Tal qual, de Paul Valèry

En l’excel·lent traducció d’Antoni Clapés, i acompanyat per una il·luminadora introducció de Jordi Marrugat, Adesiara acaba de publicar un d’aquells llibres que fan gran una literatura: Tal qual, de Paul Valéry (Seta, 1871- París, 1945), un poeta d’idees per al qual «la poesia era una forma de pensament», tal com destaca Marrugat, de la mateixa manera que els seus pensaments sovint adquirien una forma poètica.

Paul Valéry és un poeta d’obra escassa, si bé és un poeta del pensament tal com es reflecteix en el conjunt de textos que conformen Tal qual, una obra que Paul Valéry va publicar en dos volums l’any 1941 i l’any 1943. Aquests dos volums –la versió catalana té 450 pàgines- eren el compendi de vuit reculls de pensaments en veu alta i reflexions sobre temes diversos, sempre de tema cultural, tot i que també n’hi ha que tracten temes morals i religiosos.

Llegits en conjunt, els textos que componen Tal qual i que a vegades prenen la forma d’un aforisme lluminós com un llamp en un cel de tempesta -«sempre cal excusar-se d’obrar bé. Res no fereix tant»-, basteixen una filosofia personal, la de Paul Valéry, no només sobre la poesia i l’escriptura, sinó també sobre el fet artístic i els valors humans en general.

Com els antecessors modernistes i simbolistes, un autor més aviat d’estètica noucentista i endreçada com Valéry, com ells també es va sentir colpit i cridat a respondre intel·lectualment a la forta pressió d’un univers mental molt marcat per la ciència no pas com a una finestra oberta a l’exploració de la realitat, ben lloable, sinó com el martell d’uns valors humanístics que cada dia eren percebuts com a prescindibles en un món en el qual la matèria i el diner tenien, tenen l’última paraula.

Vistos des d’avui, cal dir que Paul Valéry encara va viure moments de respecte intel·lectual pel que ha estat la civilització europea i occidental, si bé entre línies va detectar amb agudesa de pensament el progressiu retrocés de la humanitat en matèria espiritual. La consciència per la pèrdua d’uns determinats valors i virtuts humanes el va dur a escriure unes reflexions que, escrites en els nostres dies, encara haurien de prendre una forma més incisiva i, perquè no dir-ho, deixar traslluir un ànim més desesperançat. Perquè un cop s’ha llençat torrent avall la vaixella de porcellana per manca de sensibilitat per apreciar la seva bellesa subtil, un cop s’ha trencat en mil bocins una mostra de cultura, costa molt de recuperar-la, sobretot quan no hi ha un Gaudí que la transformi en una peça d’art.

Tampoc no es va estar, Paul Valéry, d’escriure el que en un principi eren quaderns privats, la seva percepció de les misèries humanes: «Els nostres enemics veritables són silenciosos». Començant per dir que molt sovint el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos, res de més cert que l’efectivitat de la feina de miner que fan els enemics silenciosos. Si bé, com també reconeix Valéry, si algun d’aquests enemics es mostra una mica darrere una cortina, és d’aquest enemic que aprenem els defectes que a vegades no ens deixen avançar, i és així com «els enemics també ens animen» a no dormir a la palla, a no conformar-nos amb allò que està prou bé, però que encara podria estar millor.

Són moltes les frases brillants, les ocurrències genials, els aforismes que conviden a pensar, i a actuar!, de Paul Valéry escrites a Tal qual que un, una, posaria en una pissarra per tal d’anar-la llegint de tant en tant, per tal d’inspirar-s’hi. En aquest comentari que és una invitació a llegir Tal qual a dosis homeopàtiques com els versicles de la Bíblia, poso aquesta perquè en dues frases sintètiques el poeta-pensador Valéry compon tota una lliçó de metafísica: «El que no està fixat no és res. El que està fixat és mort». Per pensar-hi avui, però també demà i durant tota la vida d’un escriptor o escriptora, ja que poemes o pensaments no són res si no els escrius. Però un cop escrits eviten la mort o la fossilització estèril a través dels lectors que els fan viure o els ressusciten a través d’aquesta comunicació espiritual que és la lectura activa.