Jordi Griera: Autoconeixement

Jordi Griera i Roig (Barcelona, 1943), fundador i actual president de la Fundació Ineval, ciutadà de Vilanova i la Geltrú, acaba de publicar a Mallorca (Moll) Vent d’alliberament. Manual de la Consciència, una obra que destil·la la seva experiència vital en l’autoconeixement i l’obertura personal a la Consciència de l’Univers.

A la pregunta essencial: qui sóc jo?, Jordi Griera hi respon des de la reflexió, la meditació i l’exploració de la condició humana. De gran ajuda li ha estat i li és la pràctica de tècniques de gimnàstica corporal i de meditació com ara el katsugen del Seitai apreses del seu mestre Haruchika Noguchi a qui fa homenatge. Griera també fa homenatge a altres mestres que li han obert el cor i la ment en aquest camí de recerca: Joan Mascaró i Sathya Sai.

L’autoconeixement de la nostra realitat més propera: nosaltres mateixos, permet l’obertura a un altre nivell de la consciència humana. És així com amb gràfics molt visuals i explicat de manera metòdica, ordenada i progressiva, Jordi Griera va informant als lectors sobre la recerca, i la pràctica, de l’autoconeixement: en primer lloc per saber-nos i per veure on hem d’actuar per tal de millorar-nos, i, en segon lloc, per tal de comprendre la idiosincràsia dels altres amb els quals, de més lluny o de més a prop, convivim.

Tots sense excepció volem sentir-nos bé, caminar pel món sense crosses, alliberats de càrregues psíquiques com ara un ego poc flexible i engreixat fins a no deixar veure l’ésser interior, els ridículs o desmesurats desigs de poder, de domini o de fama, els prejudicis que ofusquen la ment no deixant pensar clar, i l’estrès, el dolor i el sofriment que poden trastornar la percepció del que jo en dic la realitat última que és espiritual, divina. D’aquí ve que Griera parli d’alliberament de tantes noses que no deixen avançar en el camí de la percepció de la naturalesa divina, una dimensió de la naturalesa humana.

Parlar del diví és parlar de l’humà («parlar de Déu és parlar de l’home», deia l’antropòleg Lluís Duch). L’obertura a la dimensió espiritual de la vida, a la seva Consciència, proporciona l’espai per alliberar-nos de tot allò que en la vida orgànica està massa pendent o la fa esclava dels impulsos bàsics, cosa que pot barrar el pas a aquesta sensació de benestar i ingravidesa que s’experimenta quan s’està bé en aquesta dimensió que és humana i divina al mateix temps. Una dimensió en la qual per dir-ho amb un llenguatge proper, no es desitja la pau sinó que s’és la pau mateixa.

Per assolir aquest bé i aquesta pau interna tal com jo l’entenc, Jordi Griera parla dels Valors Humans que han d’impregnar la conducta humana. Les religions tradicionals, les escoles de formació humana integral, les espiritualitats que els són inherents, han informat d’aquests valors tant en el passat com en el present. Però les nostres societats secularitzades i amb valors tan mercantils i materialistes, han anat diluint el seu mestratge i conreu i, pitjor encara, han foragitat del nostre imaginari col·lectiu les bones pràctiques d’aquests valors humans.

I, això no obstant, sorgeix, espontània, aquella set, aquella necessitat de transcendència que pica a la porta perquè l’obrim: «Només qui hi ha entrat [a la Consciència General] sap que hi ha entrat», escriu Griera. «Quan hem estat simultàniament en les dues consciències, l’orgànica ja mai no serà la d’abans». Cert. Perquè d’alguna manera serà ‘conscient’ de la Consciència unitària de la vida que en el seu cim ens deixa experimentar la no-dualitat, la percepció que a la vida no hi ha res separat, que tot i tots som Un en la Consciència General. La percepció de formar part d’aquesta consciència intel·ligent del cosmos ens fa perdre la por a la mort, ja que res en la Vida no mor.

«Estar permanentment en els Valors Humans vol dir ser immune al subconscient», escriu Griera. Cal entendre aquest subconscient com allò que no dominem prou, les pulsions del cervell rèptil, els instints animals, bàsics. La consciència orgànica, tan útil per a la salvaguarda de la vida del cos, en efecte pot esclavitzar la ment a través dels desitjos més primaris que l’experiència ens diu que acostumen a ser poc solidaris. Conrear els Valors Humans ens humanitza.

L’harmonització en nosaltres de les dues consciències, l’orgànica i la general o universal, ens permeten viure i observar que la «vida troba el sentit en si mateixa, en la joia de viure i veure viure», com diu Jordi Griera en aquest gran Vent d’alliberament, un compendi de tot el que ell ha viscut i après pel camí d’obertura a la Consciència de la vida.