La recurrent demonització de determinats vots

De les hemeroteques

“El Gobierno y yo personalmente he autorizado contactos con el entorno del Movimiento Vasco de Liberación. (...) Estoy seguro que al mantenimiento de ese principio (discreción) me van a prestar ustedes su colaboración y su comprensión entusiasta.” (José María Aznar, 3-11-1998).

“El proceso de normalización  corresponde, en primer término, a las instituciones y a todas las fuerzas políticas vascas sin ningún tipo de excepción”. (José María Aznar,18-12-98)

"sin violencia, todas las ideas y su defensa son legítimas", J. J. Ibarretxe . Aznar e Ibarretxe, de acuerdo con un diálogo entre partidos para conseguir la paz (abril 1999).

“Hay municipios en Euskadi en los que, aunque PP y Bildu coincidan en sus prioridades, no votan juntos. Y esto nos hace distintos en Vitoria. A lo mejor es cuestión de talante”, , quien tenía la esperanza de marcar un punto de inflexión: “No me tiemblan las piernas para llegar a acuerdos con nadie. Y creo que eso es bueno. Ojalá sucediese en más foros. Ojalá cundiese el ejemplo”, Javier Maroto

"Yo he tenido el coraje de llegar a entendimientos con ustedes", le dijo Maroto a Belakortu ( potaveud e Bildu)  durante el debate. No hay ningún inconveniente para el acuerdo, el acuerdo es bueno. Hay municipios en Euskadi en los que, aunque PP y Bildu coincidan en sus prioridades, no votan juntos. Y esto nos hace distintos en Vitoria. A lo mejor es cuestión de talante

 “el futuro de la sociedad vasca, guste o no en determinados sitios, se tiene que construir también con Bildu”. Borja Sémper, líder del PP 2011

El pressupost és la llei més important de l’any que vota el Congrés dels Diputats.

Avui encara l’estat es regeix pels pressupostos aprovats pel Ministre Montoro, del PP, que ja molta gent ni recorda (o no vol recordar).

El Pressupost és important ja que constitueix un exercici fonamental de redistribució dels diners rebuts per donar sortida a les propostes polítiques del govern.

És un exercici de voluntat en funció d’unes previsions econòmiques que cal aproximar al màxim per evitar desviacions que puguin col·lapsar el sistema econòmic.

És l’assaig, el més acurat possible, de quantificar ingressos i preveure les despeses més necessàries de manera equilibrada, podent generar un dèficit controlat si la situació ho requereix.

És un exercici de transparència. Tots els recursos estan comptabilitzats.

I per altra banda el pressupost és el retorn a la ciutadania en serveis de la seva contribució, que en manera d’impostos, han pagat religiosament (no tots lamentablement).

És un exercici per millorar els serveis existents i crear-ne de nous, alguns de caràcter universal, i altres d’especialitzats que han de promoure l’equilibri social.

És la possibilitat de generar activitat que millori les condicions de la ciutadania.

És preveure inversions que també posin els territoris en disposició de millorar les seves potencialitats.

Després d’analitzar les possibilitats els governs tenen l’obligació de prioritzar em funció de les necessitats i de les voluntats polítiques.

Els pressupostos cal gestionar-los per tant donar una visió política a les xifres que el composen. Cal intervenir en la seva administració en benefici de la majoria i que les polítiques que es deriven de les xifres sobre el paper ajudin a millorar la societat.

És evident que quan s’executen els pressupostos cal emmarcar-los en el context social i polític que es pugui donar.

I ara l’entorn és extraordinàriament difícil i complex amb la pandèmia al damunt nostre i amb la derivada sobre l’economia i el treball.

La pèrdua de llocs de treball, l’esfondrament de l’economia, el creixement de la pobresa, el perill de trencament de la cohesió social cal que siguin tingudes en compte a l’hora de confegir les xifres del pressupostos.

El Govern de l’estat espanyol ha portat al Congrés les xifres que han de substituir les del ja gairebé oblidat Montoro.

Pressupostos per temps d’una crisi desconeguda i amb una continuïtat en el temps encara no prevista.

De moment sembla que els pressupostos han superat la seva primera fase parlamentària ja que només els grups de VOX, PP, Jxcat i CUP hi presentaran esmena a la totalitat. Una estranya coincidència però vaja no és d’estranyar donat el capteniment del grups que amb interessos diferents acaben coincidint. No és nou.

Salvada la primera part de les esmenes a la totalitat vindrà el procés d’esmenar-los en les partides concretes.

Aquest pressupostos han de combinar la reactivació econòmica amb els seguiment de les prestacions socials i ajudes que permetin sobreviure a empreses, però fonamental a persones a aguantar la pandèmia.

No ho tenen fàcil però vaja superar el primer escull és important.

El procés de negociació també té importància política de cara a la legislatura i, com no, també jugarà un paper important la inversió territorialitzada.

El debat sobre els PGE és una clara una oportunitat per a impulsar un canvi en l'orientació de les polítiques econòmiques i socials que fins ara s’han aplicat a Espanya. Uns Pressupostos per a la recuperació de l'economia i perquè les empreses que tinguin noves oportunitats, així com per a aixecar i potenciar el paraigua social, perquè ningú quedi enrere, i, també, modernitzar la societat i l'economia espanyola. Ha d'haver-hi acords davant un problema de salut pública per al qual ningú té una solució definitiva, com estem veient en l'àmbit europeu i mundial.

Debat interessant que servirà també per veure com es posicionen els partits.

Però res de tot això té cap interès, tot el que s’ha parlat dels pressupostos en el “Madrid polític” majoritàriament és la possibilitat que Bildu voti a favor.

Anatema. Sacrilegi. Profanació.

S’han destapat totes fúries de l’infern. S’han repetit altre cop les esquinçades hipòcrites de vestiments davant la possibilitat de que els “abertzales” votin els comptes públics.

Han reaparegut mòmies del socialisme apel·lant a que la militància socialista suposadament té un crit a la gola. Amb Bildu No.

I el PP, doncs ha fet una qüestió de desgast polític la possibilitat que Bildu acabi votant favorablement els comptes.

Ressuscita Eta de nou, el comodí del públic que s’usa recurrentment.

El Problema és que el PP veu com s’allunya la possibilitat d’evitar l’aprovació del pressupost que portaria a acabar abruptament a legislatura.

L’actitud del PP des del dia de la investidura és llençar el missatge de que el govern del PSOE i Podemos no té legitimat, l’ha qualificat de tot des de social-comunista a un govern que vol trencar Espanya (que recordin allò que antes roja que rota) .

No pair la derrota pot arribar a portar al situació a extrems que esdevenen ridícules si no fos que es donen en el marc de la política.

Recorden a l’actitud de Trump als EEUU que encara no reconeix la victòria de Biden. 

En el començament d’aquets text hem posat unes quantes frases de dirigents del PP. Perquè veiem com la hipocresia pot tenir un paradigma clar en el postureig que està fent el PP.

I encara hi ha uns quants dels anomenats barons del PSOE que el segueixen el joc. L’inefable Guerra, de nou carregant contra el seu propi partit. Però vaja la seva influència és residual i més aviat té un toc de revenja de pati d’escola.

I és comprensible que hi hagi persones que no els agradi que Bildu s’arrengleri amb la majoria pressupostària però també és una evidència que Bildu representa una part important de la societat basca, és la segona força política i el seu programa electoral en els aspectes socials té forces coincidències amb el que representa el govern.

Tanmateix ens agradaria, sí, que Bildu condemnés la violència exercida per ETA durant molts anys però també ens agradaria i convindria que el PP condemnés la violència i la repressió franquista exercida també durant molts anys. Una violència en porta d’altres.

El debat són els pressupostos no hi ha vots bons i altres de dolents, ni uns valen més que els altres sinó és vol tenir una concepció maniquea de la política i es volen aixecar cortines de fum davant la impotència i la ràbia per no poder fer caure el govern.

Que ressonin al Congrés les paraules del qui era líder del PP al País Basc Borja Samper: “el futuro de la sociedad vasca, guste o no en determinados sitios, se tiene que construir también con Bildu”

Així sigui i que els pressupostos tirin endavant.