Aliances feministes, sensibilització i coeducació per acabar amb les violències masclistes

Per a fer-los front és indispensable treballar des d'una perspectiva de drets vinculada a la perspectiva de gènere en clau feminista interseccional i fem referència a una "perspectiva de drets" que és la pedra angular de la nostra mirada, per a problematitzar i qüestionar si realment s'estan garantint o s'estan vulnerant els nostres drets, sobretot, si no encaixem en els estàndards que els estereotips de gènere ens imposen.

El respecte, la protecció i la garantia dels drets humans com a fonament bàsic, visibilitza les desigualtats estructurals que provoquen que una part de la població no puguem exercir-los amb plenitud. I encara molt més si afinem la nostra mirada sobre els drets sexuals, visibilitzem i promovem l'autonomia, l'apoderament i la capacitat de decidir de dones i nenes en totes les qüestions relacionades amb les sexualitats, cuidant de la salut sexual i sobretot, en la protecció del nostre dret fonamental a tenir una vida digna i lliure de violències.

Treballar des de la perspectiva de gènere en clau feminista interseccional és una aposta ètica i política (apel·lant a què el que és personal és polític) que reivindica i visibilitza les teories i pràctiques feministes al voltant de l'abordatge de les problemàtiques que se'ns plantegen des de, per exemple, la coeducació en tots els espais en els quals interactuem. D'aquesta manera, intentem fer front a les problemàtiques que comencen des del naixement de les nostres filles i fills, que els vinculen amb estratègies estructurals de desigualtat i dominació basades en el gènere i tot el que això comporta en la vida de totes les persones però, especialment, en la de les nenes i les dones, transgredeixin o no els mandats del sistema patriarcal.

L'aposta de la coeducació suposa visibilitzar i desnaturalitzar els discursos i les pràctiques patriarcals que sustenten les violències masclistes normalitzades en tots els nostres espais i cossos, en el que és públic i en el privat, amb la finalitat de trencar amb la impunitat enfront de les agressions que dia rere dia, anem naturalitzant i invisibilitzant, sense donar resposta a la felicitat perduda de més de la meitat de la població.

El nostre deure com a societat, com a parts subjugades a un sistema que atempta contra els nostres drets més íntims i fonamentals és intentar canviar-lo des de l'àmbit privat, cap al local i global: cap a l'àmbit públic, tant en els nivells que podem intervenir, com en els que creiem que no.

Com a feministes, hem comprovat que les aliances són una eina fonamental. Per això, en aquest lliurament d'avui, volem destacar el com dones de diverses edats, escenaris, i contextos socials i de vida fan front a les violències masclistes dels seus entorns.

Sensibilitzades? Més del que ens podríem imaginar

Un exemple d'això és el premi "CARTA AL MALTRACTADOR 2020" on l'alumnat d'ESO i Batxillerat sensibilitza a la ciutadania enviant un centenar de cartes per visibilitzar les violències masclistes.

Aquest premi el convoquen anualment l'associació de dones La Frontissa i la Regidoria de Convivència i Equitat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb la voluntat de promoure la sensibilització vers les violències masclistes entre el jovent, específicament l’alumnat de secundària i batxillerat de Vilanova i la Geltrú. I sembla que les i els joves no són imparcials davant les violències masclistes: s'han rebut 108 cartes de quatre centres educatius en la seva 23a edició.

El jovent participant, d'entre 14 i 18 anys, havia de redactar una carta adreçada a un maltractador amb la voluntat d'identificar i abordar les violències contra les dones.

Enguany les participants premiades han estat:

1r premi: Sabrina Cobos Ruiz, de 4t D'ESO de l'Institut Dolors Mallafrè i Ros

2n Premi: Emma Padilla Gómez, de 4t d'ESO del Col·legi Santa Teresa de Jesús

El concurs ha concedit un primer premi de 200 € i un segon, de 100 € a les obres guanyadores. I malgrat la crisi sociosanitària de la COVID 19, que ha impedit celebrar presencialment un acte oficial de lliurament, les autores han fet una lectura de les cartes que ara us compartim.

PRIMER PREMI CARTA AL MALTRACTADOR 2020
Sabrina Cobos Ruiz (14 anys), 4t d’ESO, INS Dolors Mallafrè i Ros

Ei! Hola Maltractador

Ja ho sé, no saps qui sóc, però ja que tens aquest dubte l'hem de solucionar, no? Sóc la Marta, i no, no tinc por per dir-t'ho, sóc amiga de la noia que estàs maltractant, i saps que també sóc l'única persona que s'atreveix a escriure això.

Fa ja uns dies vaig descobrir que la meva amiga estava commocionada per alguna cosa. Quan ho vaig saber vaig començar a parlar-li de tot plegat, i saps què em va dir? Ho saps? Oi, que no? Normal, mai l'escoltes. Però descobrir que el seu nòvio l'estava maltractant... no, no físicament, no, sinó psicològicament, diu molt poc de tu. Tu penses que maltractar algú és sols quan li fots una empenta o pegues a una persona? No, és clar que no. El que tu estàs fent és horrible. Mira anem a recapitular.

Des que la conec, encara que sigui de fa poc, sempre, i amb “sempre” vull dir “sempre” estava tranquil·la, feliç. No tenia gaires complicacions a la vida amb el que tenia i era. Però va ser a partir del començament de la vostra relació que la cosa es va espatllar. Al principi ella era inclús més feliç: tenia un nòvio meravellós, amable, simpàtic, carinyós... però tot va canviar molt fa uns mesos.

Ara quan estic amb ella i es proposa un pla diu "No, no puc sortir". Quan pregunto el perquè d'aquestes paraules em contesta amb un "No ho sé, el meu nòvio em diu que millor no sortir." A part de tot això puc veure que no la tractes com abans. Els insults són constants. Tot i que tu pensis que són inofensius poden ferir, i fereixen. Això, sumat a les amenaces i al menyspreu, és insuportable.

Fes-t'ho mirar, és un tema seriós, no és una broma o un joc. És la vida real i a les persones se les ha de respectar. Reflexiona, encara ets a temps.

SEGON PREMI CARTA AL MALTRACTADOR 2020
Emma Padilla Gómez (15 anys), 4t d’ESO, Col·legi Sta. Teresa de Jesús

Com un ocell ferit

Com un ocell ferit vaig arribar als teus càlids i afectuosos braços. Amb les ales cobertes amb benes vaig arribar a estimar-te. Sense cap recel vam formar una família. Sense cap explicació vas deixar d’amar-me.

Cada vegada la ferida es feia més gran. Les meves ales ja no servien. El meu cor tenia massa lesions com per fugir. Les teves paraules i les teves mans eren com espines. En una gàbia estava atrapada. En els teus braços em refugiava.

Els altres ocells em deien que allò no era normal, que volés a un altre lloc, però no podia, ja que les meves ales havien deixat de batre feia ja temps.

La teva manada era com tu. Segurament ve de família. Tots ells deien el mateix que tu, però pitjor. Tothom es reia com si no passés res. Tots eren iguals.

Però jo de tot això no m’adonava, creia que ja no tenia ales, que no podia fugir, que el que deies era cert, que els teus cops eren disciplina, que encara m’estimaves, que tot s'arreglaria. Però no va ser així.

No va ser fins que em van treure a la força de la meva gàbia que no em vaig adonar de que podia volar, que valia molt més del que em deies, que la violència no es positiva i, sobretot, que ja no m’estimaves.

Com un ocell ferit vaig arribar a tu, i com un ocell sense ales vaig escapar de les teves amenaces.

L’ocell ferit va recuperar-se. Va tornar a volar. Va tornar a sentir el vent i la tranquil·litat del cel. Va recordar el que és ser lliure, sense estar en una gàbia.

I el que fan les entitats que lluiten pels drets sexuals de dones i nenes

Tenim la sort que, al dia d'avui, podem trobar eines de tots tipus per sensibilitzar, però destacarem una: l'última campanya de l'ONG feminista Creación Positiva "Desnaturalitzem les Violències Sexuals", que entre els seus materials d’aquest 2020 han elaborat 4 càpsules audiovisuals que formen part de la visibilització i identificació de les violències sexuals a l'àmbit privat, part del projecte "Desnaturalitzem les violències sexuals" i una cinquena a manera "tràiler" que recull i convida al visionament de les altres 4 càpsules de sensibilització fetes des de les experiències de dues dones d'edats i experiències vitals diferents. Amb aquest material es visibilitzen aquelles situacions de violències masclistes, i sobretot les violències sexuals que es donen quotidianament, al mateix temps que ens ajuden a reconèixer el dret de les dones a viure sense violències masclistes, recolzades en estratègies claus per a la seva detecció, prevenció i erradicació a tota la societat.

Us convidem que els hi doneu un cop d'ull