaire edificant. El senyor conseller és conseller d’educació de tots els catalans: dels ateus, dels agnòstics, dels cristians i dels musulmans. Dels qui volen una educació pública i laica i dels qui volen una educació confessional i d’iniciativa privada. Dels d’esquerres i dels de dretes. M’hagués agradat perquè el que manifesten les seves declaracions és que no està disposat a complir la llei d’Educació de Catalunya -paradoxal, en un conseller-. L’article 2 d’aquesta llei diu que el sistema educatiu es regeix pel “respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.” Aquest punt en concret es veu que no li agrada, i com que no li agrada no el fa. I punt. Les seves personals conviccions ideològiques passen per sobre de les conviccions dels pares defensades per una llei. L’escandalitza pensar en escoles catalanes amb més alumnes de religió musulmana que de religió cristiana o de cap. Un problema seriós perquè implica que la societat catalana actual és motiu d’esmena per al conseller i perquè em sembla que canviar la societat no forma part de les seves atribucions.

Abans de veure això, prefereix que els alumnes musulmans rebin formació religiosa fora del sistema, sense cap mena de control ni de relació amb altres matèries i professionals de l’educació, fora de l’escola -potser al setembre amb la manca d’espais s’ho planteja-. A mi no em sembla més segur ni millor ni per als nens i joves ni per a la societat en general. La manera més fàcil d’evitar concepcions religioses incoherents amb la societat en la qual vivim és integrar en el sistema educatiu aquests ensenyaments. Un home tan preocupat per la segregació sembla que hauria de veure-ho. La confusió mental entre el que com a persona i membre d’un partit vol i el que són les seves responsabilitats com a servidor públic queda patent.